El Parlament europeu impulsa el final dels abocadors

Usar i tirar s’ha acabat. Almenys aquesta és la intenció de la Unió Europea amb el nou paquet legislatiu sobre economia circular que entra avui en la seva recta final. Cada any es produeixen a Europa més de 2.500 milions de tones de residus, unes cinc tones per habitant, i el gruix acaba la seva existència en abocadors o incineradores. La nova estratègia, negociada entre el Consell i l’Eurocambra, pretén capgirar la situació amb objectius de reciclatge més ambiciosos i també amb incentius per a la prevenció i la reutilització.

Entre altres aspectes, el 2035 els països membres no podran dipositar en abocadors més del 10% dels residus municipals generats, enfront de l’actual 47%, mentre que la taxa de reciclatge total el mateix any haurà de ser del 65%, molt lluny del 36% del 2014. «Si Europa té el poder que es compleixi, l’acord suposarà un canvi estratègic brutal en la gestió dels residus i també un canvi radical en els hàbits socials», sentencia Miquel Roset, director de Retorna, fundació que aposta pel sistema de retorn per tractar els residus.

El camí recorregut des de fa dues dècades ha sigut important. El 1995, el 65% dels residus europeus acabaven la seva vida als abocadors, un sistema que pot tenir un perillós impacte tant al subsol com als aqüífers. Per a l’any 2000, aquest percentatge s’havia reduït al 55%, amb nivells de reciclatge del 20%. Tres lustres més tard, la situació ha millorat encara més i hi ha països, com Bèlgica i Eslovènia, en què només se sepulten el 8% i el 9% de les escombraries municipals, respectivament. No obstant, en molts altres, inclosos Suècia, Finlàndia, Bulgària i Grècia, el percentatge se situa per sobre del 60%. Espanya està en el 47%, respecte a la mitjana europea.

El nou paquet de propostes legislatives pretén capgirar aquesta situació. En el centre del pla se situa aconseguir que per al 2025 el 55% dels residus municipals siguin reciclats o reutilitzats, el 60% per al 2030 i el 65% per al 2035 (amb excepcions per a una desena de països), respecte al 44% de l’actualitat o el 31% del 2004. La incineració o valorització energètica, que actualment s’utilitza per eliminar el 6% dels residus europeus (13% a Espanya), no s’incentiva com a alternativa de futur, encara que tampoc s’esmenten objectius per eliminar-la.

És clar que no es tracta només de reciclar, sinó de reduir. La Unió Europea recorda que cada europeu consumeix anualment una mitjana de 14 tones de matèries primeres, un disbarat ambiental perquè els recursos terrestres no són finits i, a més a més, també són una sagnia econòmica perquè molts, com la majoria dels hidrocarburs, els metalls i altres elements estratègics com el fòsfor i el liti, s’han de comprar a l’estranger. La millora en l’eficiència dels recursos en tota la cadena de valor reduirà les necessitats de proveïment de materials entre el 17% i el 24% el 2030, confia la Unió Europea. 

ECODISSENY

«La indústria haurà de canviar», sentencia Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que recorda que per aconseguir els objectius també «serà necessari substituir plàstics i optar per elements més reciclables». Així mateix, s’haurà d’avançar en mesures d’ecodisseny –és a dir, utilitzar menys materials per a un mateix producte– i «en possibles temes de reutilització d’envasos». En la mateixa línia es pronuncia un dels ponents del text, Francesc Gambús, eurodiputat per l’antiga Unió Democràtica de Catalunya i ara adscrit com a independent al Grup Popular Europeu. «S’incideix en la importància de fabricar productes que després puguin ser fàcilment reciclats».

  Rosa García, directora de Rezero, fundació per a la prevenció de residus, es mostra satisfeta de la reforma legislativa, però lamenta que «faltin més mesures per incentivar la reducció en origen, de la mateixa manera que molts països ja s’han posat les piles amb les bosses de plàstic». Ara hi ha, a més a més, diu, un «sobreenvasat de molts productes, amb safates i malles». Per la seva part, Roset, de Retorna, es mostra «satisfet perquè des d’Europa veuen que el dipòsit és el millor sistema».

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El text, validat pels 28 ambaixadors permanents de la Unió Europea a finals del mes de  febrer passat i al qual ha de donar el seu aval avui mateix l’Eurocambra, també inclou objectius concrets per a diferents tipus de materials i envasos. Per exemple, per a l’1 de gener del 2025 els governs hauran d’oferir als ciutadans mètodes de recol·lecció separats per als tèxtils i els residus perillosos procedents de les llars i garantir que els residus biodegradables es recol·lecten de forma separada a partir de l’any 2024. 

Després de l'aprovació parlamentària començaran les negociacions amb el Consell i la Comissió Europea per al seu vistiplau definitiu. Després, és clar, la normativa haurà de ser traslladada a les respectives legislacions nacionals. El procés es pot prolongar durant dos anys.