Missió: salvar els animals de carrer

Quan un viatger arriba a Istanbul, gairebé sempre se sorprèn per la mateixa cosa. No per les mesquites espectaculars que defineixen la línia del cel de la ciutat –que també–, ni per l’espectacularitat de la costa que marca l’estret del Bòsfor –que també–. Tothom diu el mateix: és estrany l’afecte que tenen els turcs als gossos i gats de carrer. Els gats, no obstant, guanyen en termes de recepció d’amor per golejada.

I aquests dies de quarantena –intermitent a Turquia, que estableix un toc de queda total durant els caps de setmana però permet la circulació de persones dins d’una mateixa ciutat durant els dies feiners– no ha sigut diferent.

Molta gent, i en altres ciutats, ha sortit de casa seva per alimentar els animals de carrer. Els ajuntaments han establert treballadors per fer-ho. I els caps de setmana –quan sortir de casa està terminantment prohibit–, el Govern ha establert una excepció per a aquells que vulguin alimentar els seus veïns de quatre potes: es pot sortir al carrer a donar menjar a gossos i gats sempre que siguin a prop de la vivenda personal.

No només passa a Istanbul: al Marroc, per exemple, ha sigut la policia qui, a Tànger, s’ha dedicat a alimentar els animals. A Atenes, Grècia, l’ajuntament ha creat una aplicació online perquè els ciutadans puguin donar menjar a les veterinàries municipals, i ha donat permís a 350 voluntaris perquè puguin saltar-se la quarantena i alimentar als animals de carrer.

Més a prop, Sevilla ha anunciat que farà el mateix en els pròxims dies. I al barri de Gràcia, a Barcelona, passa una cosa semblant: diverses associacions lluiten per poder continuar alimentant els animals de la zona i que no morin de gana i solitud durant la pandèmia del Covid-19.

A la Xina va ser tot al revés: a l’haver començat la pandèmia allà, els xinesos no sabien si els animals podien encomanar el virus o no. El país asiàtic va viure una onada d’abandonaments, i a la província de Hubei, on va aparèixer el coronavirus, la policia va rebre l’ordre de sacrificar els animals domèstics dels infectats.

Records del passat

Records del passatPerò el cas d’Istanbul va mes enllà que tots els casos anteriors. És especial per nombre, perquè a la ciutat més gran de Turquia hi ha, probablement, més de 200.000 gossos i gats de carrer, als quals, en molts casos, es té més respecte i amor que cap als mateixos veïns homínids.

Però Istanbul és també diferent per història. Tot va passar el 1911 i en un illot del mar de Màrmara. Istanbul, en aquell temps, era la capital de l’Imperi otomà, i el seu governador se n’havia atipat: hi havia massa gossos pels seus carrers. Així que va prendre la decisió d’exterminar-los tots, i va ordenar-ne la captura i l’exili a l’illa de Sivriada, una de les illes dels Prínceps d’Istanbul, que mai ha sigut habitada.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

La idea va funcionar a mitges: 80.000 gossos, segons les estimacions, van morir de gana, set i ofegats a l’intentar escapar-se de l’illa nedant. El succés va causar traumes a la població i van sorgir llegendes que els habitants de les illes i de la ciutat podien sentir els lladrucs desesperats dels gossos, que demanaven que els traguessin d’allà.

I, llavors, Istanbul va ser sacsejada per un terratrèmol. Els seus habitants ho van interpretar com un càstig diví, així que des d’aquell succés, tot i que hagin passat més de 100 anys i l’afecte als animals sigui més per tradició que per por a Déu, als gossos i als gats se’ls tracta bé, per si de cas, que mai se sap. S’estigui o no en quarantena.