Urbanisme, mobilitat, seguretat, sostenibilitat i vivenda, els grans reptes que afrontarà Mataró els pròxims quatre anys

L’alcalde del PSC, David Bote, i el segon tinent d’alcalde, Sergi Morales –del grup municipal ECPM-ECG–, acompanyats del primer tinent d’alcalde i regidor d’Administració i Bon Govern, el socialista Juan Carlos Jerez, han presentat la proposta de Pla de mandat 2019-2023 del Govern de Mataró i un Pla d’inversions de 91,5 milions d’euros per als pròxims quatre anys.

Segons el consistori, «el Pla de mandat és el full de ruta per aconseguir una ciutat més pròspera, sostenible, inclusiva, neta i segura». Una forma de saber «per on aniran els trets» aquests pròxims quatre anys, i tota una declaració d’intencions del govern de Mataró ja que, la nova estratègia municipal recull, ni més ni menys, que 31 prioritats, desenvolupades en 116 compromisos, que s’intentaran plasmar (algunes ja s’estan duent a terme) en 173 accions concretes. 

El Pla d’Impuls al barri del Centre; la transformació de l’N-11; l’aposta per la millora de l’espai públic, l’accessibilitat, l’asfaltatge i la il·luminació; el canvi de model energètic a un de més sostenible i ecològic; o l’ampliació del parc de vivenda assequible són només alguns dels exemples «estrella» que part de l’equip de govern ha comentat el migdia d’aquest dimarts, 11 de desembre.

Les inversions

Però el primer és el primer: parlem de diners. El Pla de mandat també s’ha presentat acompanyat del Pla d’inversions 2020-2023, que suma la barbaritat de 91,5 milions d’euros «al servei de la transformació de Mataró». 69 d’aquests milions els aporta el mateix Ajuntament, i la resta, altres entitats, entre les quals, la Diputació de Barcelona i la Unió Europea. 

En definitiva, la previsió és que l’Ajuntament, Aigües de Mataró i PUMSA destinin una inversió de 91,5 milions d’euros en els pròxims quatre anys; i seguir la direcció dels diners és una bona manera de saber cap on apunta la futura ciutat de Mataró.

Per ordre de major a menor despesa tenim que el gruix de les actuacions previstes (en el Pla de mandat) es destinarà a posar els equipaments i espais públics de la ciutat al dia, amb 37 milions; li segueixen l’urbanisme amb 15,6 milions; la mobilitat i la seguretat, 7,9 milions; la sostenibilitat energètica, amb 7,2 milions; la promoció econòmica, amb 5,7 milions; la neteja i recollida de residus, amb 5,6 milions; la vivenda, amb 5,6 milions; la ‘Ciutat intel·ligent’ i el Govern obert, amb 3,4 milions, i els pressupostos participatius, amb 3 milions.

Una visió estratègica

La proposta de Pla de mandat 2019-2023 s’estableix a partir de les 31 prioritats definides pel govern municipal, de les quals depenen 116 compromisos i 173 accions, estructurades en tres grans àmbits: estratègia i bona governança, qualitat urbana i benestar de la ciutadania, i desenvolupament urbà i econòmic.

Dins del primer bloc –el de l’estratègia i la bona governança– s’emmarquen prioritats com tenir una visió estratègica de Mataró (valgui la redundància) amb l’horitzó posat el 2030, i garantir el bon govern; una cartera de serveis adaptada a les necessitats i que asseguri la qualitat i la sostenibilitat de la ciutat; o la transformació de l’Administració, entre d’altres. 

Aquestes prioritats es tradueixen en compromisos com desenvolupar els projectes del Pla Estratègic Mataró 2022 i l’estratègia europea 2030; millorar l’atenció ciutadana o reclamar el deute pendent a la Generalitat. 

Algunes de les accions plantejades per complir aquests compromisos són implementar l’Agenda Urbana i l’Agenda 2030 (ODS) a Mataró; aprovar el Pla de ciutat intel·ligent; impulsar el sector de Balançó i Boter i el desenvolupament del sector Iveco-Pegaso; elaborar un nou Codi ètic i un Pla de bona governança, constituir el Comitè d’ètica; o definir el Pacte fiscal i aplicar el Pla de racionalització, entre d’altres.

Millorar la qualitat de vida

En el segon bloc de qualitat urbana i benestar de la ciutadania depenen prioritats com l’aposta per la transició energètica i la mobilitat sostenible; posar els espais públics i els equipaments al dia; aconseguir una ciutat més neta, més segura, més cívica, inclusiva, cohesionada i diversa; garantir la qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat i la igualtat d’oportunitats per al dret a la vivenda. 

Alguns compromisos d’aquest àmbit són el canvi de model energètic; la millora dels espais públics; més recursos a la neteja i recollida de residus; reclamar a la Generalitat més Mossos i els equipaments sanitaris pendents; ampliar el parc de vivenda assequible; continuar invertint en equipaments educatius; i lluitar contra les discriminacions per raó de sexe, origen, etc. 

