EMERGÈNCIA HABITACIONAL

Les màfies que venen claus per ocupar un pis despunten a Mataró

Plataformes antidesnonament, advocats i testimonis alerten de l'auge de grups organitzats que es lucren venent vivendes buides a persones vulnerables

L'ajuntament reconeix la problemàtica però assegura no poder actuar sense denúncies de les víctimes, que es neguen a fer-ho per por de les conseqüències

matar1

matar1

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

Margarita Santos no sabia què fer. S’havia assabentat que el pis que havia ocupat amb el seu nadó i un grup d’homes havia de ser desnonat. Quan ja es pensava que es quedarien al carrer, un home que va conèixer la seva situació se li va acostar i li va demanar diners a canvi d’“una clau”. “Estava desesperada”, explica, així que va aconseguir que el pare del seu fill li enviés 400 euros des de la República Dominicana. 

Va pagar per endavant. Als tres dies, el mateix home es va presentar amb una adreça. “Vaig anar cap al pis caminant com una zombi”, recorda. I ja hi porta quatre anys. Però el BBVA va vendre la vivenda a la societat Divarian, i ara Santos i el seu fill s’enfronten a una ordre de llançament prevista per al 25 d’abril vinent.

El cas de Santos no és un fet aïllat a Mataró (Maresme), on plataformes antidesnonaments, advocats i testimonis alerten de l’auge de grups organitzats que es lucren obrint vivendes buides i venent les claus a famílies vulnerables. 

Margarita Santos i el seu fill, Guasmar / ANNA ROCASALVA

Segonsl’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a Mataró hi ha 182 pisos “sense títol habilitant”: vivendes buides adquirides per entitats bancàries, la majoria mitjançant un procés d’execució hipotecària. Al Maresme la xifra arriba als 1.103 pisos. “A Mataró hi ha entre dos i quatre desnonaments al dia i la necessitat de vivenda és molt més gran que els pisos disponibles”, lamenta l’advocat Sergi Blanco.

Fins a 1.500 euros per ocupar 

Actualment, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mataró han comptabilitzat fins a 40 famílies que han ocupat una vivenda i la meitat han pagat per fer-ho. “Fa uns anys les màfies van començar demanant 200 i 300 euros, però ara el preu ha pujat fins als 1.500”, explica l’activista de la PAH Sebastià Tenés.

Segons els testimonis contactats per EL PERIÓDICO, el ‘modus operandi’ sempre és el mateix: es tracta de famílies vulnerables amb una necessitat urgent de vivenda, que són contactades –a través de coneguts– per homes estrangers (per telèfon o en persona) que els demanen certa quantitat per les claus d’un pis. Sovint amb “garanties” que la vivenda tingui aigua, llum i sigui propietat d’una entitat bancària, tot i que no sempre es compleixen els requisits. 

No obstant, Tenés denuncia que últimament han detectat casos de famílies en situació irregular provinents del nord del Marroc, que han pagat un ‘pack’  

“Sense denúncia no hi ha investigació”

Després de divorciar-se d’un marit maltractador i després de dos desnonaments, Sara Elandaloussi explica que una coneguda li va presentar un home marroquí que demanava 1.000 euros a canvi “d’una clau”. Va demanar diners i va pagar per endavant amb la condició que el pis fos propietat d’un banc. “Tenia por que si la vivenda era d’un particular pogués anar a la presó”. 

Durant la primera nit que Elandaloussi va passar a les fosques al pis, algú va trucar a la porta: era un veí del bloc que es va identificar com a mosso d’esquadra. “Li vaig demanar a l’home a qui li havia pagat que em tornés a recol·locar”, i així ho va fer, però el següent pis era propietat d’un particular. Quan va exposar el seu cas a la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme (PACC), li van recomanar que deixés la vivenda de forma voluntària: es va quedar sense el pis i sense els 1.000 euros.

Sara Elandaloussi va pagar 1.000 euros per ocupar una vivenda per ella i els seus dos fills / ANNA ROCASALVA

El cas d’Elandaloussi és excepcional perquè ella sí que va denunciar el presumpte delinqüent a la policia local, però no és l’habitual. “Tal com passa a altres municipis, a partir del testimoni de terceres persones tenim coneixement que existeixen pràctiques lucratives vinculades a la cessió de pisos ocupats a tercers”, reconeix el regidor de Serveis Centrals, Seguretat i Bon Govern de Mataró, Juan Carlos Jerez.

Notícies relacionades

Segons el regidor, el problema és que no hi ha proves explícites sobre qui o quantes persones hi ha implicades ni sobre si formen part de grups organitzats, perquè les famílies que accedeixen a aquestes “ocupacions subrogades” es neguen a denunciar els que els han obert la vivenda, probablement per por de la seva possible responsabilitat. La investigació d’aquests casos correspon alsMossos d’Esquadra, que responen com el regidor: “Sense denúncia no hi ha investigació”.

L’emergència habitacional

Segons l’<strong>Ajuntament de Mataró</strong>, l’ocupació de vivenda no ha disminuït els dos últims anys. La Unitat de Convivència i Civisme de la Policia Local ha obert <a href="https://www.elperiodico.com/es/mataro/20190304/la-policia-local-de-mataro-ha-abierto-450-expedientes-por-ocupaciones-de-viviendas-o-locales-desde-junio-de-2017-7335696">450 expedients per ocupació</a> d’immobles des de la creació de la unitat, el juny del 2017. I, tot i que s’han detectat més ocupacions als barris de <strong>Cerdanyola, Rocafonda i Centre-Eixample</strong>, és una problemàtica de tota la ciutat. 

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA