'Més Periódico' analitza la transformació de Barcelona 25 anys després dels Jocs

Amb una colorista portada dissenyada per Javier Mariscal -en què un Cobi juganer s'enfila per una de les torres d'una Sagrada Família tunejada, al més pur estil del 'pare' de la mascota dels Jocs Olímpics- i el títol 'I Barcelona es va despertar', el suplement 'Més Periódico' dedica el número d'aquest diumenge a analitzar què va representar per a la ciutat aquella cita esportiva 25 anys després de la seva celebració.

Al llarg de 72 pàgines, la revista repassa com van ser els anys previs a la celebració dels Jocs -del 25 de juliol al 9 d'agost del 1992-, des de la designació de Barcelona, el 1986, com va viure la ciutat aquell estiu inoblidable, recorda els seus ideòlegs -Juan Antonio Samaranch i Pasqual Maragall, al capdavant- i, a través de les opinions dels experts, posa el focus en la transformació urbanística, social i econòmica.

EL TURISME

Una de les primeres conclusions és que els Jocs van posar la ciutat en el mapamundi. Avui, Barcelona rep 9 milions de turistes. S'ha passat de la fam de turisme a gairebé l'empatx, i els barris més plens reclamen control a l'Administració. L'altra és clarament que un audaç pla urbanístic va contribuir a fer que la ciutat deixés de donar l'esquena al mar i recuperés el seu litoral.

ENTREVISTES 

El suplement entrevista qui va estar al capdavant del COOB, Josep Miquel Abad, que lamenta que Maragall "no pugui disfrutar d'aquesta festa" i Los Manolos, a punt de tornar als escenaris, que desmenteixen un mite que ha perviscut en l'imaginari de molts dels que van viure intensament aquells dies: ells mai van cantar l''Amics per sempre' en la cerimònia de clausura dels Jocs, va ser en la dels Paralímpics quan ho van fer.

'Més Periódico' ha invitat a recordar aquell estiu alguns dels protagonistes, polítics, artístics i esportius, de la cita, com Cristina Margall, que parla en nom del seu pare, Joan Manuel Serrat, Àlex Ollé, director de La Fura dels Baus, Antonio Rebollo, l'arqueo que va obrir la festa amb la seva fletxa, i la jugadora d'hoquei herba Eli Margall. També ha donat veu als voluntaris, com Montse Gómez, Antoni Pérez i Anna Soler. I ha anat a buscar joves nascuts el 1992 per saber quin impacte han tingut els Jocs en les seves vides.

EL 'BIG BANG' DE L'ESPORT ESPANYOL

Notícies relacionades

Derartu Tulu i Elana Meyer reviuen a Montjuïc el seu icònic gest antiapartheid a Barcelona-92

Multimèdia: ELS 92 DEL 92

L'esport, com és natural, té així mateix el seu espai. Així, es confirma que existeix un abans i després dels Jocs de Barcelona per a l'esport espanyol. El 1992, l'equip del país va triomfar amb un botí històric de 22 medalles i va ser 6è en el medaller. Per a la història han quedat noms com Fermín Cacho, José Manuel Moreno i Theresa Zabell, així com el record d'estrelles estrangeres, en particular les del 'dream team' de bàsquet dels EUA.

El suplement, que inclou articles d'opinió d'Ada Colau, Joan Subirats, Xavier Bru de Sala, Carles Sans, Emma Riverola, Ramón de España, Edwin Winkels i Frederic Porta, acaba amb un exhaustiu diccionari de Barcelona-92. Comença amb l'entrada Josep Miquel Abad i acaba amb Voluntaris.