Els esturions tornen a l'Ebre

L’esturió europeu, peix de talla imponent –fins a 2,5 metres de llargada i 400 quilos– encara que totalment inofensiu, famós perquè dels seus ous s’obté el caviar, tornarà a l’Ebre després de quatre dècades d’absència gràcies a uns alliberaments impulsats pel programa europeu Life MigratoEbre. Després de diversos problemes burocràtics i de disponibilitat d’exemplars joves, tot indica que el projecte serà finalment una realitat l’any que ve, avança Marc Ordeig, coordinador tècnic de MigratoEbre i del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, a Manlleu.

Prèviament, no obstant, diversos exemplars adults es traslladaran a unes instal·lacions tancades de la Generalitat (IRTA) a Sant Carles de la Ràpita per observar-ne l’aclimatació i com a eina d’educació ambiental. En definitiva, com a preparatiu de l’operació final. «No podem deixar anar els esturions sense mostrar a la població el que són realment i sense informar que estan en perill d’extinció i no es poden pescar», diu Ordeig. També s’ha creat una exposició itinerant.

Els exemplars que obriran el camí esperen al centre de cria de Saint-Seurin-sur-l’Isle, a prop de Bordeus, que per primera vegada a la història ha aconseguit la reproducció en captivitat d’aquesta espècie tan escassa i tan apreciada. Com explica el coordinador tècnic de MigratoEbre, l’esturió europeu és una espècie difícil de manejar a causa dels seus hàbits –amb les seves característiques migracions entre aigües salades i aigües dolces– i pel seu prolongat cicle de vida. Poden arribar a viure 100 anys.

   

Diverses espècies diferents

Diverses espècies diferentsL’esturió atlàntic europeu o Acipenser sturio, que no s’ha de confondre amb el seu parent l’esturió beluga, típic del Caspi i el mar Negre, es va extingir al riu Ebre a principis dels anys 70 del segle passat a causa de la construcció de preses, la contaminació i la sobrepesca. «Havien arribat a venir al delta vaixells russos a buscar-ne els seus ous i la carn», diu Ordeig. Per les mateixes dates i motius va desaparèixer del Duero i, una mica més tard, del Guadiana i del Guadalquivir.

De fet, aquest mateix i desafortunat destí van córrer totes les poblacions europees llevat d’una, la que encara habita a l’estuari de Gironda, on conflueixen els rius Garona i Dordonya, a prop de Bordeus. I són precisament aquests esturions els que han servit per iniciar la recolonització d’Europa. «Els últims anys ja se n’han pescat exemplars solts a Dinamarca, els Països Baixos, la Gran Bretanya, Galícia i el País Basc», comenta esperançat Ordeig.

Notícies relacionades

Els passos fluvials recuperen les migracions dels peixos

8 races de gats sense pèl

MigratoEbre impulsa diverses actuacions al tram final de l’Ebre per afavorir la connectivitat fluvial «i aconseguir així el retorn d’espècies migratòries», explica Joan Martín, director de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (Idece). «A més a més de l’esturió, també s’espera la consolidació per mitjans naturals de la llampresa, la saboga i l’anguila», afegeix. Perquè l’alliberament d’esturions sigui una realitat, primer s’ha avaluat la idoneïtat del riu Ebre i s’han fet passos de peixos a l’altura dels assuts de Xerta (en construcció) i d’Ascó.

Els primers esturions s’alliberaran entre Xerta i el delta. Ordeig considera que la qualitat de les aigües de l’Ebre és fins i tot superior a la de l’estuari de Gironda. «Els marcarem amb radiotransmissor per comprovar-ne els moviments gràcies a diversos sensors instal·lats al curs del riu mateix».