DISSOLUCIÓ DE PXC

PxC buscarà ressorgir a través de Vox als quatre puntals metropolitans on ja va tenir representació

El partit ultradretà es transformarà en fundació i els seus càrrecs passaran a la formació de Santiago Abascal "a nivell personal"

El 2011, PxC ja va obtenir representació a l'Hospitalet, Mataró, Santa Coloma i Sant Boi, municipis amb alts nivells de població migrant

jregue40060529-barcelona-2017-politica-ofrendas-florales-monument190111182847-1547227881800

jregue40060529-barcelona-2017-politica-ofrendas-florales-monument190111182847-1547227881800

3
Es llegeix en minuts
Anna Rocasalva

Plataforma per Catalunya (PxC) cessa la seva activitat política i el seu Consell Executiu s’uneix a Vox. Així de clar ho ha deixat el partit ultradretà, creat per Josep Anglada ja fa 17 anys, en un comunicat en què explica que informarà de la dissolució tots els seus afiliats en el seu pròxim congrés nacional, que tindrà lloc aquest dissabte, 16 de febrer. 

D’aquesta manera, PxC podria intentar ressorgir als quatre puntals metropolitans on el 2011 ja va obtenir representació, és a dir, a l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi de Llobregat.

En l’informe, el Consell Executiu de la formació antiimmigració explica que el motiu de la suspensió de l’activitat política és que “ara existeixen noves eines més adequades per defensar i promoure les nostres idees de defensa de la unitat d’Espanya, la llibertat i la identitat del nostre poble davant qüestions com la immigració il·legal”. 

Es refereixen, concretament, al partit Vox, liderat per l’ultradretà Santiago Abascal. Per aquesta raó, la formació catalana ja ha anunciat que, a nivell personal, la majoria dels membres del Consell Executiu de PxC, així com càrrecs intermedis i molts afiliats, han pres la decisió d’afiliar-se a Vox i contribuir amb el seu esforç al seu creixement a Catalunya”. Un fet bastant positiu per a la formació d’Abascal, perquè a Catalunya l’estructura del seu partit encara es troba en una fase embrionària. I és que, com afirmen les mateixes fonts del partit a EL PERIÓDICO, “l’única consigna de Vox envers Catalunya és augmentar l’afiliació i crear coordinadors de zona, però encara és molt aviat per parlar de càrrecs o llistes electorals”.

Una decisió personal

Per la seva part, la portaveu del grup municipal de PxC a l’Ajuntament de Mataró i secretària general del partit, Mònica Lora, ja ha avançat que es posa a total disposició de Vox “per participar en l’activitat política de la forma que ells considerin oportuna”. I és que, segons la secretària general, “l’ideari de Vox i el de Plataforma és pràcticament el mateix, l’únic que varia és l’àmbit, un és a nivell nacional, i l’altre, a nivell català”. 

No obstant, Lora recalca que PxC concedeix als seus afiliats i simpatitzants “la llibertat per prendre, individualment, la decisió personal que considerin més oportuna”.

El congrés nacional tindrà lloc aquest pròxim dissabte, 16 de febrer, quan es plantejarà la proposta de la creació d’una comissió gestora per donar cobertura als regidors de Plataforma per Catalunya fins al final de mandat i per tancar tots els temes jurídics o administratius pendents; crear paral·lelament una fundació, o associació civil, “per preservar el patrimoni, marques, història i llegat polític i cultural”, i formalitzar l’extinció de la militància.

Punxada electoral

L’any 2011, PxC va obtenir els seus millors resultats en les eleccions municipals amb 67 regidors en 39 ajuntaments i 8 consellers comarcals en 7 consells comarcals.

L’ascens de la formació va ser notable, que per primera vegada va entrar al cinturó barceloní i va aconseguir dos regidors a l’Hospitalet i tres als municipis de Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi i Mataró. També va aconseguir entrar a la província de Lleida, amb un regidor a Tàrrega i Mollerussa, i a la província de Tarragona va obtenir un regidor a Amposta i un altre a Tortosa. A la província de Girona, a la població de Salt, un municipi que ha tingut seriosos precedents de tensió entre la població immigrant i local, també va aconseguir tres regidors, a Olot en va sumar un més al que ja tenia, i per primera vegada va aconseguir entrar a Ripoll.

Notícies relacionades

No obstant, en les eleccions municipals del 2015, després de l’expulsió de Josep Anglada com a president per part del Consell Executiu del partit per deficiències en la gestió; Plataforma es va desplomar i va passar de 67 a només 8 regidors. Aquests es troben repartits entre el Vendrell, on fa quatre anys va aconseguir ser tercera força amb tres regidors, dos menys que el 2011, i Salt, on va mantenir dos dels tres edils que ja tenia en el consistori. Els tres regidors restants els va aconseguir a Amposta, Mataró i Sant Miquel de Fluvià (l’Alt Empordà).

Més notícies de Mataró

Temes:

Vox