Mitjans i política

El Govern de Meloni, a l’assalt de la televisió pública italiana

El Govern de Meloni, a l’assalt de la televisió pública italiana

REMO CASILLI / REUTERS

4
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

La televisió pública italiana, la RAI, té des de fa poc un nou director general. Es tracta de Giampaolo Rossi, pròxim a Giorgia Meloni i conegut per les seves discutibles opinions. Rossi, que va ingressar al consell d'administració de la RAI el 2018, ha arribat a defensar les falses teories del reemplaçament ètnic, ha elogiat Donald Trump, ha atacat el papa Francesc i –no hi podia faltar– també George Soros. D’ell ha dit fins i tot que és el Shelob del nou ordre mundial, amb referència a la monstruosa aranya d’‘El senyor dels anells’.

L’elecció de Rossi s’emmarca en una abrupta onada de canvis dins de l’ens públic, que els crítics consideren una veritable caça de bruixes, fruit de les purgues del Govern de Meloni. Un dels casos que més polèmiques ha suscitat és el de Fabio Fazio, presentador durant dues dècades d’un dels programes estrella de la RAI, ‘Che tempo che fa’ (‘¿Quin temps fa?’), que va arribar a allotjar figures de la talla del mateix Papa i el president francès, Emmanuel Macron. Fazio, d’esquerra però que no està afiliat a cap partit, no ha renovat en aquestes setmanes amb la cadena.

El manteniment dels equilibris polítics als principals tres canals de la RAI (RAI 1, RAI 2 i RAI 3, l’últim el canal tradicionalment més inclinat cap a l’esquerra) ha sigut des de sempre una realitat ben assentada a Itàlia; un país, aquest, on el magnat conservador Silvio Berlusconi controla altres dels tres principals canals nacionals. Però les últimes setmanes, quan Meloni encara no ha complert un any al poder, les maniobres del seu Govern van registrar una acceleració. L’objectiu, públicament declarat, és treure espais a l’esquerra.

Revengisme

El polític que ho ha manifestat de la manera més clara i directa ha sigut el ministre de Cultura, Gennaro Sangiuliano. «Durant anys ens han marginat, ara ens toca a nosaltres», va afirmar en un acte aquest mes. Sangiuliano ha arribat fins i tot a qualificar de «fundador del pensament de dreta» Dante Alighieri (1265-1321), el pare de l’idioma italià. Observadors neutrals, això sí, li han recordat que no existia aleshores la divisió esquerra-dreta.

Quant als presentadors considerats aliens a la dreta, Alessandro Giuli, que ha reemplaçat la progressista Giovanni Melandri al capdavant del Museu d’Art Moderna de Roma, ha declarat que el que es necessita ara és «un Fazio conservador». Mentre que el populista Moviment Cinc Estrelles (M5E), també amb representació a l’emissora pública, fins ara no ha pres partit i s’ha abstingut de les votacions fetes al consell d’administració de la RAI. 

Per contra, el cap de l’M5S, Giuseppe Conte, finsi tot ha criticat el Partit Democràtic (PD) sobre aquest tema. «A la RAI en el passat fins al 70% eren del PD», s’ha justificat. Això després que alguns deixessin caure la sospita que hauria arribat a un acord subterrani amb Meloni que li garantiria alguns llocs a la cadena pública.

Sense dones

En aquest clima, el sindicat de periodistes (USIGRAI) també ha lamentat que, entre els nous noms, no apareguin pràcticament dones. A més, tampoc ha agradat que es recorri a periodistes externs, i no de la casa. «És una nova bufetada i la reobertura d’una etapa que semblava arxivada», han escrit, al qualificar aquestes maniobres de «plena interferència» en la llibertat de la RAI. Amb això, també la veterana Lucia Annunziata va decidir llançar la tovallola i va dimitir de la cadena. «No estic d’acord en com el Govern està intervenint en la RAI», va explicar dijous.

Notícies relacionades

Sandro Ruotolo, un experiodista i afiliat al PD des de fa poc, ha criticat el mètode. «És la primera vegada que la cúpula en funcions (a la RAI) és reemplaçada amb un decret llei, quan [els seus contractes] caducaven el 2024», ha dit. Ruotolo es va referir així a la legislació de caràcter urgent aprovada a inicis d’aquest mes pel Consell de Ministres i que va fixar el límit d’edat en 70 anys per als directius d’algunes empreses públiques, cosa que va accelerar la sortida de l’anterior conseller delegat de la RAI, Carlo Fuortes. I va donar inici a la tirallonga de canvis.

Per això els caps han començat a rodar també en el departament d’informatius. L’escollit com a nou director per al TG1, el telenotícies de RAI 1, ha sigut Gian Marco Chiocci , pròxim a Meloni, mentre que per al TG 2 s’ha nomenat Alessandro Preziosi, més pròxim a la Forza Italia de Berlusconi, i per al TG 3, va ser confirmat el progressista Mario Orfeo. Per la seva banda, Paolo Petrecca, vinculat a la primera ministra, es quedarà amb RAINews, el canal 24 hores. Mentre que la Lliga de Matteo Salvini s’encamina a aconseguir la direcció de GR Radio, la radio pública.