Isa Serra recorre davant el Suprem la sentència «injusta» del TSJM

Aquest matí la portaveu de la direcció de Podem, Isa Serra, ha presentat un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS) contra la sentència «injusta» que la va condemnar a 19 mesos de presó per participar en els aldarulls que es van produir al barri de Lavapiés durant un desnonament que va tenir lloc el 31 de gener del 2014.

La decisió emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) també implica una multa de quatre mesos, a raó d’una quota diària de deu euros, i d’un delicte de danys, pel qual la sancionen igualment a pena de quatre mesos, amb la mateixa quota diària a la raó de vuit mesos, i se la inhabilita al dret del sufragi passiu, el que suposa la privació del dret a ser elegida càrrec públic.

A les xarxes socials, Serra, que també és portaveu d’Unides Podem a l’Assemblea de Madrid ha avançat que aquest matí ha presentat aquest recurs davant el Suprem, la sentència del qual la va condemnar a 19 mesos de presó per «manifestar-se contra un desnonament».

«Com he insistit sempre, és una sentència injusta basada en acusacions falses i sense proves. Confio que el Suprem m’absolgui», ha apuntat en el seu compte de Twitter.

En el recurs, la defensa de Serra remarca que la sentència del TSJM és «arbitrària» i «vulnera la presumpció d’innocència», al sustentar-se «exclusivament» en declaracions «vagues i imprecises» d’agents de la Policia Municipal, han explicat fonts de la formació morada.

La defensa recorda que «no se la va identificar» en la manifestació, sinó gairebé vint dies després i després de mostrar-los fotografies de Serra, i que «cap agent va ser capaç d’identificar» quins objectes suposadament els hauria llançat, ni tampoc en quin moment o des de quin lloc ho hauria fet.

Contra l’afirmació dels agents que van dir que Serra era una de les líders de la manifestació, la seva representació legal defensa que ella «mai ha format part de la plataforma que convocava aquesta manifestació» i que «cap imatge o vídeo» la situa en la concentració fins a diverses hores després que comencés.

De fet, en el recurs argumenta que els policies «no van poder explicar per què l’assenyalaven com una dels «capitostos» i que el magistrat d’instrucció va descartar la possibilitat d’imputar delictes a partir d’aquestes declaracions.

A més, posa l’accent en què no s’ha valorat «racionalment» l’«abundant material probatori» que demostra la «innocència» de la portaveu de Podem en l’Assemblea, ja que cap dels 115 vídeos i gairebé un centenar de fotografies aportats mostren Serra en actitud «bel·ligerant ni violenta», sinó que està «tranquil·la», «sense cridar» i «evitant el conflicte».

El TSJM, prossegueix el text, tampoc va valorar «adequadament» el testimoni dels testimonis de la defensa i la declaració de Serra. També refuta l’afirmació de la sentència que diu que va llançar objectes i va empènyer policies per no estar sustentada en testimonis ni imatges. En la mateixa línia, rebutja que s’imputi a Serra aquestes accions per la seva simple presència en la concentració, una cosa avalada per «jurisprudència».

TSJM: «La llibertat d’expressió no empara comportaments il·legals»

La sentència del TSJM esgrimia que la llibertat d’expressió té «límits i no pot emparar comportaments il·legals», per la qual cosa decretava que Serra era culpable d’un delicte d’atemptat a l’autoritat, lesions lleus i danys, si bé quedava absolta de desordres públics.

En relació amb la responsabilitat civil, s’imposava a la portaveu d’Unides Podem en l’Assemblea l’obligació d’indemnitzar dos policies per les lesions causades: a una agent li haurà d’abonar la quantitat de 4.850 euros i a un altre quatre-cents euros.

En el judici, que es va celebrar el 12 i 13 de febrer, la diputada regional va afirmar que només podia entendre les acusacions «en el sentit polític» a l’estar en contra dels durs insults que la policia li atribueix.

Després de la vista, els jutges van considerar que en el judici va quedar acreditat que Serra formava part del grup de persones que al terme del desnonament va increpar i va insultar els agents de policia destinats a la zona per donar cobertura a la comissió judicial.

Al respecte, afegia que ho va fer «fins al punt d’obligar els membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat a retrocedir per protegir-se de l’allau d’objectes que els llançaven i, fins i tot, veure’s obligats a sortir d’un vehicle per evitar que els congregats s’emportessin algun objecte de l’interior, després que aconseguissin obrir la contraporta posterior de l’últim furgó de la comitiva policial».

«L’acusada, integrant-se en els grups de persones, ja que unes vegades es trobava en un dels cordons i altres vegades a l’altre, que increpaven, insultaven i assetjaven els agents, va proferir insults dirigits als agents en general, així com en particular a una agent de la Policia Municipal, dient-li: ‘Ets cocaïnòmana’, ‘mala mare, filla de puta, amb tot el que hem lluitat les dones, amb tu es perd tot, no et volen ni els teus propis companys’», afirmava la decisió.

A una altra agent de policia li va dirigir frases com: ‘Filla de puta, puta, bandarra; que et folles tots els policies municipals’. ‘Vergonya, si fos el teu fill hauria d’agafar una arma i engegar-te un tret’. L’acusada, a més de proferir insults als agents, també va procedir segons el parer dels magistrats del TSJM a donar empentes i llançar-los objectes contundents».

Com a conseqüència d’aquests episodis de violència, dos agents de Policia Municipal van resultar ferits. Un, després de ser assolit amb un objecte contundent que li va impactar a la mà esquerra, i l’altre al rebre l’impacte d’un altre objecte al casc, cosa que li va provocar un esvaïment i una contractura cervical amb marejos i vertigen.

A l’afrontar els fonaments de dret d’aquest cas, els jutges van afirmar que el dret a la llibertat d’expressió, així com el dret de reunió pacífica, «són drets fonamentals recollits a la nostra Constitució i que serveixen com a vehicles per canalitzar protestes, en principi legítimes, com el cas present de solidaritzar-se amb una persona desnonada de la vivenda que ocupa».

«Ara bé, igual que altres drets fonamentals, el seu exercici té límits, un d’aquests que el seu exercici legítim no pot emparar comportaments il·legals o castigats pel Codi Penal», van argumentar.

La resolució va assenyalar que va quedar acreditat que el 31 de gener del 2014 l’acusada es trobava present al carrer Tribulete, situat al cor del barri de Lavapiés, a Madrid, i que va protagonitzar una sèrie d’agressions cap als agents de l’autoritat que es trobaven executant el desnonament de la vivenda d’un veí del barri.

La defensa de Serra va criticar que «els fets provats de la sentència se sustentin exclusivament en la declaració d’alguns agents de policia, que sostenen una versió del que ha passat contrària a la de l’acusada i altres testimonis».

Per arribar a aquesta conclusió, segons criticava, el que fa el tribunal és «atorgar un plus de credibilitat als funcionaris intervinents en detriment de la resta de testimonis, malgrat que la doctrina del Tribunal Suprem respecte del valor probatori de les seves declaracions és clara».

Notícies relacionades

¿Circular per l’M-30 sense etiqueta? Només en aquests quatre casos

Ja es coneix el projecte professional pel qual Toni Cantó ha abandonat l’Oficina del Español d’Ayuso

Per això, els seus advocats van mostrar la seva sorpresa i decepció en vista de la decisió del TSJM, ja que «l’acusació exercida pel Ministeri Fiscal no es recolzava en cap prova objectiva [fotografies o vídeos], sinó únicament en les proves subjectives que són les declaracions dels funcionaris».