Recerca de delicte

Mataró torna a dur a Antifrau el sobrecost d'un edifici públic i demanda les adjudicatàries

El Rengle es va fer entre 2007 i 2011, va costar un 42% més del que s'havia previst i hi ha 1,7 milions d'euros de factures sense justificar

Edifici del Rengle de Mataró.

Edifici del Rengle de Mataró. / ACN

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

L'Ajuntament de Mataró tornarà a portar a l'Oficina Antifrau les presumptes irregularitats en la licitació, construcció i comercialització de l'edifici del Rengle, que es va fer entre els anys 2007 i 2011. L'obra, promoguda per l'empresa pública PUMSA, va acabar costant 26,3 MEUR, 8,2 MEUR més del que s'havia previst inicialment. Segons les conclusions de la comissió municipal dedicada a analitzar què va passar, hi hauria 1,7 MEUR de l'obra que no es van justificar i que la direcció de l'obra, malgrat tot, va autoritzar.

L'Ajuntament portarà aquestes conclusions a Antifrau tot i que el cas dels sobrecostos del Rengle ja van ser investigats i arxivats per Fiscalia l'any 2016. També es presentarà una demanda judicial contra les empreses adjudicatàries, tant contra GPO, encarregada de la direcció de l'obra, com contra FCC, empresa constructora, per reclamar el reemborsament de les despeses injustificades.

L'edifici d'oficines i comercial del Rengle es va pressupostar per 18,1 MEUR, però el cost final va ascendir fins a 26,3 MEUR, un 42% més. A més, el projecte va patir múltiples entrebancs que han acabat provocant un endeutament municipal que, si no hi ha cap més canvi, s'acabarà de pagar l'any que ve.

El cas va arribar a l'Oficina Antifrau el 2012 i, després de més de dos anys d'investigació, es va elevar a la Fiscalia en detectar-se diverses irregularitats en la contractació i execució de l'obra. La investigació del fiscal, però, va acabar resolent que no hi va haver cap actuació delictiva en el cas del Rengle.

Tot i això, l'Ajuntament no ha deixat d'intentar aclarir què va passar i durant l'últim any una comissió municipal n'ha fet una nova anàlisi, que resol que la gestió del projecte no va ser prou precisa i rigorosa i va estar farcida d'errors. Tot i que no han pogut demostrar res, alguns partits asseguren que es mantenen moltes sospites.

El president de la comissió i portaveu del PP, José Manuel López, recorda que l'inici d'obra i la seva inauguració "són coincidents amb períodes electorals" i ressalta que els problemes van arribar amb el canvi de l'empresa encarregada de la direcció de l'obra, quan es van començar a pagar factures sense justificar.

A banda d'haver acordat tornar a dur el cas davant d'Antifrau, la comissió s'ha compromès a treballar per "millorar i incrementar els mecanismes de control i de fiscalització interns de l'Ajuntament i de les empreses municipals" perquè una situació com aquesta no es repeteixi. En paral·lel, l'Ajuntament ha fet tirar endavant una demanda contra GPO i FCC per reclamar els 1,7 MEUR de factures sense justificar.

Estirada d'orelles pel Sorrall

El ple de l'Ajuntament de Mataró també ha aprovat les conclusions d'una altra comissió d'investigació sobre la gestió de la concessió del Sorrall, un altre dels històrics assumptes urbanístics de la ciutat. Aquesta zona esportiva del barri de Cerdanyola es va adjudicar el 1999 per més metres quadrats dels que tenia el consistori en propietat, amb el compromís que els metres restants s'adquiririen i se cedirien més endavant.

Notícies relacionades

Això, però, no va passar mai i l'empresa va acabar-los reclamant al consistori, al·legant que la limitació d'espai al llarg de tots aquests anys els ha acabat suposant pèrdues econòmiques. El 2016 es va indemnitzar l'empresa per valor de 3 milions d'euros. La comissió ha lamentat la manera de fer dels governs anteriors i tots els grups s'han compromès a posar fi a determinades pràctiques pròpies dels temps de la bombolla immobiliària.

Més notícies de Mataró

Temes:

Corrupció