ELS 92 DEL 92

Leopoldo Rodés, el gran amfitrió que va seduir els membres del COI

President de Media Planning, la seva vivenda es va convertir en lloc de trobada amb els membres del Comitè Olímpic Internacional

Leopoldo Rodés, el gran amfitrió que va seduir els membres del COI

ALBERT BERTRAN

1
Es llegeix en minuts
Martí Saballs Pons
Martí Saballs Pons

Director d'Informació Econòmica de Prensa Ibérica.

ver +

Del 1984 a mitjans del 1986, una vivenda a la zona alta de Barcelona es va convertir en un lloc clau per complimentar els 85 membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) que havien de decidir la candidatura dels Jocs del 1992. ¿Els amfitrions? Leopoldo Rodés (Barcelona, 1935– Aiguaviva, 2015) i la seva dona, Isabel Vilà. «Aquells dos anys que van precedir el nomenament de Barcelona com a ciutat olímpica –17 d’octubre del 1986– el meu pare va viatjar pel món per anar a veure i convidar a Barcelona els membres del comitè olímpic», explica el seu fill Alfonso. Leopoldo Rodés va ser el gran seductor, el venedor de Barcelona, el que es movia entre bambolines, liderant la presentació de la societat civil. «El meu pare venia la ciutat, qualsevol barri, explicant els projectes de futur, la història, la cultura, sobretot l’arquitectura. Formava part d’un equip irrepetible juntament amb Juan Antonio Samaranch, Pasqual Maragall i Carlos Ferrer Salat. I amb ells, totes les institucions de bracet.

Allò que van somiar un grapat de persones es va acabar de transmetre a tota la societat civil», explica el seu fill. Leopoldo Rodés es va aprendre els perfils, aficions, què els agradava, de tots els membres del COI: «Organitzava sopars familiars a casa, amb totes les anècdotes que un pugui pensar». Res se li escapava a l’home que liderava la gestió de la publicitat a Espanya a través de l’agència Media Planning, que va acabar venent al grup francès Havas. Va ser gairebé tot a la ciutat que el va veure néixer. De president de l’Institut d’Empresa Familiar i impulsor del Macba a president de la Fundació Ramon Llull. Una vegada obtinguts els Jocs, el seu paper va passar a un segon pla, tot i que la seva veu camí del 1992 sempre es va escoltar com a membre del COOB 92 i la seva comissió executiva. Durant els Jocs va ser el president de l’Olimpíada Cultural. Des d’aleshores, Rodés va ser convidat als següents Jocs Olímpics, va acabar sent «un amic de la família olímpica», explica el seu fill.