La reconquista de Txernóbil

Grups nodrits de senglars, llops, ants, cérvols i altres mamífers han recolonitzat amb tant d'èxit la zona d'exclusió de Txernóbil, el territori més directament afectat per l'accident nuclear del 1986, encara prohibit a les persones, que actualment n'hi ha més densitats que abans del sinistre, com ha comprovat una avaluació científica encapçalada per biòlegs ucraïnesos, bielorussos, britànics i nord-americans. Sorprenentment, hi ha fins i tot més animals, sobretot llops, que en algunes zones naturals d'Ucraïna i Bielorússia força pròximes però que van quedar al marge de la radioactivitat.

La conclusió de l'estudi, que s'ha publicat a la revista especialitzada Current Biology, sembla clara. «Quan s'eliminen els éssers humans, la natura floreix fins i tot a l'estela del pitjor accident nuclear de la història», destaca  el coautor Jim Smith, professor de la Universitat de Portsmouth.

«Això no significa en absolut que la radiació sigui bona per a la vida silvestre, sinó que els efectes de la presència humana, incloent-hi la caça, l'agricultura i la silvicultura, són molt pitjors», afegeix. A l'actual zona d'exclusió hi vivien abans que tingués lloc l'accident a la vora de 116.000 persones, molt disseminades per petits poblets agraris.

La zona directament analitzada  és la reserva bielorussa de Polèsia, una àrea de pantans situada a prop de Txernóbil que manté un nivell de radiació semblant al dels pitjors indrets del nord d'Ucraïna. «A Polèsia és molt probable que les poblacions de fauna siguin ara molt més altes del que ho eren abans de l'accident», insisteix Smith. Els animals recorren la reserva sense discernir les zones amb més radioactivitat.

L'explosió de la central nuclear de Txernóbil el 1986 va suposar la disseminació a través de l'aire de gran quantitat de partícules radioactives, cosa que va obligar a abandonar a la força els pobles més pròxims i a crear l'actual zona d'exclusió de 4.200 quilòmetres quadrats -poc menys que l'equivalent a les comarques de Girona-, en territori ucraïnès i bielorús.

Estudis previs havien mostrat uns danys molt superiors, però les noves evidències, basades en censos portats a terme durant tot el període, mostren alguna cosa més que una recuperació. Els censos s'han efectuat a partir de detecció d'individus, anàlisis amb helicòpters i recomptes d'empremtes a la neu.

Els mamífers van patir una crisi immediatament després de l'accident, amb recurrents problemes de salut i una clara reducció de la natalitat, però aviat es van començar a recuperar. Primer van ser els senglars i després van seguir ants, cabirols i cérvols, que actualment presenten densitats similars a les de quatre reserves naturals de la regió no contaminades.

Notícies relacionades

Tianjin, el Txernóbil de la Xina

Txernóbil obre les seves portes als turistes

En qualsevol cas, el més sorprenent és el ressorgiment dels llops, ja que es calcula que actualment viuen als voltants de Txernóbil set vegades més que en les reserves naturals veïnes.

Altres estudis previs havien confirmat la presència de linx boreal i ós bru, tot i que també un descens del nombre d'aus. «Les dades mostren la gran capacitat de recuperació de la fauna quan s'allibera de la pressió humana», conclou el coautor Jim Beasley, de la Universitat de Geòrgia (EUA).