La Mercè, un servei públic

La capital de Catalunya dona exemple i desplega, des de dijous fins diumenge, més d’un centenar de concerts minuciosament repartits en catorze escenaris, la meitat dels quals se’ls emporta Música Mercè i els altres es reparteixen entre les parcel·les alternatives del BAM i BAM Cultura Viva. Places familiars, com el Teatre Grec o el Fòrum, i d’altres de nova planta: el parc Güell, la Model o el Camp Nou. Turtós ho diu amb la boca petita, però reconeix haver disfrutat aquest any, malgrat tot, «buscant l’espai idoni per a cada espectacle». 

Estem davant un veterà del ram que té incrustada al cap la idea del servei públic, segurament des que, pel 1979, acabat de llicenciar en Periodisme, es va embarcar en la creació del que poc temps després seria Ràdio Ciutat de Badalona. «Era el que coneixíem com una ona lliure, tot i que a mi m’agradava més anomenar-la emissora pirata», diu amb un somriure malèvol. «La vam muntar després de comprar una emissora a vàlvules de Radio Calatayud». Convertida en els 80 en estació municipal, es va assentar marcant tendència amb els seus audaços programes musicals. «Posant maquetes i discos que compràvem a Andorra», recorda Turtós, que té, també, un passat com a bateria d’un parell de grups, Fluint («postlaietans») i CMB («rock simfònic»). Encara desenfunda les baquetes en ocasions especials: per les xarxes se’l pot veure assistint el seu amic Quimi Portet la nit de 30è aniversari de la sala Sidecar.

El referent Jack Lang

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Turtós fa cas de les tesis sobre l’excepció cultural de Jack Lang, qui fos ministre francès, i creu que les institucions han de saber ajudar sense competir amb els agents privats. Ara que tot s’ha fet tan fràgil, hi pot haver marge per treballar al voltant d’un «esperit col·laboratiu», considera, citant l’exemple del cicle Barcelona Sala, que aquest estiu ha aliat l’ajuntament amb l’associació de locals de concerts.

En aquesta Música Mercè, la ciutat convidada no és l’Havana, com estava planejat, sinó la mateixa Barcelona. Cap problema per omplir la ciutat de sons comtals, i menys encara per posar l’accent en aquest patrimoni comú anomenat rumba. Aquí tenim les cites amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic, Gertrudis o Pantanito, i sengles produccions especials: l’homenatge de Sabor de Gràcia al seu barri i l’ofrena pòstuma a Xavi Turull, qui fos percussionista d’Ojos de Brujo, que va morir el gener passat. S’entreveu una reunió d’aquell grup troncal del ‘so Barcelona’, ja que hi haurà en escena quatre titulars: Marina Abad, Juanlu, Ramón Giménez i Dj Panko. Rumba guaridora i conciliadora: el millor remei perquè sentim que la Mercè continua sent la Mercè.