Anar al contingut

TEATRE

'La Pell Escrita' arriba a Mataró per relatar la lluita transgènere

L'obra de l'autor mataroní Manel Bonany que ha triomfat a Barcelona aterra aquest desembre a la capital del Maresme

Marina Llibre

Míriam Marcet protagonitzant La pell escrita.

Míriam Marcet protagonitzant La pell escrita. / TEATRAL.NET

Una dona transgènere, a soles amb els seus pensaments i els seus records, abans de desaparèixer. Amb aquesta escena comença 'La Pell Escrita, una obra que relata la lluita transgènere i la construcció de la identitat.

L'obra teatral de Manel Bonany arriba a Mataró el 2 de desembre al Centre de Creació d'Arts Escèniques de Can Gassol, després que la seva estada a la Sala Atrium de Barcelona fos motiu d'afalagadores crítiques.  

“Si soc o no soc dona. Per això han vingut. Estúpids”. Aquestes són les paraules que Míriam Marcet, interpretant “Ella”, llança al públic des de l'escenari.

L'argument, que situa al personatge en la frontera entre la vida i la mort, la feminitat i la masculinitat, la plenitud i la pèrdua, reflexiona sobre com ens convertim en qui som i com hi influeix la societat.

En aquest sentit, l'obra dirigida per Manel Dueso utilitza la història de la dona transgènere com a metàfora de la construcció de la pròpia identitat que, en realitat, és un procés al qual totes les persones fan front.

“L'obra és un cant a la vida i una reivindicació de la lluita”

La trama té, malgrat la crua realitat del seu fil conductor, espurnes de força i optimisme. “És un cant a la vida i una reivindicació de la lluita que, en aquest cas, dura fins als últims instants de la protagonista”, en paraules del mateix Bonany.

I és que serà en aquells moments en què el seu cos es troba envoltat per benes que recorden les cicatrius d'una autòpsia, en els quals, fins i tot, hi haurà gent que intentarà arrabassar-li la identitat i descobrir si, en realitat, és una dona.

Així, l'obra ens parla de la nostra societat i de la seva manera d'actuar en col·lectiu. Un grup de joves, amics de qui va ser el seu amant, seran qui vigilaran el cadàver per a desvelar el seu secret.

No obstant això, els records que la protagonista emmagatzema de la seva vida seran capaços de mantenir-la amb força per lluitar. Entre ells, els d'aquell amant, a qui va estimar i per qui va ser estimada.

L'amor, però sobretot la frustració i la por

Són precisament l'amor, la frustració i la por els sentiments que tracen les línies sentimentals que connecten l'espectador amb l'obra. “Les emocions, com els vincles amb els éssers propers, ens iguala a tots, ens humanitza”, explica Bonany.

El relat de la lluita per construir allò que som malgrat el menyspreu i la incomprensió de la societat enfront de tot el que no entra dins del catàleg de ‘normalitat’. Aquesta és l'estructura vertebral d'una obra que, al ritme de David Bowie, entona “We can beat them, just for one day, we can be heroes, just for one day”.

“Vaig elegir una peça de Bowie per tot el que va significar la seva carrera, que va ser forjada a partir d'una recerca constant de la seva identitat”, assegura Bonany. La cançó, la lletra de la qual reivindica: “Podem vèncer-los, només per un dia. Podem ser herois, només per un dia” sintetitza, segons el seu autor, l'essència de l'obra.

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA 

Temes: Teatre

0 Comentaris
cargando