Els últims 25 anys

Catalunya suma bosc i sòl urbà i resta terrenys agrícoles

Entre el 2007 i el 2012 només ha canviat un 2,8% del total del territori

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Els boscos i el sòl urbà han crescut a Catalunya els últims 25 anys, tot i que han disminuït els terrenys agrícoles, segons l’estudi sobre dinàmiques de canvis en usos i cobertes del sòl que aquest dimarts ha presentat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles.

Malgrat aquestes dades, l’informe constata que entre el 2007 i el 2012 només ha canviat un 2,8 % del total del territori i que en aquest quinquenni es va perdre lleugerament superfície boscosa pels incendis, es va recuperar superfície de cultius, i es va alentir el creixement urbà per causa de la crisi.

Segons l’informe, el 53% del territori català està integrat per matolls, boscos aciculifolis (pins) i cultius herbacis de secà, mentre que les zones urbanitzades representen un 5% de la superfície de Catalunya.

El treball analitza l’evolució dels usos del terra cada cinc anys, que és l’etapa que es considera mínima per avaluar alteracions de cobertes de terra.

L’anàlisi es fa sobre mapes d’usos de sòl elaborats perl’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) el 1987, 1999, 1997 i 2002, que han sigut analitzats pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’altra banda, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), per encàrrec de la Generalitat, ha analitzat el període del 2007 al 2012.

De l’estudi es desprèn que el 53% del territori català està integrat per matolls (25% del total), boscos aciculifolis (16% del total) i cultius herbacis de secà (12% del total), mentre que les infraestructures viàries, les geleres, els sorrals i les platges, la vegetació de zones humides, els prats de les zones baixes i les aigües continentals representen menys de l’1% de la superfície total de Catalunya.

Les dades mostren un creixement de la superfície de boscos, que representen un 30% del total de la superfície del territori català, amb un augment de 3.267 hectàrees cada any de mitjana.

Regressió dels boscos

Així, s’ha passat de les 967.978 hectàrees el 1987 a les 1.049.665 hectàrees el 2012, amb un màxim de 1.067.259 hectàrees el 2007.

En l’últim període estudiat (2007-2012), no obstant, els boscos han patit una regressió de 17.594 hectàrees, la qual cosa representa una pèrdua de l’1,7 % respecte del total de superfície de bosc a Catalunya, a conseqüència dels incendis en aquest període.

Segons l’estudi, el període 2002-2007 és el de màxima pèrdua de cultius, amb 24.124 hectàrees menys cada any, coincidint amb el període de màxima velocitat en el creixement de zones urbanes i vies de comunicació.

A partir del 2007, però, es detecta una certa recuperació, amb 15.883 hectàrees més el 2012.

La superfície destinada a ús agrícola arriba al 30%, sobretot de cultius herbacis de secà, amb una mitjana de 598.878 hectàrees el 2007 i el 2012.

Els fruiters de secà representen aproximadament un terç d’aquesta superfície (200.580 ha), seguits dels cultius herbacis de regadiu (172.855 ha), els fruiters de regadiu (94.381 ha) i les vinyes (67.374 ha).

Notícies relacionades

L’estudi mostra un augment any rere any de la superfície destinada a zones urbanes i vies de comunicació, tot i que la velocitat a què ho fa disminueix.

Aquest ús ha passat de les 87.926 hectàrees de 1987 a les 178.187 del 2012. En el període des de 1987 fins a 1992 és quan va créixer a més velocitat (5.539,6 ha/any), mentre que en el període 2007-2012 va créixer de manera més lenta (189,2 ha/any).