Futbolers, 'penitenciagite!'

Oblidi’s del Madrid-Barça, no el tocarem en aquestes línies. Ja no són el que eren. Cap periodista va escriure o es va referir al «partit» a les prèvies com el partit del segle, ni tan sols de l’any. Això ja donava pistes sobre un interès decreixent per l’esdeveniment. Però faltaven proves definitives. I les tinc. He preguntat sobre això i les respostes ho confirmen. L’empatx de futbol existeix. De les 200 persones inquirides, més de la meitat no haurien vist el Madrid-Barça si se’ls hagués donat a triar entre les carreres de Leo Messi i una experiència sexual satisfactòria. Pot anar a pitjor: potser arriba el dia en què no sigui necessari que la proposta plantejada com a substitutiva hagi de ser «satisfactòria». Si es concretés l’amenaça, el futbol s’hauria de reformular per continuar sent competitiu en el terreny de les mortals aficions. Encara no estem en aquest punt perquè, qui més, qui menys, sap que si la condició exigible a la trobada sexual és que sigui «satisfactori» es redueixen enormement les seves possibilitats de concreció. Així que la previsió continua sent que, amb més o menys ànim, la gent continuï asseguda disciplinadament davant el televisor veient futbol.

Això mentre hi continuï havent món i partits de futbol, és clar. Perquè aquesta setmana els trompetistes del final del món han començat a bufar amb tota la força dels seus pulmons. ‘Penitenciagite!’, ens cridaria Salvatore a ‘El nom de la rosa’. 

Suma i segueix

¿Com s’ha d’interpretar que les vendes de la cervesa Corona s’hagin desplomat a la meitat? ¿Com cal prendre’s que metges catalans s’hagin emportat màscares dels hospitals a casa per si de cas? ¿No és també un senyal que el febrer s’hagi comportat com un abril? I, ‘the last but not the least’, ¿com s’ha de llegir que a Perpinyà se celebri una missa amb 150.000 feligresos escoltant el versicle 16:1-21 de l’Apocalipsi tot i que sigui amb altres paraules: «Aneu i vesseu sobre la terra les set copes de la ira de Déu»? Els senyals són diàfans. Estem arribant al punt final. Estalviïn-se el notari. Sense supervivents no fa falta que es preocupin per deixar-ho tot ben arreglat. Ningú es podia imaginar que la solució al problema de sostenibilitat de les pensions arribaria de la Xina en forma de grip evolucionada.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Ajornaments de partits a Itàlia, prohibició de les rodes de premsa a València, suspensió de la Lliga suïssa, previsió de partits de les competicions europees a porta tancada, debat al Regne Unit sobre si cal declarar guanyador de la Premier al Liverpool en el cas que la competició es clausuri abans d’hora, els equips de la Lliga xinesa escampats per mig món com els nous pàries de la terra, prohibició d’abraçades, petons i encaixades de mà entre futbolistes. La llista és un ròssec que s’anirà ampliant els pròxims dies. Ningú imaginava, fa unes setmanes, quan es va suspendre el Mobile a Barcelona, que allò era només el pròleg d’una operació profilaxi mai vista abans en el món modern.

Ni els gimnasos, ni els superaliments (tampoc la quinoa), ni els braçalets que compten els passos de tot el dia per avergonyir-nos pel nostre sedentarisme han servit per salvar-nos. Això se’n va per la claveguera. ‘Penitenciagite!’ O potser no. Pot ser que només estiguem davant d’un episodi d’histèria col·lectiva i davant d’una classe política i, per extensió, també de dirigents esportius, culturals i de tota índole que l’únic que fa és protegir-se d’un món que ja no admet la fragilitat de l’ésser humà i que corre sempre a buscar i assenyalar culpables davant de qualsevol adversitat, encara que els seus efectes siguin limitats. De tota manera, rentin-se les mans. Amb coronavirus o sense, és un hàbit saludable. De passada, també les dents. I ja que hi són, canviïn-se la roba interior, per si arriba de sobte aquesta experiència satisfactòria que dèiem al principi. Mai se sap. ‘Penitenciagite!’.