Un milió per tallar-li el dit petit

Li ofereixo un milió d’euros pel seu dit petit. No hi tingui objeccions. L’amputació es durà a terme en les millors condicions de salubritat. És poca pèrdua i podrà continuar escrivint missatges de Whatsapp, menjar cuixes de pollastre amb les mans i manejar els escuradents del sushi-sashimi. Adeu a la hipoteca, als terminis dels implants dentals i a esperar a les rebaixes per tornar a vestir-se com una persona. ¿Tracte?

Vostè, com a lector de diaris, és persona justa i no acceptarà la meva oferta. No s’amoïni, no li podria pagar, que el periodisme no dona per col·leccionar falanges alienes. Però confessi queper un moment s’ha imaginat amb un dit menys i un milió mési li ha semblat una assumpte raonable. No s’amoïni ni es jutgi severament per això. He preguntat el mateix a Twitter, el santuari de la intel·ligència que rondina, i la meitat dels ocellets han respost que per on cal passar a cobrar.

Imaginem araLuis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, assegut davant d’un xeic saudita guarnit amb un blanquíssim ‘thawb’ fins als peus i les clàssiques estovalles de pizzeria italiana de quadros vermells i blancs amb què aquests prínceps es cobreixen el cap. Afegim a l’‘outfit’ un maletí amb 120 milions d’euros disposat a canviar de mà amb la condició que l’espanyol s’avingui a organitzar tres anys un torneig menor com laSupercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. 

Drets o maletí

 ¿I elsdrets de les dones, esclaus, homosexuals, ateusi altra gent amb dues cames? ¿I la memòria del periodistaJamal Khashoggi, esquarterat salvatgement per sicaris suposadament enviats pel príncep hereu en persona a l’ambaixada saudita a Turquia? Aquí tenim les preguntes. També el maletí. Tic-tac. Tic-tac. Tic-tac. Rubiales respon: «¡El maletí! La supercopa no és més que el dit petit dels tornejos».

Jutgem-lo sumàriament: a la foguera amb Rubiales. Peramoral, indigne i pesseter. Al món de l’absolutel president de l’RFEF és la mesquinesaorinant en els drets de les dones, els esclaus, els gais i els ateus, i en la memòria de Khashoggi. Però l’absolut només és literatura. ¿Què fem amb el seu dit petit, lector? ¿I si salvem Rubiales? Donem per bo que aquests diners ajudaran el futbol femení espanyol i els equips de categories inferiors. Deixem-nos convèncer que la millor manera d’afavorir el respecte als drets humans és fer negocis amb els que hi orinen a sobre. ¿Potser els governs no defensen la venda d’armes als criminals per mantenir la nòmina dels treballadors que les fabriquen? ¿No caminen els reis constitucionals encaixant mans i rient gràcies als tirans per aconseguir contractes d’infraestructures per als seus súbdits més notables? Subhastats índexs i polzes, ¿ens escandalitzarem per un miserable dit petitque només utilitzem per furgar a les orelles?

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

El que és important, fins i tot amb tot l’enrenou, és que en el fonsallò dels saudites no és més que una segona derivada. Quan un s’afana a exercir la prostitució no té gaire sentit fer fàstics als clients. I quela puteria és l’amo i senyor de l’assumpte del futbolno és cosa que es pugui discutir. Es van vendre les samarretes ies van comercialitzar els noms dels camps i els horarisdels partits com ara es despatxen competicions i algun dia els escuts. Els aficionats continuem enamorats, però sabem que l’afecte que rebem de tornada se serveix a granel a la barra del bordell. I al bordell no mana la bondat, ni la intel·ligència, ni els abdominals;manen la cartera i els bitllets.

El futbol es juga amb els peus, així que els seus mandataris poden subhastar no només dits petits, sinó també anul·lars, cors, índexs i polzes. Només que s’haurà d’anar pensant, per aquan ens quedem sense mans, com diantres farem per continuar aplaudint.