Assumptes propis

Álex Pina: «Soc un hedonista militant, com Berlín»

El guionista de 'La Casa de Papel' ha convertit la sèrie en un fenomen pop global

zentauroepp50542744 alex pina191115115128

zentauroepp50542744 alex pina191115115128 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Quan Álex Pina (Pamplona, 1967) –guionista de ‘Los Serrano’, ‘Los hombres de Paco’ i ‘Vis a Vis’– va escriure el primer capítol de ‘La casa de papel’ a l’illa de Koh Chang, Tailàndia, no li va passar pel cap que crearia milions d’addictes a 191 països, que Stephen King es demanaria un cameo i que en totes les revoltes que sacsegen el planeta els manifestants portarien la careta de Dalí o corejarien el ‘Bella Ciao’. Gairebé tres anys després, ja ha rodat la quarta temporada

–¿Quan es va adonar que havia engendrat un fenomen pop?

–Al febrer del 2018, dos mesos després de l’estrena a Netflix, ens va xocar veure un ‘tifo’ gegant desplegat en un estadi de futbol de l’Aràbia Saudita. Però la confirmació va arribar quan en el Carnaval de Rio la gent anava disfressada amb la granota vermella i la careta de Dalí.

–La careta va fer el salt de la desfilada a la protesta.

–Hem vist que, on més funciona la sèrie, és on estan pitjor. El Brasil, l’Argentina, França, l’Aràbia Saudita, els països de la conca del Mediterrani... Fa poc, els professors de la universitat xilena van protestar cantant el ‘Bella Ciao’.

–¿El terreny polític entra en la seva fórmula de l’èxit?

–Entra el fet d’aplicar l’àmbit emocional a un assumpte tan racional com és l’atracament perfecte. La barreja de les dues coses –que semblaven incompatibles– formen una identitat única i no preexistent.

–¿Va robar vostè alguna cosa alguna vegada?

–Alguna llaminadura, potser. Però com que soc un tímid patològic, soc un cagat per a això.

–És igual. Li ofereixen la lluna.

–[Riu] Ens van trucar uns empresaris turcs i ens van dir que pagaven el que fos per sopar amb l’elenc. Arriben peticions així de tot el món, especialment de països àrabs. Un volia tancar la casa de Toledo, on es va rodar el ‘cop’, per al casament d’un fill.

«Era un canalla, i encara ho soc. I crec que això té a veure amb la part de la meva escriptura que funciona»

–¿Cal haver viscut molt per explicar millor?

–En el meu cas fet d’escriure té a veure amb llegir i generar sinapsis, que són ramificacions d’idees.

–¿Quines sinapsis li agraden?

–Les relatives a la comèdia i a l’emoció.

–¿S’emociona teixint trames?

–Ploro d’emoció tota l’estona. 

–¿És més Berlín que BerlínEl Professor

–Tinc un 50% de la transgressió i l’ambigüitat de Berlín –algú amb un peu en la psicopatia i un altre en l’hedonisme–, però em dedico a fer coses com El Professor, perquè un guió és una estratègia. Tot i que si he d’optar, diria que soc un hedonista militant.

–Té un passat. Va dirigir un local a Pamplona, va tenir una banda de rock.

–Era un canalla, i encara ho soc. I crec que això té a veure amb la part de la meva escriptura que funciona.

–¿En quin sentit?

–Aquest país ha sigut sempre molt militant del vandalisme, i se l’està menjant allò que és políticament correcte. Jo intento vendre-li el vandalisme a Netflix. 

–Si fa la vista enrere, a ‘Los Serrano’ concretament, ¿dona crèdit?

–¡L’origen de ‘La casa de papel’ està a ‘Los Serrano’! Totes dues són comèdies negres d’arrel berlanguiana, amb dos germans ben diferents. Quant a la repercussió, fa 22 anys que escric, he fet vuit sèries i tot ha anat esglaonat, però l’‘streaming’ et llança a l’estratosfera i he hagut d’aprendre a viure amb la deformació que produeix l’èxit.

«El poder que tenen les sèries és la llet. Són el moviment popular contemporani més important»

–El guionista era un ésser a l’ombra. Ara firma samarretes.

–Les sèries són el moviment popular contemporani més important. El poder que tenen és la llet. És com el que tenien els escriptors als 50 i 60, i que no té el cine, on sembla que Marvel s’ha convertit en el més creatiu que es pot fer.

–¿Hi va haver una sèrie fetitxe en la seva infància?

–‘Verano azul’. Quedàvem a casa d’una noia, a Sant Sebastià, per veure-la. I la meva iniciació sexual va ser amb ‘Los ángeles de Charlie’.

–Era un nen solitari, diuen.

–La meva mare tenia una botiga i arribava a les 9 de la nit. Jo em dedicava a llegir, en francès i en castellà. Cinc hores al dia. Soc una mica l’ovella negra de la família. El meu germà és doctor en Intel·ligència Artificial i la meva germana, enginyera aeronàutica. Ells eren els grans cervells i jo, el desgraciadet de lletres.

–La providència li oferia fortuna.

–Vaig exercir cinc anys com a periodista, però soc més guionista que qualsevol altra cosa.

–Competeix a la lliga de campions. ¿Com es fa una xilena després d’una altra?

–Intentem fer una ficció lateral. Quan estudiem una seqüència, ens preguntem: «¿Algú l’ha vist?». Si s’ha vist, no es posa. També he après que el disseny de la identitat dels personatges és més important que la trama.

–Elegeixi una escena seva entre totes.

–Un moment que m’agrada molt és quan la inspectora Murillo explica al Professor els maltractaments.

Notícies relacionades

–Una coseta més: ¿Nairobi mor?

No ho pregunta seriosament, ¿veritat? Només li diré que en la quarta temporada hi haurà alegries i algun disgust.