Entre les accions previstes per a això hi ha, per exemple, crear l’Oficina de transició energètica; els nous contractes de Mataró Bus i de neteja i recollida de residus; desenvolupar l’Anella verda; aprovar definitivament i desenvolupar el Pla de mobilitat; executar el Pla de manteniment d’equipaments públics, el Pla local de seguretat i la instal·lació de càmeres de videovigilància; implementar els projectes europeus ‘Yes we rent’ i Gavius; elaborar el projecte executiu de la nova biblioteca de Molins i potenciar els esports nàutics, entre moltes d’altres.

Foment del desenvolupament econòmic

Finalment, algunes de les prioritats del tercer bloc del desenvolupament urbà i econòmic són promoure el comerç de proximitat i l’equilibri de les zones comercials; generar economia productiva que generi llocs de treball estables i de qualitat; fomentar la indústria i l’emprenedoria, i fer de Mataró una ciutat més atractiva per a les inversions. 

Alguns dels compromisos en què es tradueixen aquestes prioritats són revisar les polítiques urbanístiques, impulsar projectes del front marítim, reactivar el Centre i el Port, o revisar i potenciar el Consell Econòmic i Social de Mataró (CESM). 

Entre les accions previstes destaca estudiar i revisar, si és necessari, el Pla General; executar el Pla d’Impuls al Centre; executar la primera fase de la transformació de l’N-II; reorientar l’àmbit comercial del Port; elaborar el projecte executiu del nou pas al Port; revisar el Pacte per l’ocupació i el desenvolupament econòmic; definir un pla de captació d’empreses o impulsar un pla de creixement i consolidació de l’economia social i solidària, entre d’altres.

Accions concretes i la priorització del Centre

Però, ¿quins són els projectes més destacats que preveu el govern de Mataró amb el seu Pla de Mandat? En primer lloc, el desenvolupament de diversos plans com el Pla d’Impuls al Centre (PIC), el Pla de vivenda, el Pla de polígons i el Pla de mobilitat. De tots aquests, la pacificació del barri del Centre de la ciutat ha sigut de les actuacions més destacades de la reunió. 

Es tracta d’aconseguir un paisatge més amable, sostenible i net, sense vehicles aparcats, on l’arbratge guanyi presència i vingui de gust passejar per disfrutar de la ciutat i de la seva identitat. Per aconseguir aquesta pacificació del centre històric i dels seus entorns, es proposa una nova mobilitat basada en anells de restricció de trànsit: un primer anell al nucli antic que seria només per a vianants amb pas exclusiu a veïns i serveis; i un segon anell als entorns immediats del centre històric on es proposa la progressiva conversió a carrers amb prioritat invertida i la construcció de nous aparcaments subterranis en l’àmbit de les rondes.

Així mateix, altres de les actuacions destacades són la transformació de l’N-II; la construcció del nou Centre d’Acolliment d’Animals; L’Anella ciclista; la instal·lació de càmeres de videovigilància i de la xarxa semafòrica intel·ligent; el nou Casal de Joves La Llàntia i l’Espai Mataró; i l’acabament de la pista poliesportiva de Cerdanyola i la rehabilitació del Cafè Nou.

Finalment, i també amb referència al tema històric de l’N-II, l’alcalde David Bote ha volgut destacar una sèrie de projectes estratègics per a la ciutat de Mataró que, no obstant, necessiten la col·laboració de tercers, com són la nova estació de tren i el front marítim, que depenen, respectivament, de l’Estat, ADIF i RENFE; el Pla estratègic del Port de Mataró, la responsabilitat del qual recau en el Consorci Port Mataró; el Parc d’Economia Circular, del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme; i l’Institut Cinc Sènies i el nou centre de Formació Professional, i l’ampliació de l’Hospital de Mataró, que depenen de la Generalitat.

Un esforç conjunt

La proposta de Pla de mandat 2019-2023 neix del pacte de Govern «Un futur per a Mataró», firmat el 15 de juny entre el PSC-CP i ECPM-ECG. «És un document que no deixa lloc a la improvisació i, amb aquest nivell de detall, també és una eina per a la transparència i la rendició de comptes a la ciutadania», aclareix el segon tinent d’alcalde, Sergi Morales.

El document s’ha elaborat tenint en compte l’escenari pressupostari 2020-2023, marcat pel dèficit en la previsió d’ingressos com l’ICIO (Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres) o la PEU (Participació en els Impostos de l’Estat); per la modificació de contractes per millorar serveis (Mataró Bus, neteja d’edificis, neteja i recollida d’escombraries, entre d’altres); per l’increment de la despesa de personal de l’Ajuntament (un augment anual de més de 2 milions); per l’increment de les partides de seguretat; per polítiques de vivenda; per la inversió per posar la ciutat al dia (asfaltatge, voreres, creat, arbratge, etc.), i per la necessitat de garantir la despesa en polítiques socials. 

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Davant d’aquest augment de necessitats, i per garantir l’equilibri pressupostari, l’Ajuntament s’ha proposat actuacions per augmentar els ingressos (revisió dels tipus impositius en les ordenances fiscals) i reduir la despesa municipal contemplada en l’elaboració i aplicació d’un Pla de racionalització per disminuir-lo en 2 milions d’euros. En altres paraules, segons l’alcalde David Bote: «El Pla de mandat és ambiciós, però està sotmès a un marc pressupostari dur; per aquesta raó demanem un esforç conjunt entre la ciutadania i l’administració».

Més notícies de Mataró