Moviments polítics a Mataró davant l'1-O

Esquerra Mataró descarta plantejar una moció de censura a l'alcalde David Bote per "inviable"

Les formacions sobiranistes havien temptejat el terreny per presentar una moció de censura a la capital del Maresme

inicia campana referndum mataro

inicia campana referndum mataro

3
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú

L'enuig del món sobiranista a Matarómón sobiranistaMataró en contra de l'alcalde David Bote, del PSC, és extremadament elevat arran de la seva postura de no col·laborar en la celebració del referèndum de l'1-O i fer-ho de manera contundent, sense cap mena de dubte.

No en va, Mataró és una de les grans localitats catalanes, juntament amb Santa Coloma i l’Hospitalet, on els socialistes han mostrat una posició més dura en contra del referèndum.  

De fet, durant una Junta de Portaveus, David Bote va entregar aquest dimecres a tots els grups municipals un informe jurídic elaborat pel secretari de l'Ajuntament, Manuel Monfort, que determina que el consistori no pot col·laborar en l'organització del referèndum. En el text s'explicita: "Les autoritats locals han d'abstenir-se de participar en qualsevol iniciativa o activitat relacionada amb el referèndum amb advertència d'incórrer en cas penal en cas d'incompliment".

L'alcalde de Mataró ja va avançar que actuaria d'aquesta manera a principis d'any, però alguns líders d'opinió del món sobiranista confiaven que l'alcalde de la capital del Maresme afluixaria la corda o buscaria un pla B –a l'estil d'Ada Colau a Barcelona o de Jordi Ballart a Terrassa- per possibilitar la votació.

Temptejos dins del món sobiranista

Aquest ambient va fer que, entre les formacions sobiranistes –CUP, Esquerra i PDEcat-, s'especulés sobre la possibilitat de plantejar una moció de censura –encara que no comptés amb els vots suficients- per evidenciar la “soledat política” de l'alcalde socialista. El candidat hauria d'haver sigut el president del grup municipal d'Esquerra, Francesc Teixidó, que hauria sumat com a mínim el suport de CiU –cinc regidors- i la CUP –amb dos.

Aquesta possibilitat, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, es va arribar a plantejar en l'última assemblea local d'Esquerra Republicana, que per unanimitat va decidir no anar més enllà i deixar refredar la qüestió.

“En aquests moments considerem que no té cap sentit plantejar una moció de censura si no tenim els vots necessaris per guanyar-la i, d'altra banda, no podem desviar-nos ni un mil·límetre del nostre objectiu principal, que no és altre que poder votar l'1 d'octubre”, explica Francesc Teixidó, tallant d'arrel qualsevol especulació.

En les eleccions municipals del 2015, el PSC va ser la primera força amb sis escons; CiU en va treure cinc; Esquerra Republicana, quatre; Ciutadans i VoleMataró, tres; la CUP i el Partit Popular, dos, i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i Plataforma per Catalunya, un.

Aritmèticament, doncs, les possibilitats que un front sobiranista tombés l'alcaldia de David Bote es preveien molt difícils perquè els vots d'ERC, CiU i la CUP només arriben a onze, de manera que farien falta tres vots més (els de VoleM, que ja va votar a favor de la moció proreferèndum aprovada en l'últim ple i desatesa per l'alcalde) perquè la moció pogués arribar a alguna banda.     

Pendents de la decisió del PDEcat

Aquesta possibilitat enllaça amb la possible marxa del govern municipal del PDEcat, el president local del qual –Alfons Canela- va anunciar a finals d'agost que consultaria a la militància la continuïtat del pacte de govern una vegada consumada la decisió de l'alcalde socialista de no col·laborar en la preparació del referèndum de l'1-O.  

Aquesta votació, que es faria en tot cas després del referèndum, comptaria amb el suport del gruix de la militància local, molt crítica amb el pacte amb els socialistes, però no amb l'aval del grup municipal de CiU, que ja ha mostrat la seva voluntat de mantenir-lo i acabar el mandat.

Notícies relacionades

Més notícies de Mataró

Aquest dimecres, durant la Junta de Portaveus, Bote va entregar a tots els grups polítics un informe jurídic del secretari general de l'Ajuntament, Manuel Monfort, que determina que el consistori no pot col·laborar amb l'organització del referèndum. L'informe explicita que "les autoritats locals han d'abstenir-se de participar en qualsevol iniciativa o activitat relacionada amb el referèndum amb advertència d'incórrer en cas penal en cas d'incompliment".