PERSPECTIVES DEL 2020 A MATARÓ

L'alcalde Bote li agafa el gust a ratllar i redibuixar mapes

El primer edil de Mataró explica la filosofia que guia el procés de renovació del nucli antic en la trobada amb periodistes d'inici d'any

L'alcalde de la capital del Maresme també parla de la necessitat d'«alçar la veu» a la Regió Metropolitana per acabar amb «la unilateralitat» de la ciutat comtal

bote mapas mataro

bote mapas mataro

5
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú

Ja s’ha convertit en un petit clàssic entre l’alcalde David Bote i els periodistes que segueixen les seves aventures com a alcalde de Mataróuna convocatòria, a l’inici d’any, per apuntar per quins camins podria discórrer l’any que acaba de començar.

L’elecció del lloc és en si mateix un missatge i si per exemple el 2018 David Bote va portar-los a esmorzar al Parc Forestal per poder observar Mataró des de lluny, en aquesta ocasió els responsables municipals van escollir l’emblemàtic establiment Ca l’Uñó, a La Riera, per explicar les accions que l’executiu local pretén desenvolupar a l’eix urbanístic, comercial i cívic de la ciutat durant aquest mandat en el marc del Pla d’Impuls del Centre.

Cada vegada més, en ocasions com aquestes, a Bote –que abans d’alcalde feia de professor– li agrada acompanyar-se de mapes i plànols. En una ocasió, a l’Hotel Atenea, es va fer portar una pissarra per poder ratllar i envoltar les zones de la ciutat en renovació que haurien d’actuar de motors de la transformació. En aquesta ocasió, l’encara jove alcalde de Mataró va utilitzar uns petits mapes en folis DINA4 en què resplendia en un vermell intens La Riera, el vial que es pretén revigoritzar perquè tibi de cada un dels seus costats, tant cap a llevant com cap a ponent.

Una de les apostes fortes per als pròxims tres anys i mig que pretén demostrar que el centre de la ciutat, que no els és electoralment afí, sí que està entre les grans prioritats del govern bipartit local (justament aquest dia 10 es complien sis mesos del pacte entre el PSC i En Comú Podem que el va crear, segons es va ocupar de recordar el cap de files dels comuns, Sergi Morales, també present a l’acte). Mapes, mapes i mapes.

Aposta definitiva i escrupolosa per la conversió en zona de vianants

Les mesures per aconseguir aquesta renovació a fons, en realitat, ja s’han anat anunciat últimament: pacificació de La Riera i extirpació dels cotxes –«no pot ser que els vianants vagin pels laterals, han de recuperar el carril central», va exclamar la regidora Núria Moreno–, conversió en zona de vianants del carrer Argentona i del carrer Sant Josep –hi ha un compromís explícit de dur-ho a terme durant aquest mandat–, reducció a un sol carril de la circulació en un tram del Camí Ral que va des del carrer Cooperativa fins a La Rambla, renovació del paviment de la plaça de Santa Anna, malmès gairebé des de la inauguració de la plaça gairebé 25 anys enrere...

Per tant, el que volien aquest divendres l’alcalde Bote i la titular de Promoció Econòmica era recalcar la filosofia de fons que hi ha darrere d’aquestes accions urbanístiques. «És en la transformació dels seus centres històrics en termes de mobilitat i d’espai públic en què les ciutats es juguen l’èxit en els pròxims anys», va afirmar Núria Moreno.  Evidentment, en l’onada de la retòrica ambientalista que vivim, l’alcalde i la regidora van vincular l’execució d’aquest pla amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible promoguts per les Nacions Unides.

Mentre es parlava de tot això, Bote va explicar que tenia ‘in mente’ un altre mapa, el del projecte de l’Eixample de 1878, que és un element de vista corrent per als llogaters de La Riera 48 ja que està penjat a la Sala dels Lleons de l’Ajuntament: «tot el que fins aquell moment era la ciutat i que apareix com construït en aquell mapa ara hauria de ser la zona per als vianants de Mataró», va dir. I, tot i que en aquell moment no existia –es va construir el 1935–, Bote també va emfatitzar l’obertura per a aquest 2020 de l’edifici del Cafè Nou, totalment renovat, a la part alta de La Riera.

L’antic edifici del moviment cooperativista de la ciutat es dedicarà a les arts escèniques, però la planta baixa allotjarà l’oficina de turisme de la ciutat, fins a ara situada a la planta baixa de l’edifici consistorial. La marxa d’aquestes dependències de la Casa Gran –juntament amb el trasllat de l’OFIAC al nou Espai Mataró de la plaça de la Muralla– permetrà redibuixar completament el pis zero de La Riera 48, que esdevindrà molt més diàfana i oberta a l’altre costat de la plaça, un objectiu llargament anhelat per nodrir de vida la plaça de l’Ajuntament i aconseguir que passi de ser un pati del darrere a una gran ròtula que connecti La Riera amb l’eix de les tres places (Santa Maria, Gran i Xica). Mapes, mapes, mapes.

Del particular al general: alçar la veu a la Gran Barcelona

I també de mapes, o de l’escala d’aquests, va versar una segona part de les reflexions que va fer Bote durant la trobada amb periodistes. En una reflexió que ja ha repetit fins a la sacietat, l’alcalde va recordar com les dinàmiques provinents de Barcelona cada vegada influeixen més la ciutat que presideix, per a bé i per a malament. «No pot ser que Barcelona decideixi unilateralment coses que ens afecten també a nosaltres», va afirmar amb referència a àmbits com la mobilitat, la seguretat i la vivenda.

En aquest últim, per exemple, és evident que Mataró «paga la festa» de la proximitat amb Barcelona i acusa l’alça de preus dels lloguers, però l’ecosocialista Sergi Morales, en la seva condició de regidor de Treball, també va recordar que la capital del Maresme pot beneficiar-se de l’excedent d’empreses que volen instal·lar-se a Barcelona i que, en termes globals, tant els fa anar al 22@ o al nostre Tecnocampus, ja que 30 quilòmetres, vistos des de fora, no són res».

En aquest sentit, el mateix alcalde Bote va admetre: «Ens interessa que Barcelona tiri fort per poder aprofitar-nos nosaltres també d’aquest impuls». Però l’alcalde considera que la capital del Maresme ha de ser als llocs de decisió metropolitans i va parlar –aquí sí que hi ha una novetat– de la necessitat d’alçar la veu per fer-se sentir on faci falta. Atenció perquè, en aquesta ocasió, Bote va parlar més de la Regió Metropolitana que de l’estricta Àrea Metropolitana, molt més petita.

Notícies relacionades

Sigui com sigui, en relació amb això, fonts municipals han confirmat que l’alcalde demanarà una reunió inèdita amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per recordar-li que el 1424 Mataró va esdevenir «carrer de Barcelona» (per decret d’Alfons el Magnànim) perquè els seus ciutadans poguessin disfrutar «de tots els privilegis, llibertats i gràcies» que havien sigut concedits a la ciutat comtal i que ara, gairebé sis segles més tard, aspira a tornar a ser-ho tal com Déu mana. Mapes, mapes i mapes.

Més notícies de Mataró

Temes:

Urbanisme