Cleveland aconsegueix la proesa i s'emporta el títol de la NBA

LeBron James es va agenollar sobre la pista i va plorar amb el front acariciant el parquet. La grada vetllava els seus en silenci. La botzina havia emès el dictamen. Aleshores tothom es va recordar de la decisió que va prendre LeBron fa dos anys, quan va renunciar a seguir guanyant anells amb els Miami Heats per tornar a l'equip de la seva terra, del qual va sortir com un Judes el 2010. Els Cavs eren una esquadra gairebé tan deprimida com el nord-est d'Ohio, aquell bressol industrial de la primera meitat del segle XX que va acabar convertit en poc més que una lúgubre tornada del cançoner més trist de Bruce Springsteen. El gegant d'Akron tornava per fer gran de nou el seu equip. Gairebé ningú el va creure llavors.

Però, ahir a la nit, el millor jugador de la seva generació, l'home que va agafar el testimoni de Kobe Bryant en l'olimp del bàsquet, va complir finalment amb la seva paraula. Els Cleveland Cavaliers van aconseguir el seu primer títol de la NBA, i fent el que no havia fet mai abans ningú, remuntar un parcial advers de 3-1 en la sèrie final per acabar-se imposant per 4-3. I ho van fer ni més ni menys que contra els Golden State Warriors de Stephen Curry, un equip que venia de completar la temporada més estratosfèrica de la història de la Lliga, amb 73 victòries i només nou derrotes. “Vaig tornar per un motiu, vaig tornar per portar un campionat a la nostra ciutat”, va dir LeBron després que els Cavaliers s'imposessin per 93 a 89 a la pista dels seus rivals californians.

El partit va tenir tot allò que fa de l'esport alguna cosa més que una excusa per atipar-se de cervesa i parlar pels descosits quan no es té res a dir. Si la resta de la sèrie va ser una successió de passejades militars, on el domini d'un dels púgils va quedar demostrat d'entrada, el setè i definitiu combat va estar ple d'alternatives. Quatre a dalt, un a sota, empat, temps mort i 20.000 persones a prop de l'infart a l'Oracle Arena de la badia de San Francisco.

Els locals van marxar al descans amb un avantatge de cinc, amb Draymond Green com a superestrella, ja refet de la suspensió en el cinquè partit i deixant en segon pla Curry, que no ha estat a l'altura de les circumstàncies en el moment decisiu de la temporada. El primer va completar un partit de somni amb 32 punts, 15 rebots i nou assistències. Però amb Curry en els 17 punts, no n'hi va haver prou. L'MVP de la Lliga regular hauria pogut decidir el partit o almenys empatar-lo en els instants finals, però va fallar en dos triples desesperats, asfixiat per la defensa voraç dels Cavaliers, quan la possibilitat que el segon títol consecutiu per als Warriors s'esvaís prenia finalment forma. “Això dol, nano”, va dir Curry després de la decepció.

Notícies relacionades

Popovich renova amb els Spurs i serà l’entrenador més ben pagat de la història de l’NBA

Wembanyama, número 1 del draft, jugarà per als Spurs

A falta d'un minut els dos equips van arribar empatats. LeBron va tenir una altra de les seves nits: 27 punts, 11 rebots i 11 assistències. Però va ser Kyrie Irving, l'home que el va ajudar a reconstruir la franquícia en la seva tornada el 2014, qui es va convertir en l'heroi de la nit. A 53 segons per al final va anotar el triple decisiu. La sort estava tirada, no hi havia marxa enrere. Els Cavaliers van guanyar com un equip. Per primera vegada des del 1964, un títol dels grans esports dels EUA volava cap a Cleveland.

“Al nord-est d'Ohio, no es regala res", va escriure LeBron a 'The Players Tribune' a l'anunciar que tornava a l'equip on va començar la seva carrera. "Tot s'ha de guanyar. Has de treballar per tenir el que tens”. La tirallonga de conspiracions enarborada per l'afició dels Warriors per justificar el fiasco dels seus no se sosté. Els Cavaliers han tingut més fam i més fe, i la mateixa ciutat que acollirà a l'estiu la Convenció Nacional Republicana ja té el seu títol. Ho haurien de celebrar perquè a finals de juliol els arriba Donald Trump i el seu circ.