Un llibre posa de relleu la vida quotidiana al Camí Ral de Mataró

Després de passejar per la Riera, el carrer Barcelona o la plaça Xica, Pilar González-Agàpito se centra ara en el Camí Ral, el carrer més llarg de Mataró, ja que creua la ciutat de punta a punta. En el seu últim llibre, ‘Camí Ral. De l’Hotel Suís a l’Havana’, l’exregidora socialista passeja per un fragment d’aquesta via i visita més de 33 negocis, la majoria desapareguts. Ho fa amb l’ajuda de la gent gran de la ciutat, que li expliquen anècdotes i curiositats de cada un dels llocs.

El Camí Ral sempre ha sigut un carrer de passada. Al segle XIX transitaven per aquesta via les diligències i els carros i més tard, fins que no es va crear l’N-II, va ser la carretera de Madrid a França. Per aquesta raó estava atapeïda d’hotels, hostalatges i restaurants. “La zona de la plaça Santa Anna i el carrer Sant Agustí, com el final d’aquest carrer antigament hi havia l’estació de tren, era més de senyors, en canvi, just l’altra punta, la plaça de l’Havana, era més de treballadors”, explica l’autora del llibre.

Un llarg passeig

El volum està atapeït d’anècdotes curioses. González-Agàpito inicia aquest passeig al’Hotel Suís, anteriorment Fonda Montserrat, un establiment ja presentat pel Baró de Maldà, el qual al seu dietari deixa constància de com de bé feien els llits les seves donzelles. I passa per la farmàcia Vilardell, on es conserva una recepta que diverses dècades després encara ningú no sap què cura. En aquesta mateix lloc l’esposa d’Alfons XIII, de visita a la ciutat, també es va aturar a la recerca d’alguna medicina perquè estava malalta.

El viatge també para a l’antiga Oficina de Correus, on el 1945, malgrat que els va ser ordenat, els carters es van negar a delatar els mataronins que tenien ràdios a casa seva. González-Agàpito també explica el dia que més de 100 persones es van congregar a la barberia del Camí Ral per veure un Barça-Madrid, ja que era l’única televisió de tot el carrer. O coml’empresa Casas, que primer va ser de tartanes i després d’autobusos, anava a França a buscar combustible en època de restriccions.

Gràcies a la longitud del Camí Ral aquest carrer també serveix per observar dues cares d’una mateixa ciutat, la més senyorial, cèntrica i urbana, i el Mataró treballador, en fàbriques o agrícola. I a la plaça Sant Joan s’entremesclen aquests dos mons: “En aquest lloc molts homes aturats s’esperaven per cobrar alguns reals ajudant a empènyer els carros que havien de pujar l’arracada que el Camí Ral té en aquest tram”, explica González-Agàpito.

Gran èxit

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

La majoria de les persones que han col·laborat en la creació d’aquest llibre i moltes més van acudir ahir dijous a la tarda a la presentació, que va tenir lloc aCol·legi d’Aparelladors de Mataró, en una sala que es va quedar petita. L’autora va agrair a tots els mataronins que afectuosament li han obert les portes de les seves cases i va voler posar de relleu la importància que tenen per a la felicitat els petits detalls de la vida quotidiana. “El sentiment general és que la història d’un no té prou valor per ser explicada, però amb les petites històries formem la història de la comunitat, de Mataró,” va afirmar.

Més notícies de Mataró