Anar al contingut

Maria Escalas: "Volia fer un homenatge als meus avis, ser fidel a les seves històries"

L'autora de Mataró Maria Escalas aconsegueix el premi La Llança de Sant Jordi d'Òmnium amb el seu debut literari 'Abans que el teu record torni cendra'

MIREIA BIEL / MATARÓ

Maria Escalas: "Volia fer un homenatge als meus avis, ser fidel a les seves històries"

Maria Escalas (Campos, Mallorca, 1969) ha trigat cinc anys a escriure la seva primera novel•la. Cuinada a foc lent, ‘Abans que el teu record torni cendra’ (Ara Llibres) és una minuciosa novel•la d'amors perduts i de fidelitat inspirada en les històries que els avis de l'autora li explicaven de petita. Un relat per perdre's en la història i deixar-se portar per la tendresa d'uns personatges que han conquerit ja centenars de lectors, cosa que ha portat a la cinquena edició del debut d'aquesta autora de Mataró. Un debut que, a les portes de Sant Jordi, aspira a ser la gran sorpresa just després que els propis lectors li hagin atorgat el premi La Llança Sant Jordi que organitza Òmnium Cultural.

-¿Preparada pel seu primer Sant Jordi des de l'altre costat? Preparada, i contentíssima, amb moltes ganes. He viscut moltes festes de Sant Jordi com a lectora compulsiva, viure-ho ara com a autora és un gran regal.

-‘Abans que el teu record torni cendra' és, des del dia que va sortir a la venda, un dels llibres més llegits dels últims mesos. Hi ha qui apunta que podria ser la sorpresa del Sant Jordi d'aquest any... Tant de bo! La resposta està en mans dels lectors. És una història que enganxa i emociona, i el boca a boca està funcionant molt bé. Molts llibreters i lectors la recomanen i aquesta és la seva gran carta de presentació.

-A vostè ara també l'avala el premi Llança Sant Jordi que els mateixos lectors li han atorgat. Aquesta és una altra de les moltes alegries que m'està donant aquesta novel•la. Que tants lectors l'hagin escollit entre les gairebé cent obres que concursaven a la categoria de ficció, ha estat una gran notícia, i vull agrair a tothom qui l'ha votat haver fet possible aquest somni. Guanyar aquest premi, a part del prestigi, és una oportunitat per donar visibilitat a la novel•la, perquè sent autora novella, aquest premi em permet arribar a més gent.

-Ha passat de ser una escriptora 'amateur' a una autora destacada aquest Sant Jordi. Hauríem de redefinir la paraula ‘amateur’. Jo estimo la literatura, i tots els que escrivim ho som, d'amateurs, en el sentit que fem tot això, sobretot, per amor, perquè estimem les lletres, no per buscar un reconeixement exterior, que molt sovint no arriba. ¿Ara sóc una autora destacada? Doncs benvingut sigui! Encantada de ser-ho, molt agraïda de què se'm consideri. I seguiré fent això, estimant les lletres, que és el que he fet tota la vida.

-¿És la familiaritat de la història, que parla d'amors perduts i de records familiars, el que enganxa al lector? És una novel•la en la qual es combinen per un costat històries molt potents que enganxen, certament, però a la vegada, dóna molt espai a la tendresa i a les emocions. Aquesta combinació ha estat una de les claus del seu èxit, penso. 

-Històries que, a més, estan inspirades en la seva pròpia història familiar i recopilacions de vivències reals. 'Abans que el teu record torni cendra' és una història amb un arc temporal molt llarg: comença a Filipines, durant la guerra d'independència, i acaba a Mallorca, el 1947, en plena postguerra. Per tant tenim el final de la monarquia, la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra. De totes maneres, no és, ni molt menys, una història sobre la guerra o sobre la república, encara que els personatges es troben immersos en aquelles circumstàncies i tot això els afecti, com és natural.

-I tot això a l'illa de Mallorca, un lloc molt especial per a vostè. Jo sóc mallorquina i aquesta novel•la conté moltes històries que em van explicar els meus avis. Per això l'he ambientat a Mallorca; volia fer-los un homenatge, ser fidel a les seves històries. No obstant, aquesta novel•la hagués pogut perfectament estar ambientada en un poble de l'interior de Catalunya, o a Extremadura, o a qualsevol lloc d'ambient rural i humil, de gent digna que, a mitjans del segle XX, fa el seu dia a dia intentant tirar endavant.

-El procés d'escriptura de la seva primera novel•la no ha estat precisament curt i l'ha treballat durant anys. Vaig començar a escriure-la fa cinc anys. Com que la meva feina principal no és l'escriptura, he hagut d'escriure robant hores a la son, marxant alguns caps de setmana a concentrar-me moltes hores seguides, i fent intensius durant les vacances escolars. Això, que en un principi em va atabalarpenso que ha estat molt beneficiós. Per un costat, el fet de que quan m'assec a escriure porti tantes hores pensant la història, fa que la tingui molt clara. Per una altra part, a més de la trama principal hi ha un munt de subtrames, de picades a l'ullet al lector: objectes, frases, situacions que van sortint al llarg de la novel•la i que li donen unitat i afegeixen intensitat a la història. I això ho he pogut trenar gràcies a la digestió lenta que ha suposat l'escriptura del llibre.

Vostè fa anys que escriu un bloc a internet en el qual hi deixa anar tots els seus pensaments i experiències quotidianes. ¿Què la va impulsar a donar el salt a la literatura? Penso que el bloc és una altra manera de fer literatura: en el blog escric no-ficció, i en la novel•la faig ficció. El bloc és una cosa molt més viva, immediata; la novel•la té una cocció més lenta. Penso que no són antagònics, que de fet jo ja vaig donar el salt quan vaig decidir fer públic el que escrivia i fins llavors es quedava en la meva intimitat. Per cert, el meu bloc, aquesta festa de Sant Jordi farà deu anys! Visiteu-lo el dia 23 que potser tindreu un regalet! 

¿Una pinzellada de la seva segona novel•la? He començat fa temps la segona novel•la, que no té res a veure amb la primera. No sé si trigaré tant a escriure-la com aquesta, no sé si tindrà tant èxit com aquesta... l'únic que sé és que escriure em fa feliç i no deixaré de fer-ho mai.

Més notícies de Mataró a l'edició local de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando