El govern de Mataró sospesa incorporar l'antiga Biblioteca Popular de Caixa Laietana a la xarxa pública

El govern de Mataró està estudiant la possibilitat de demanar a la Diputació de Barcelona la incorporació a la xarxa pública de la Biblioteca Popular procedent de Caixa Laietana, ubicada actualment a la plaça de l'Ajuntament, encara que també té una entrada pel Carrer d’en Pujol.

Encara que la tercera biblioteca de la ciutat històricament estava pensat que s'instal·lés en l'anomenat Triangle dels Molins, a la part nord de la ciutat, la possibilitat d'incorporar a la xarxa pública una biblioteca ja existent augmenta al si del govern municipal després que un informe de la Diputació de Barcelona, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, avali aquesta proposta.

Els criteris de la Diputació de Barcelona marquen que una ciutat com Mataró, de 125.000 habitants, hauria de disposar de tres biblioteques. I a l'informe, elaborat per la gerència de Biblioteques i amb data de gener de 2017, es recorda que el dibuix inicial era que la tercera biblioteca estigués als barris del nord de la ciutat.

Però davant la petició cada vegada més insistent de la Fundació Iluro –hereva de Caixa Laietana- que la Diputació de Barcelona es faci càrrec de l'antiga biblioteca, l'informe conceptualitza que la Biblioteca Popular passaria a ser “una biblioteca de proximitat” que donaria servei a una àrea d'influència de 20.000 habitants.

“Apunta, això sí, que caldria reduir la seva superfície de servei –avui té 4.780 m2- i reformant els espais per a una millor adequació de la seva funcionalitat”, es pot llegir a l'informe, que especifica que per ara la biblioteca mantindria la seva ubicació actual, encara que “a mitjà termini es preveu el seu trasllat a un nou centre cultural, proper a l'emplaçament actual”.

SUPORT DEL GRUP DE CiU

Justament, en un dinar amb periodistes a principis de febrer, la regidora d'Urbanisme de CiU, Núria Calpe, va parlar d'incorporar la Biblioteca Popular a la xarxa pública i traslladar-la en un futur a l'edifici de Can Cruzate, situat a la mateixa plaça on està actualment l'equipament de lectura i que els sobiranistes volen convertir en un espai singular –l'esment al Guggenheim anava per aquí- que connecti La Riera amb el circuit de les tres places que s'inicia a la Plaça de Santa Maria.  

D'aquesta forma, el grup municipal de CiU comunicava implícitament el seu suport a la idea que la tercera biblioteca de la ciutat sigui la Biblioteca Popular. A més la formació nacionalista és qui controla l'àrea de Cultura, que és qui està estudiant els detalls de la proposta.

En relació amb aquestes afirmacions, el president de la Fundació Iluro –Pere Carles- va admetre posteriorment que des de fa tres anys l'entitat negocia amb l'Ajuntament la possibilitat que l'ens municipal demani a la Diputació de Barcelona l'absorció de la Biblioteca Popular. I es va mostrar disposat a acometre la negociació definitiva si amb això tancava la qüestió com més aviat millor possible.

EL PSC DEMANA VALORAR ELS CONDICIONANTS

Així les coses, sembla que els únics que no acaben de veure la proposta són els altres socis del govern, els socialistes, que haurien preferit insistir en l'aposta per la biblioteca a ubicar al Triangle dels Molins –de fet al Programa d'Actuació Municipal vigent hi figura estudiar ubicacions per a aquesta tercera biblioteca-.

Fonts del PSC admeten que el tema és motiu de discussió ara mateix al si del govern i asseguren que la proposta d'absorbir l'antiga biblioteca de Laietana en tot cas es consensuarà en el marc del govern municipal.

Finalment recorden que hi ha molts aspectes a tenir en compte, com el pressupost, la titularitat de l'edifici (actualment en mans de la Fundació Iluro) o l'opinió de la mateixa Diputació. 

SEGUIR L'EXEMPLE DE MANLLEU

Si finalment s'aconseguís el propòsit de la Fundació Iluro, Mataró emularia la situació que s'ha donat a Manlleu, on des de l'octubre passat la Biblioteca Municipal de Manlleu-BBVA és el fruit de la suma de dues antigues biblioteques de la població, la Mossèn Blancafort, promoguda amb el Bisbat de Vic, i la Bisbe Morgades, que va impulsar directament Caixa Manlleu el 1961.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Aquestes dues instal·lacions s'han unificat físicamente a l'antiga seu social de Caixa Manlleu amb el suport del BBVA, que és qui es va quedar la caixa d'estalvis de la població quan es va produir la gran crisi d'aquestes entitats locals.   

Més notícies de Mataró