Quo vadis, Maremagnum?

A les set en punt de la tarda d’un divendres d’agost, unes 40 persones creuen la passarel·la de la rambla del Mar, que connecta el final de la Rambla amb el moll d’Espanya. Els llistons de fusta del popular pont, que solen balancejar-se amb el pes de la multitud, no es mouen ni un mil·límetre i a la zona de bancs amb vista a les escultures flotants hi ha més gavines que persones (33 i 8, respectivament).

A l’interior del centre comercial Maremagnum l’ambient és més semblant al del duty free de l’aeroport que al d’un espai comercial urbà. Entre els dos pisos de l’edifici hi ha una vintena de persianes de locals abaixades, entre aquestes, les d’Adidas i Starbucks, tot i que és difícil saber si és un tancament temporal o definitiu perquè la propietat del centre «no dona aquest tipus de dades». Sí que publica, en canvi, que rep 11 milions de visites a l’any. O almenys així era abans que la Covid-19 esborrés els turistes del mapa.

La mascareta obligatòria és el complement de moda, s’anuncia en una de les entrades del centre. També s’informa el públic que s’han aplicat 240 mesures sanitàries (¡240!) per garantir la seguretat dels visitants. I als banys, els miralls tornen missatges positius com: Somriu, el bon rotllo és tendència. O: Aquí la felicitat comença quan creus en tu.

És curiosa l’acumulació de referències als clàssics que hi ha al moll d’Espanya: el mateix Maremagnum (del llatí mar gran, s’utilitza com a sinònim d’abundància i de grandesa i també per designar una confusió de persones o coses); l’Aquarium; la plaça de l’Odissea, i el passeig d’Ítaca, la llegendària llar d’Ulisses.

Aquesta part del port Vell que s’endinsa en el mar va ser inaugurada el 1995, però les cròniques de la jornada no recullen si algun dels promotors de la reforma era admirador dels clàssics grecs i llatins. El que sí que recull la premsa és la polèmica que ha acompanyat el projecte des de la seva gestació.

Presentat com una fita en la història de l’agermanament entre el mar i la ciutat, els barcelonins de seguida es van fer seva la passarel·la de fusta. En canvi, els veïns de la Barceloneta van posar el crit al cel quan van veure alçar-se el calaix de 27 metres d’altura que allotjaria el cine Imax en 3D i que tapa tota la visió del port.

Al cap de pocs dies de la inauguració del Maremagnum, un centre d’oci amb màquines de realitat virtual d’ultimíssima generació, la Generalitat va obrir un expedient a diversos locals per obrir els diumenges. No obstant, al final no es van imposar multes i la llibertat d’horaris es va convertir en una de les senyes d’identitat del centre.

 

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Amb el pas dels anys, la violència es va apropiar dels locals nocturns, fins que l’assassinat d’un client el 2002 per part d’un vigilant va forçar la reforma de l’espai, amb un enfocament més comercial i diürn.

Amb el tancament de l’Imax, el 2014, i dels multicines Cinesa un any després, el Maremagnum va començar un declivi que va culminar en l’incendi d’un restaurant buit el gener passat.  La zona està pendent novament de reformes que preveuen la demolició dels multicines i de l’Imax i tornar aquest espai a la ciutadania.