SOS pels coralls a Catalunya

L’extracció de corall vermell del litoral de Catalunya estarà prohibida a partir de l’any que ve i durant almenys una dècada per intentar allunyar les colònies d’una extinció que sembla pròxima. No hi havia cap altra opció. «L’única solució és prohibir-ne l’extracció», afirma Cristina Linares, investigadora de la Universitat de Barcelona. «Necessitem protegir-los si volem seguir tenint unes colònies sanes», afegeix Joaquim Garrabou, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

El Departament d’Agricultura i Pesca adoptarà ben aviat el canvi legal que establirà la moratòria d’extracció i que anirà precedit per una reducció del 50% de les llicències per a la campanya d’aquest any. «Si el 2028 observem que la millora encara és escassa, allargarem la prohibició», resumeix el director general de Pesca, Sergi Tudela. La moratòria anirà acompanyada d’un seguiment científic de les colònies.

La conselleria ha adoptat aquestes mesures després d’encarregar a un grup de 14 científics independents, entre ells Linares i Garrabou, un informe sobre la situació de les últimes poblacions catalanes de corall vermell. En ell, els científics van concloure que el 90% evidencien un estat de conservació crític. A més, van determinar que la recuperació només és possible sense activitats extractives i que calen més de 30 anys per recuperar un bon nivell.

DISMINUCIÓ DE LA MIDA

«Més que baixar la densitat de coralls, el que veiem és una dràstica disminució de la mida –prossegueix la investigadora de la UB–. Abans n’hi havia que feien més d’un pam, però ara la majoria són de menys de tres centímetres». «S’han emportat els més grossos», afegeix el seu col·lega del CSIC. Com explica Tudela, els coralls tenen un creixement lent i a més la dispersió de les llavors és difícil, «i per això es necessiten molts anys per recuperar una colònia».

En la seva avaluació, els científics recomanaven almenys 20 anys sense cap mena d’extracció, però finalment han sigut 10 amb la possibilitat de prorrogar-los. «No ens sembla malament si hi ha un seguiment. Aquí l’essencial és que es posin mitjans per frenar l’extracció il·legal», diu Garrabou. De fet, ni les colònies de les Medes estan fora de perill, tot i que l’extracció a tota la zona està prohibida des del 1992.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

«També s’haurien d’aplicar restriccions a les àrees de coralls amb una excessiva presència de submarinistes –afirma Linares–. Encara que sigui involuntàriament, el simple fet de fregar-los ja els causa un greu problema». A més a més, a tot això s’hi suma l’augment de les temperatures i la contaminació de l’aigua.

El corall vermell (Coralllium rubrum) es distribueix pel Mediterrani occidental, el sud de Portugal i el Marroc. «Hi ha zones que estan molt menys explotades, però en línies generals totes les poblacions estan amenaçades». En el cas de Catalunya, l’espècie es troba per tota la Costa Brava en profunditats de 10 a 800 metres. El corall s’extreu amb finalitats ornamentals. Molts acaben a Itàlia, on encara existeix un important sector de joieria. «A qui tingui un corall al menjador no li diem que el tiri –conclou Linares–, però sí que no en compri més».