Un estudi demostra per primera vegada el descens de la comunitat de peixos a la costa catalana

Un estudi a la prada de posidònia de Mataró ha revelat un descens significatiu del nombre de peixos en aquest espai de la costa catalana. En comparació amb una investigació portada a terme el 2001, s’han detectat set espècies menys, cosa que suposa un total de catorze, i s’hi han observat 153 éssers vius.

Entre les absències, destaca la de sis representants de la família dels làbrids, uns peixos molt característics dels fons de roca i també de les zones d’herbassars, que viuena la prada de Mataró. El treball ha sigut realitzat per Jordi Gispert, periodista, oceanògraf i membre actiu del’ONG ADDA, que ha comptat amb el recolzament del’Associció Posidònia 2021.

El treball compara l’únic cens ictiològic fet al lloc fins al moment, elaborat per Antoni Garcia Rubies i per Jordi Corbera el 2001 i publicat en el número 10 de la revista de divulgació científica‘L’Atzavara’.

Empobriment de la comunitat

Per minimitzar possibles errors s’ha seguit la mateixa metodologia que es va fer servir en aquella ocasió. S’han pres les dades en els mateixos dos punts de mostreig i s’han traçat set línies de 50x5 metres de llarg, separades per un mínim de deu metres cada una.

A sobre s’hi han anat identificant tots els peixos observats, que posteriorments’han classificat segons la seva espècie i la seva mida estimada.

Les conclusions reafirmen i fins i tot van més enllà de la hipòtesi inicial. Les mesures denoten que la majoria dels peixos observats encara no han arribat a l’edat adulta o que en voregen el llindar. Aquest fet, més enllà d’establir la importància de la prada com a zona de cria i desenvolupament de juvenils, implica un empobriment de la comunitat per la seva escassa capacitat reproductiva. La disminució de mesures, d’altra banda, també és un indicador dels estralls causats per l’activitat humana.

Pesca d’arrossegament

L’estudi, que molt probablement podria extrapolar-se a altres punts del litoral, apunta algunes causes del descens. A partir de dades facilitades per la Direcció General de Pesca i per la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar, s’observa clarament un descens en les captures de les embarcacions d’arts menors a la zona des de l’any 2000. Se sap que moltes d’aquestes embarcacions pesquen sobre la prada en concret.

També s’ha documentat la pesca furtiva, sobretot de barcos d’arrossegament i de cèrcol, que treballen a menys de 50 metres de profunditat, el límit establert per la llei.

La pesca submarina, d’altra banda, també té una presència especial. Moltes competicions no estan ni tan sols reportades, i la majoria s’efectuen sobre la prada de posidònia. Les captures concretes d’aquests concursos, en què hi ha molts interessos econòmics de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, coincideixen amb espècies de més mida, com els sards, el tord, les corbines o les orades, que no han sigut observades i que cada vegada són més difícils de veure.

L’ancoratge incontrolat d’embarcacions i altres pressions com el dragatge, les obres costaneres i l’escalfament global, també són efectes negatius que contribueixen a la degradació general de l’ecosistema.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

L’acció antròpica és, doncs, la principal responsable de la regressió de les comunitats de fanerògames marines, plantes superiors que fan flors i fruits i proporcionen empara, aliment i hàbitat permanent o ocasional a moltes espècies d’invertebrats i de peixos.

Més notícies deMataróen l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA