50.000 senglars caçats en un any a Catalunya

Les densitats de senglar s’han disparat en les dues últimes dècades a Catalunya, fins al punt de convertir-se no només en una espècie molt abundant per a la pràctica cinegètica –ha obligat a allargar la temporada hàbil–, sinó també en un autèntic maldecap per a les administracions i els agricultors. Durant la temporada de caça 2015-2016 es van capturar amb permís ni més ni menys que 50.000 exemplars. Tres anys abans havien sigut 35.000. No obstant, tot això no ha evitat que les poblacions "segueixin en augment", admet Montserrat Barniol, directora general de Forests, del Departament d’Agricultura de la Generalitat.

El senglar és de llarg l’espècie de fauna salvatge que ocasiona més pèrdues. "Mentre els animals estan al medi natural no passa res: el problema és quan entren en conflicte amb els humans", resumeix Àngel Miño, director del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. "Els danys causats en l’agricultura no són precisament petits", recorda Barniol. Els senglars també estan implicats en el 86% delsaccidents de trànsit que es produeixen a Catalunya a causa de la presència d’animals a la calçada, molt per sobre de cérvols i cabirols.

CAUSES DE L’INCREMENT

S’estima que a Catalunya n’hi ha almenys uns 120.000 senglars, cinc vegades més que fa 25 anys, tot i que les xifres són difícils de precisar, a causa dels hàbits propis de l’espècie, els constants naixements, la vida relativament curta (màxim de 10-12 anys) i els efectes de la caça i els atropellaments. Segons dades del Departament d’Agricultura, en àrees boscoses de les províncies de Girona i Barcelona, com a la Zona Volcànica de la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny i el Montnegre-Corredor, s’hi poden trobar densitats de més de 15 exemplars per quilòmetre quadrat.

Notícies relacionades

Una vacuna contraceptiva per frenar la superpoblació de senglars

8 races de gats sense pèl

Les causes de l’increment són variades, però hi influeixen molt el creixement de la superfície forestal, la disponibilitat d’aliment en zones periurbanes –molts animals arriben a ser alimentats directament– i la seva gran capacitat d’adaptació a qualsevol tipus d’ambient. El que passa amb els senglars –afegeix el professor Manel López-Béjar (UAB)– és que es reprodueixen més quan tenen més aliment. N’és la clau".

Un exemple molt clar és el cas de la serra de Collserola, als voltants del nucli urbà de Barcelona: el nombre d’animals caçats ha passat de 128 el 2004 a 652 el 2015. Les captures autoritzades per superpoblació han passat en el mateix període de 61 a 123. I els animals morts per atropellament, de 18 a 48.