Mataró insisteix a reivindicar-se com a 'quilòmetre 0' de l'obra de Gaudí

Els singulars arcs parabòlics de la Nau Gaudí de Mataró van acollir de nou aquest dimecres la reunió anual del Consell Gaudí, òrgan que compleix ja el seu tercer aniversari de funcionament i que comença a posar a sobre de la taula propostes més que interessants al voltant de difondre i conservar l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí.

Una ruta turística pel seu llegat i un passaport són, per ara, els projectes estrella a desenvolupar, en el marc d'una política que persegueix donar a conèixer, sota el mateix paraigua, l'obra del geni Gaudí.

Quelcom que ja és realitat, com a mínim, en l'univers digital, amb una nova web que permet entrar directament a l'univers gaudinià i conèixer tota la seva obra en cinc idiomes.

“La feina que desenvolupa el Consell Gaudí és inèdita i necessària”, va remarcar el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez, durant la presentació del nou espai virtual. I és que la ciutat vol reivindicar-se com a ‘quilòmetre 0’ de l'obra de l'artista, perquè, en paraules de Fernández, “aquí va començar tot, la carrera de Gaudí i la voluntat de posar en valor la seva obra amb la creació del Consell”.

LA NAU GAUDÍ, L'OBRA QUE VA PORTAR GAUDÍ A PARÍS

I és que la Nau Gaudí, seu de la reunió del Consell Gaudí i espai cultural que acull la col·lecció Bassat, va ser el primer dels edificis de l'arquitecte.

Fruit d'un projecte molt més ampli i ambiciós, l'edifici és l'únic testimoni que ha arribat fins als nostres dies del recinte fabril de la societat cooperativa L'Obrera Mataronina, ideat entre 1878 i 1883.

Considerada el punt de partida del procés creatiu de l'arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l'experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica es convertiria, posteriorment, en un element clau i molt representatiu de l'obra gaudiniana.

Tan rellevant que el portaria a una exposició a París, on coneixeria els Güell, els quals, fascinats per la seva arquitectura, li van encarregar els projectes que avui porten el seu nom i que tan famós l'han fet. 

PRIMERA PEDRA PER A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI GAUDINIÀ

Arran de la celebració del 130 aniversari de la construcció d'aquesta particular obra de Gaudí, Mataró va firmar la que es va denominar ‘Declaració de Mataró’, com va recordar el propi regidor de Cultura de l'Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez. Aquell va ser el primer manifest en defensa de la conservació, el manteniment i la difusió del llegat gaudinià, és a dir, la llavor del Consell Gaudí.

Per aquell llavors, la proposta de Mataró de reunir les institucions i gestors de l'obra de Gaudí ja va comptar amb la rúbrica de La Pedrera, la Casa Batlló, la Casa Vicens, la Torre de Bellesguard, el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell, els Pavellons de la Finca Güell, el Park Güell, el Col·legi de les Teresianes, la Sagrada Família, Amics de Gaudí, la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, els ajuntaments de Reus i Riudoms, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Nau Gaudí.

Una fita històrica que va posar sota un mateix sostre una important representació de l'obra de l'arquitecte català més conegut al voltant del món.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Més notícies de Mataró