ASSUMPTE-S PROPIS

Fernando Trías de Bes: «Estic segur que Elon Musk té un buit existencial»

  • L’economista repassa les emocions i els instints que han marcat la humanitat en ‘Una historia diferente del mundo’

El economista Fernando Trías de Bes

El economista Fernando Trías de Bes / JORDI COTRINA (EPC_EXTERNAS)

3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Es defineix com «un apassionat del Renaixement nascut al segle de l’especialització», i això deixa entreveure que la seva anàlisi de l’economia no es limita al numèric. Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) considera que «les emocions i els instints» han determinat el futur –també econòmic– de la humanitat. Desplega aquesta convicció, del Paleolític a Instagram, a ‘Una historia diferente del mundo’ (Espasa).

-A partir d’aquest instant, ¿quina emoció dominarà?

-Al llarg de la història de la humanitat sempre ha dominat la por, l’anhel de llibertat i l’ànsia de poder. Això no canvia.

-Ha vist el poder molt de prop. ¿Quin és el motor últim?

-Tota acumulació és un intent d’omplir un buit existencial. Els qui busquen el poder polític o l’econòmic, en el fons, miren de donar sentit a una vida que no en té.

¿Elon Musk? ¿Buit existencial?

-N’estic convençudíssim. Un buit, o una carència afectiva, o algun tipus de complex. Ficar-se en un coet i voler conquistar l’espai és malaltís. Una persona plena no necessita això. I l’ànsia de poder és addictiva, ¿eh? Conec polítics que, al deixar-ho, han passat el mono, fins i tot durant anys.

«La meva forma preferida d’organització empresarial és la cooperativa, l’única que uneix capital i treball de manera justa»

-És un dels carburants del capitalisme, que vostè defensa.

-Defenso el liberalisme que no deixa de banda el desprotegit. La meva forma preferida d’organització empresarial és la cooperativa, l’única que aconsegueix unir capital i treball de manera justa.

-No obstant, no vol ampliar la fórmula a l’organització social.

-Segons el meu parer, la socialdemocràcia és la menys dolenta de les conegudes: hi ha un premi a les persones que arrisquen o aporten valor, i un sistema que garanteix la igualtat.

-És la menys dolenta, diu. Imagini la bona.

-A l’illa de Ré, a la costa atlàntica de França, vaig trobar una parada de productes locals sense vigilància. Hi havia una cistella en la qual el comprador dipositava el valor del producte. Si la humanitat creixés en alteritat i compassió potser seria possible. De moment, hi ha massa lazarillisme.

«No veig por, veig precaució. Venen tres o quatre mesos molt bons»

-Massa desigualtat, també.

-El 2 o 3% de la inflació que s’està començant a notar la corregirà una mica. A través dels convenis, s’anirà incorporant als salaris. Això, amb crèdits a tipus d’interès del 0, fa que en 10 anys un deute baixi 20 o 30 punts. Molta gent començarà a respirar.

-Això, si el virus toca el dos amb vent fresc.

-El pitjor de la crisi Covid ha passat. Jo ja no veig por, que és el que bloqueja les inversions i el consum. Veig precaució, el primer pas per a la confiança. Venen tres o quatre mesos molt bons. 

-¿On invertiria uns diners?

-Al sector immobiliari. En 10 anys anirà cap amunt. Per la inflació que li referia. 

-¿Tornada al maó? Almenys no sona catastrofista.

-Fer por és una forma de poder. ¿Sap quin llibre recomano als empresaris?

«Als empresaris els recomano la lectura de ‘L’endeví’, d’Astèrix i Obèlix»

-¿Un dels seus?

‘L’endeví’, d’Astèrix i Obèlix. En resum, un endeví arriba al llogarret i els diu que l’han d’abandonar perquè la còlera dels déus farà que l’aire sigui nauseabund. És l’única entrega en què guanyen els romans.

-¿Algun dia desterrarem definitivament la por?

-És una pulsió necessària. La por del futur va crear els primers excedents, que van generar els primers saquejos entre tribus, que van acabar promovent l’intercanvi. Després hi ha la por bloquejant. El psicòleg Tomás Navarro em va donar la pista per separar-les: no confondre probabilitat amb possibilitat.

-Personalment, ¿sent que té el control de la seva vida?

-Vaig passar un càncer el 2013. Em van operar i a l’any vaig recaure. Vaig tenir risc vital un parell de vegades. Quan passes una cosa així, aprens que les coses no sempre surten com vols.

-A l’altre costat d’Occident hi estan acostumats. 

-La cooperació entre agents econòmics permetria actuar d’una altra manera. La humanitat ha anat –i anirà– a millor.

-Escolti, si tant li interessa l’humà, ¿per què va estudiar economia?

-¿Sap el que volia ser de jovenet? Músic. Tinc la carrera de piano, componc cada dia una estona i continuo anant al Conservatori, a aprendre.

Notícies relacionades

-Però ser ‘un Trías de Bes’ obligava a tenir un ofici seriós, suposo.

-La meva mare, filla de militar, per avatars, va passar gana. Va treballar des dels 14 anys. Ella ens va inculcar un gran sentit de la caritat. L’economia sense persones no m’interessa.