l''altra catedral' de la capital
Cent anys del palau de Cibeles
interior-palacio-cibeles-europa-press
Fa exactament cent anys, el rei Alfons XIII va inaugurar l’imponent palau de Cibeles, un edifici originàriament destinat a allotjar el servei nacional de Correus i que avui, convertit en seu de l’Alcaldia madrilenya, és un element imprescindible del paisatge de la capital, fins al punt de ser anomenat per molts "la seva altra catedral".
Amb la seva inconfusible silueta blanca i la seva ostentosa monumentalitat, aquest immoble és una de les obres cabdalsd’Antonio Palacios, el gran arquitecte del Madrid de principis del segle XXI, que amb tot just trenta anys d’edat va guanyar, junt amb Joaquín Otamendi, el concurs nacional convocat per a l’execució d’un nou centre dedicat al correu i les telecomunicacions.
El relat de l’abans conegut com a Palau de Comunicacions comença el 1904, quan feia ja gairebé 60 anys que els serveis de correus havien abandonat la Reial Casa de Correus de la Puerta del Sol i encara estaven a la recerca d’una seu permanent i exclusiva.
Naixement amb polèmica
Després d’encallar un projecte ubicat al carrer d’Atocha, les Corts Generals van prendre la polèmica decisió d’alienar la cantonada nord-occidental dels jardins del Buen Retiro, que acollia un espai recreatiu obert al públic, que comptava amb kioskos i cavallets, per aixecar allà el nou immoble.
Pel vicepresident de l’associació Madrid Cultura i Patrimoni (MCyP), Álvaro Bonet, el palau va representar un important primer pas en "la idea que va desenvolupar Antonio Palacios al llarg de la seva vida,d’omplir Madrid d’edificis molt monumentals, influït per les ciutats nord-americanes", i que l’arquitecte va anar depurant en els seus següents treballs.
La grandiositat de l’edifici va quedar emmarcada en el procés de regeneració de la cultura espanyola que va seguir el Desastre del 98, i va traslladar amb èxit la tipologia dels palaus d’exposicions vuitcentistes, les 'Catedrals del Progrés’,a una funció administrativa i de servei públic.
No obstant, la inestabilitat política i les dificultats per obtenir finançament van demorar sobre manera la construcció del palau, que va trigar quinze anys a estar acabat. A causa d’aquest retard, apunta Bonet, el llenguatge expressiu de Palacios havia quedat "una mica passat de moda" per quan es va inaugurar l’immoble, i el seu programa decoratiu "no es va arribar a completar".
Tot i així, Palacios i Otamendi van aconseguir combinar amb audàcia elements heràldics i folklòrics, inscrits en l’estil plateresc, amb altres de caire clàssic i romàntic, incrustats en un aspecte "catedralici" que aviat va guanyar a l’edifici el sobrenom de 'Nuestra Señora de las Comunicaciones'.
La vista posada en la història
En la seva guia arquitectònica de la capital, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Madrid destaca del palau "l’originalitat, monumentalitat i desig de transcendència, assumint l’historicisme, els assoliments espacials, propiciats per la Revolució Industrial, i el simbolisme de l’arquitectura europea contemporània".
Durant la major part de la seva història, el palau va ser aliè a deterioraments –va sortir gairebé indemne de la Guerra Civil– o remodelacions de pes, però el segle XXI li tenia reservada una important novetat: l’exalcalde popular Alberto Ruiz-Gallardón, que va accedir al Govern municipal el 2003, es va entossudir a traslladar-hi la seu de l’ajuntament.
La costosa transformació –només les obres de rehabilitació van costar uns 125 milions d’euros– va acabar el 2011 i, si hi va haver una reforma que va simbolitzar el canvi, va ser la de l’estança on es distribuïa la correspondència, la 'sala de batalla', que va passar a ser el Saló de Plens. A més d’instal·lar-hi les dependències municipals, es va obrir al públic l’espai central del palau, rebatejat com a CentroCentro, i es va envidriar el passatge entre els carrers Alcalá i Montalbán.
El mateix consistori s’ha unit a la celebració d’aquest aniversari. Des d’aquest dijous i fins diumenge, l’accés al mirador del palau serà gratuït, amb sessions cada mitja hora, i s’ampliaran els horaris de visites guiades a l’edifici, centrades en un recorregut històric al llarg dels seus cent anys, la seva arquitectura original i el context sociohistòric en què es va construir.
A més, CentroCentro ha organitzat les exposicions 'Tramas. El Palacio visto por David Bestué', que convida diferents artistes i arquitectes a proposar una lectura personal de l’edifici, i 'Memelismos', projecte en el qual l’artista Juanli Carrión ha transformat en escultures abstractes objectes i records que li han donat veïns de Madrid.
