Els carmelites de Mataró el 1598 estableixen l'obligació de parlar català

La parròquia de Sant Josep de Mataró, ubicada al centre de la ciutat, celebra aquests dies 150 anys de la seva fundació (1868) i per commemorar aquesta efemèride ha publicat‘Racons d’historia’. un petit llibre recopilatori de la majoria dels escrits que cada setmana Joan Comellas, responsable del seu arxiu parroquial, publica des de l’any 2009 al setmanari d’aquesta comunitat catòlica.

En aquest llibre es repassa la història de la parròquia, ja fins i tot abans de la seva fundació, quan es construeix el temple com a partd’un convent carmelità (1588); es cataloguen les principals peces artístiques avui visitables al temple i les que han desaparegut o han sigut destruïdes, i es revelen algunes curiositats o anècdotes de la vida religiosa a Mataró. Una manera de difondre i protegir la història de l’església local.

Per exemple, una de les primeres intrigues que aborda Comellas és: ¿Per què a l’exterior de l’església, a l’extrem sud, sobre la sagristia, hi ha una torre quadrada? Una obra que ha generat sempre múltiples especulacions: ¿una torre de vigilància? ¿Un assentament de metralladores antiaèries? Però l’explicació és més simple. El 1921, segons documents consultats, durant les obres de manteniment de la teulada, es va intentar fer un campanar, però la idea es va quedar en un intent fallit.

Aquesta no és l’única anècdota referent a temes de construcció. En aquest llibre també s’explica detalladament com després de la guerra civil, i a causa de l’estat lamentable en què estava l’església barroca del carrer de Sant Josep, el rector mossèn Joan Cabús (1939) va projectar la construcció d’una gran església substitutiva a la plaça de les Tereses. Un gran temple aïllat enmig d’un espai verd que hauria fet, encara més, la competència a la basílica de Santa Maria, però l’Ajuntament no va veure amb bons ulls aquesta possibilitat.

El català i festes perdudes

Una altra curiositat que remarca Comellas en aquest llibre és l’ús gairebé continuat del català en aquesta institució religiosa. Encara que els primers frares carmelitans que al segle XVI arriben a Mataró per fundar la comunitat són castellans i portuguesos s’adapten ràpidament als costums de Catalunya i al capítol provincial del 1598 ja estableixen l’obligació de parlar català al convent, una llengua que es manté fins i tot en èpoques de repressió del segle XX.

La recuperació de la història de l’església, en aquest cas, de la parròquia de Sant Josep de Mataró, també permet descobrir velles tradicions locals oblidades. És el cas, per exemple, de la benedicció, el 7 d’agost, del’aigua de la mina subterrània de l’antic convent carmelità. Un líquid amb suposats poders curatius. “El dia de Sant Albert de Sicília s’instal·lava una taula amb la imatge del sant i càntirs amb aquesta aigua i els escolans l’oferien en vasos i confits”, explica l’arxiver. Tradició que es va perdre el 1948.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Al llarg d’aquests 150 anys també es posa en evidència que a l’Església hi ha classes socials. És evident, per exemple, si s’observen els aranzels quel’any 1921 s’havien de pagar perquè un fos enterrat en aquesta parròquia: 4 pessetes per un funeral de cinquena classe, però fins a 625 pessetes per un enterrament de cinquena categoria. Tot i que en una acotació feta en un llibre el rector adverteix que es fan “rebaixes” o “se’ls serveix gratis” en cas de ser pobres.

Més notícies de Mataró