L'oceà, l'últim territori salvatge

Més de 500 persones van treballar durant quatre anys i amb un pressupost de 50 milions d’euros en la filmació del premiat documental Oceans, una espectacular i ecologista visió dels mars dels cineastes francesos Jacques Perrin i Jacques Cluzaud. Ja acumula 12 milions d’espectadors en 40 països. Tot i això, per motius obvis, el metratge només va poder incloure 103 minuts de les més de 480 hores disponibles.

Ara, el Museu Blau de Barcelona, al Fòrum, acull una exposició visual amb aquell material encara inèdit, o almenys amb una part, i hi afegeix diversos dispositius interactius, imatges en 3D i activitats divulgatives per a tots els públics que pretenen «conscienciar i emocionar», com explica el comissari de la mostra, Óscar Vega. «Volem que la visita sigui una experiència transformadora, que la gent reflexioni i recordi que les petites accions individuals, com ara no llençar escombraries al mar, poden significar molt

–afirma–. Estem exhaurint els recursos de l’oceà de manera irresponsable i absurda». «Les imatges –afegeix la directora del museu, Anna Omedes– uneixen un valor científic i estètic».

Després de passar per Madrid, Santiago de Xile i Alacant, entre altres ciutats, l’exposició Oceans, l’últim territori salvatge es podrà veure a Barcelona fins al mes de setembre del 2018.

L’esforç que va comportar la filmació d’Oceans i els mitjans que van fer possible el documental, especialment la participació de Disney, «difícilment tornaran a repetir-se», assumeix Vega. Per exemple, com recorda el productor Olli Barbe, el documental va ser el resultat de 75 expedicions marines i per a la filmació es va haver de desenvolupar tecnologies noves, com unes càmeres que es movien a la mateixa velocitat que els dofins i les tonyines.

Tot i així, Vega explica que els oceans continuen sent en gran part desconeguts: «Tenim més ben cartografiada la superfície de la Lluna que la dels fons marins». I encara que sabem de l’existència d’almenys 240.000 espècies marines diferents, com destaca un dels plafons de l’exposició, es calcula que el total pot ser de molts milions. En el mateix sentit s’expressa el biòleg Josep Maria Gili, de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC: «Tractem molt malament tot allò que desconeixem. Si poguéssim destinar més esforços a conèixer aquests misteris, els podríem protegir millor» . 

L’espai expositiu està lleument il·luminat per recordar com és la vida al mar, diu Vega. La mostra inclou en primer lloc una projecció de 15 minuts en una pantalla corbada de 150 metres quadrats, dissenyada especialment per a l’ocasió. Les imatges mostren des de l’inici de la vida al mar fins a problemes molt actuals, com la sobrepesca i l’aparició d’espècies invasores com les meduses.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El recorregut continua per 14 pantalles que emeten curts d’uns tres minuts sobre aspectes diversos de la vida marina. Hi ha a més dues pantalles estereoscòpiques –amb ulleres– filmades pel bussejador italià Roberto Rinaldi.

Els dies 18 i 19 de novembre vinents, coincidint amb la Setmana de la Ciència, s’hi desenvoluparan tres tallers per conèixer la riquesa marina, el gel antàrtic i com funcionen els vehicles submarins d’exploració. Hi haurà, a més a més, dues conferències dedicades al mar dins del cicle del Club dels Llunàtics: una sobre aspectes desconeguts dels oceans, amb Josep Maria Gili (el 18 de gener), i una altra sobre les meduses, amb Datxa Atienza (15 de febrer). H