El govern de Mataró vincula la pujada de l'IBI a executar les inversions pendents de la Llei de Barris

La Generalitat ja s'ha compromès amb l'Ajuntament a aportar els 750.000 euros que li correspondrien en aquesta operació

3
Es llegeix en minuts
JOAN SALICRÚ / MATARÓ

Mataró té a octubre de 2016 inversions pendents de la Llei de Barris de la Generalitat per valor d'1,5 milions d'euros, amb actuacions a Rocafonda i Palau-Escorxador, especialment.

Corresponen a una convocatòria aprovada al Pla inicial de 2007 –gairebé deu anys enrere- però mai es van executar perquè ni Generalitat ni Ajuntament es veien capaços d'aportar la meitat del finançament d'aquests projectes, com exigeix la llei insigne dels governs tripartits d'esquerres a la Generalitat.

Es tracta d'una llei que es troba en una situació de pròrroga excepcional fins a finals de 2017; després d'aquesta data s'entén que es perd els diners compromesos. De manera que el govern municipal de Mataró s'ha posat entre cella i cella aprofitar l'oportunitat.

Hi ha factors objectius que ajuden, òbviament. En els últims mesos, les coses han evolucionat molt positivament entre la Generalitat i l'Ajuntament de Mataró. Així, segons subratllen fonts de La Riera 48, des de l'arribada d'Oriol Junqueras al capdavant de la conselleria d’Economia i Finances aquesta ha satisfet una gran part (4,9 milions d'euros) del deute pendent amb el consistori, que arribava a 5,5 milions d'euros -d'aquests, 3,5 estaven vinculats a pagaments pendents precisament de la Llei de Barris-. De manera que en aquests moments “només” queda per satisfer un deute de 646.455 euros.

El que ajuda en la idea de poder aprofitar el 2017 –última oportunitat- els diners de la Llei de Barris és que la Generalitat s'ha compromès a posar els 750.000 euros que li correspondrien per executar les inversions pendents si l'Ajuntament també fa el mateix.

LA SOLUCIÓ DEL GOVERN: APUJAR L'IBI

Per tant, si es vol aprofitar aquesta oportunitat, cal trobar 750.000 euros extres a les arques municipals. ¿D'on els vol treure l'àrea d'Hisenda? Doncs aposta per un nou increment de l'IBI de cara a 2017, a raó de 8-9 euros per habitant, de manera que apareixerien uns 650.000 euros sense haver de “tocar” per a res el pressupost de despeses previst. 

En concret, es proposa un increment dels rebuts de l'1,75% en tots els tipus, el general i el diferenciat. Això, encara que és un augment, és molt menys que els increments mitjans dels últims anys: 2013 (3,75%), 2014 i 2015 (3,85%) i 2016 (3,36%). Amb aquests arguments, el govern municipal pretén convèncer els grups municipals de l'oposició, ja que només compta amb 11 dels 27 regidors del consistori.

La batalla política serà aquí perquè, de moment, els dos socis més probables del govern –PP i ERC, encara que sembli sorprenent, perquè sumen els 6 vots suficients per tenir majoria- ja han anunciat que no volen cedir en aquesta qüestió del “temut IBI”.

Així, el Partit Popular –que l'any passat va donar el seu suport tant a les ordenances com als pressupostos- ha deixat caure la seva negativa en virtut del seu perfil de formació econòmicament liberal. “Duem uns quants anys de pujades i és hora de dir ‘fins aquí hem arribat’; hem de deixar respirar la gent”, afirma José Manuel López, portaveu dels populars.

Per la seva part, Esquerra Republicana -que finalment es va abstenir en les ordenances de 2016- va anunciar el dilluns en roda de premsa no només que no accepta l'increment sinó que a més proposa congelar aquest tribut la resta del mandat. Esquerra vol primar en aquest cas la seva ànima socialdemòcrata i aconseguir una “fiscalitat més justa i progressiva”: en relació amb la taxa de les escombraries vol que hagi més trams dels previstos i que s'apliquin altres criteris, com el número d'habitants d'una casa.

DIFERENTS POSSIBLES PARELLES DE BALL

No obstant, hi ha camp per córrer i el govern pot escollir entre diferents parelles de ball, perquè hi ha tres altres grups de l'oposició –VoleMataró, ICV-EUiA i Ciutadans, que l'any passat també es va abstenir en les ordenances- que es mostren oberts a negociar. L'any passat tant VoleMataró com ICV-EUiA van practicar un discurs de clara oposició que aquest any es podria veure matisat.

Notícies relacionades

Això es va posar de manifest aquest dimarts amb l'abstenció tant del PP com d'ERC, de VoleMataró, de Ciutadans i d'ICV-EUiA també de la CUO, encara que no és probable una aproximació amb el govern- en el ple d'aprovació inicial de les Ordenances Fiscals 2017. El govern (PSC i CiU) òbviament hi va votar a favor mentre que només Plataforma per Catalunya i la regidora no adscrita Anna Maria Caballero ho van fer en contra.

Més notícies de Mataró

Temes:

Impostos IBI