VALORACIONS DE LA CERIMÒNIA

El vol dels drons salva Tòquio del desencant

  • L’aparició al cel de Tòquio de 1.824 drons, dibuixant el globus terraqüi en perfecta harmonia, va ser l’únic moment de risc, suspens i impacte de la inauguració

  • «El Japó, que és pura tecnologia i modernitat, hauria d’haver sigut més agosarat, apostant per la innovació al màxim», assenyala Josep Roca, director de cerimònies de Barcelona-92

  • «Mentre veia la cerimònia recordava Barcelona, Atenes, Pequín, Londres, Rio, i m’anava decebent a poc a poc», comenta Juli Capella, arquitecte i dissenyador

Ceremonia de inaguración de los Juegos Olimpicos de Tokio 2020

Ceremonia de inaguración de los Juegos Olimpicos de Tokio 2020 / LEON NEAL/AFP (AFP)

4
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

Ets el Japó i ho has de petar. T’estan veient des de milers de racons del món, centenars de milions de persones. I tu, el Japó, ets la modernitat personificada, els altres són moltes coses, però tu, el Japó, ets la bomba, tu ets manga, la joventut i molt més que això. Tu ets pura tecnologia, el mai vist, tu vius en l’any 2072 mentre els altres viuen en el 2021 i diuen estar preparant coses, formes de vida, de comunicació, per al 2030, quan tu ja les has experimentat i les tens funcionant en algun racó d’aquest país que és l’avançada del món, ja que els teus trens volen sobre raïls sense tocar-los.

Cert, és veritat, t’ha tocat viure el pitjor moment per organitzar un esdeveniment tan bèstia, tan planetari, com uns Jocs Olímpics, mitja societat la tens en contra i més d’un alt dirigent, fins i tot el màxim responsable de l’organització, fica la pota pel broc gros el dia abans de la cerimònia inaugural i et quedes en quadro. Però ets el Japó i, per primera vegada, tens la possibilitat de jugar amb tot l’estadi per tu, sense públic (només hi va haver 1.000 convidats en un recinte amb 68.000 seients) i no et vas inventar cap truc perquè, de sobte, no sé, apareguessin milers de robots, això en què també, tu, el Japó, ets pioner.

Beneïts drons

Si no hagués sigut per aquest espectacle bestial, brutal, gairebé animalístic, prodigiós, únic, enginyós, sí, futurista, a això em referia, d’enorme risc, de programar 1.824 drons perquè dibuixessin al cel de Tòquio (¡Déu meu, això vist des de la finestra del menjador de casa de qualsevol habitant de la capital devia ser estremidor!) el picto dels Jocs Olímpics i un mapamundi, un globus terraqüi fastuós, la teva cerimònia, estimat Japó, genials japonesos, hauria quedat en no-res. O en ben poca cosa.

Perquè et vas guardar l’encesa del peveter per al final i molts vam creure que aquí tenies la bomba. Perdó, l’enamorament sobtat. I no, la teva última rellevista va ser la polèmica tennista, japonesa, sí, però que viu als EUA, número 1 mundial, cert també, però que odia (o tem) la premsa. I, a sobre, un preciós disseny del peveter, però poca cosa (o res) més. I ¡ets el Japó! I aquest món que flipa en colors, amb manga, amb un futur amb vosaltres, esperava molt més del vostre enginy, del vostre saber descobrir el que ens cau al damunt...que és aquest globus de drons amb què vau salvar el vostre prestigi.

«Respecte màxim, ¡màxim!, davant una situació tan difícil, tan complicada, tan adversa, tan recargolada. Juro que no sabria dir, explicar què hauríem fet nosaltres si, al 92, ens cau l’organització dels Jocs Olímpics enmig d’una plaga així,» explica Josep Roca, director de cerimònies de Barcelona-92. «Però, això sí, jo, sent el Japó, hauria sigut més canyero, més agosarat. Hauria arriscat més i utilitzat la tecnologia d’una forma sorprenent, al màxim, manga, modernitat, que és en què són líders».

Gran aplaudiment

Per Roca, amb la cerimònia la de l’enamorament sobtat del 92 que amb prou feines va durar tres hores, les cinc de Tòquio-2020 (el 2021) van ser excessives. «Repeteixo, el punt de partida era horrible, però jo vaig creure que ho petarien en la cerimònia, perquè és aquí on el país, la ciutat, l’organització, espera el millor de tu. En el cas del Japó, és, certament, tradició, neteja, perfecció, solidaritat ¡enorme, amb tots els afectats i salvadors de la pandèmia!, però també originalitat, suspens, risc. Repeteixo, jo no comparo i per això els aplaudeixo. No ho tenien fàcil».

«Penso en altres cerimònies i m’entra la desolació, un cert desencant. Ja no parlo de la bogeria de Barcelona, no, parlo del divertit mar d’Atenes, els milers de figurants de Pequín, l’exposició cinematogràfica, amb James Bond inclòs, de Londres, la potència i la samba, potser excessiva, de Rio... no ho sé, Tòquio-2020, al 2021, m’ha decebut una miqueta», explica Juli Capella, arquitecte i dissenyador, a qui li han encantat dos moments «sensacionals, sí, em sortien els ulls de la cara», el vol dels 1.824 drons ¡ho veuen, ho veuen! i l’esceneografia Tricicle «genial, captivadora, molt atractiva» de la representació dels pictogrames de cada esport.

Notícies relacionades

Capella esperava més del país del pròxim segle. «Ja quan he vist que la cerimònia començava per un atleta, sol, a tot l’estadi, sobre una cinta per córrer ¡que és la negació de l’esport!, he pensat, ‘marrameu, malament comencem’. I és que jo els adoro, em sembla que organitzant tota mena de cerimònies són únics i aquí han fallat. Pot ser, sí, que per totes les circumstàncies que envolten aquests Jocs Olímpics i, fins i tot, em diuen per embolics interns en l’organització i l’oposició de part dels seus conciutadans, s’han reprimit o, qui sap, estan una mica tristos, melancòlics».

Anna Llanas, llicenciada en Història de l’Art i realitzadora de Mediapro, està d’acord amb aquestes opinions però defensa, per damunt de tot, «la senzillesa de tot, la pulcritud de les escenes i imatges, la tremenda sincronització, els moviments de càmera excepcionals, tot estava molt mesurat». L’escena de les anelles olímpiques «nascudes d’arbres plantats després dels Jocs Olímpics del 64», imprimeixen una emoció especial, segons Llanas, que, en efecte, al final, en l’escena de l’encesa del peveter, hagués volgut una cosa «que m’hagués fet exclamar ¡uau, tios, ho heu petat! I això no ha passat. Però, insisteixo, tot ha sigut molt net i molt mesurat».