LaVar Ball, el Kardashian del bàsquet

La cultura de l’espectacle té aquestes coses. Personatges que ningú vol veure ni escoltar acaben tornant-se omnipresents sense que ningú sàpiga gaire bé com van arribar a ser on són o quins són exactament els seus mèrits perquè la resta del personal hagi d’aguantar indefinidament els seus extenuants decibels. És el cas de Lavar Ball, el pare de tres de les grans estrelles emergents del bàsquet nord-americà. El seu primogènit, Lonzo, va ser fitxat aquest any per Los Angeles Lakers com a número dos del draft amb un sou de gairebé 7 milions de dòlars anuals. Li Angelo, el segon, és una de les joies d’UCLA, l’equip de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, i el més jove LaMelo Ball ja s’ha compromès per jugar també a UCLA l’any que ve.  

El talent de tots tres és indiscutible, però d’alguna manera està quedant entelat per l’afany de protagonisme del seu pare, un mestre de l’autopromoció amb una extraordinària tendència a la fanfarroneria. Entre bastidors dins del món de l’esport, fa un temps que Lavar s’havia fet un nom al dir coses com que el seu fill Lonzo «és millor que Stephen Curry», o que, en la seva època de plenitud, hauria guanyat Michael Jordan en l’un contra un. Però aquestes últimes dues setmanes el seu nom ha saltat a la premsa generalista després que Donald Trump s’embranqués amb ell en una batalla dialèctica a les xarxes socials. El president l’ha definit com «una versió de l’home pobre de Don King» i li ha dit  «tonto desagraït», un adjectiu, aquest últim, que té connotacions racials i que ha confirmat la preocupant obsessió de Trump amb els afroamericans que li porten la contrària.