L'acidificació del Mediterrani amenaça la productivitat pesquera i el turisme

L'acidificació de les aigües del Mediterrani com a conseqüència de l'augment del diòxid de carboni (CO₂) en l'atmosfera, resultat al seu torn de les emissions d'origen humà, ja està afectant la base de la cadena tròfica i amenaça de disminuir la productivitat pesquera i marisquera, reduir els beneficis del turisme i omplir el mar de meduses, entre altres males conseqüències. Així ho ha posat de manifest el programa MedSea, un gran estudi europeu que durant els últims quatre anys ha analitzat el problema.

Segons els resultats de MedSea, que ha presentat en roda de premsa a Barcelona la coordinadora del projecte, Patrizia Ziveri, investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, l'acidesa de l'aigua del Mediterrani ha augmentat un 60% des dels inicis de la revolució industrial (1800) i un 10% des del 1995, i ara amenaça d'incrementar-se un 150% el 2100 d'acord amb l'evolució actual de les emissions de CO₂.

L'evolució

Els mars de tot el planeta s'acidifiquen (disminueix el pH) quan l'aigua entra en contacte amb el CO₂ present a l'atmosfera. De fet, es considera que les temperatures terrestres han augmentat menys del previst en l'última dècada perquè bona part dels excedents de CO₂, aproximadament un 25%, han estat absorbits pels oceans, que han actuat com una espècie de coixí. Però aquesta capacitat d'absorció "té un límit", recorda la investigadora de l'ICTA-UAB.

"La Terra sempre està canviant, però els canvis que ara observem són tan ràpids que no tenen parangó en els últims mil·lennis --comenta Ziveri--. I això impedirà que els ecosistemes s'hi puguin adaptar". No tot l'ecosistema portarà bé que tots els estius s'arribi als 29º de temperatura en les aigües superficials.

Més meduses

L'acidificació i l'escalfament de les aigües tenen un efecte directe en la producció de fitoplàncton i zooplàncton, microorganismes que constitueixen el primer esglaó de la cadena alimentària per a peixos, mol·luscos i, en definitiva, per a l'home. En canvi, destaca Ziveri, les proves en tancs de laboratori mostren curiosament que els dos factors semblen afavorir la proliferació d'algunes, no totes, espècies de meduses.

El canvi global que s'està observant al Mediterrani també s'està traduint en migracions d'espècies de sud a nord --a la recerca d'ambients més frescos--, mortalitats massives en els estius més tòrrids i una aclimatació exitosa d'espècies foranes pròpies de climes més càlids. El procés és relativament uniforme a tot el mar.

Projecte europeu

En el projecte MedSea hi han participat 110 investigadors de 22 instituts i 12 països. El seu pressupost ha estat de sis milions d'euros, 3,49 d'ells aportats per l'anterior programa marc de R+D de la Comissió Europea.

La reducció d'emissions de gasos hivernacle és essencial per revertir la situació, encara que Ziveri també subratlla la importància de frenar la sobrepesca, limitar la contaminació i crear àmplies zones de protecció.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

L'estudi MedSea no ha quantificat els costos totals que tindria una acidificació desbocada del Mediterrani, però sí que aporta exemples locals dels possibles efectes. Així, si els afloraments de meduses fossin comuns a la costa israeliana, reduirien el nombre de turistes entre un 3% i un 10,5%, cosa que suposaria unes pèrdues econòmiques anuals de 6,2 milions d'euros. Les meduses, a més de les molèsties causades per les picades, també afectarien la producció d'aqüicultura litoral.

I, en un cas més pròxim, si les illes Medes es quedessin sense gorgònies, els bells corals vermells mediterranis --molt sensibles als canvis de l'aigua--, es podria perdre una bona part del turisme de busseig, que actualment mou uns quatre milions d'euros anuals.