Macron manté la reforma de les pensions malgrat l’alt seguiment de la vaga

El Govern d’Emmanuel Macron manté una posició fèrria en el seu pols amb els sindicats per la reforma de les pensions. L’Executiu centrista ha examinat aquest dilluns en el Consell de Ministres la criticada mesura, que augmentarà l’edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys (amb 42 o 43 anys cotitzats per rebre una pensió completa). Quatre dies després de la vaga general de dijous passat –amb entre un i dos milions de manifestants, sent la mobilització social més multitudinària al país veí des del 1995–, Macron aposta per no canviar res del seu text. «El president de la República ha expressat la seva determinació i la seva determinació és idèntica a la del Govern», va assegurar aquest dilluns el ministre de Treball, Olivier Dussopt, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. El ministre va dir que «fer marxa enrere» sobre el polèmic retard de l’edat de jubilació «suposaria renunciar al retorn de l’equilibri» del sistema de pensions el 2030. Està previst que el text arribi el febrer al Parlament, on podria ser aprovat amb un ràpid procés legislatiu de tres setmanes.

EN DIRECT | Compte rendu du Conseil des ministres du 23 janvier 2023. https://t.co/ohbgOBoAI3

— Élysée (@Elysee) 23 de enero de 2023

L’Executiu adverteix que si no reformen el model de jubilació gal –un dels més avançats del Vell Continent i que garanteix un menor percentatge de gent gran pobra– s’acumularà al final d’aquesta dècada un dèficit d’uns 13.000 milions d’euros. Cosa que representaria un 4% de la despesa total en pensions. Però aquest argument amb prou feines està calant en l’opinió pública. El 66% dels francesos s’hi oposen, segons un sondeig recent de l’institut Elabe. El Consell d’Orientació de les Pensions (un organisme governamental) va indicar recentment que, sense aplicar cap reforma, «la despesa en pensions no augmentarà de manera significativa, està relativament controlada».

Estret marge de maniobra

Estret marge de maniobraLa postura de Macron de no cedir davant les mobilitzacions no resulta cap sorpresa. Durant el seu primer mandat, el dirigent centrista ja es va distingir per aplicar una sèrie de reformes neoliberals (desregulació del mercat laboral, disminució d’impostos als més rics...) que els seus predecessors François Hollande, Nicolas Sarkozy o Jacques Chirac no s’havien atrevit a aprovar. Això li va servir per seduir una part de l’electorat tradicional d’Els Republicans (ER, afins al PP a França), la candidata dels quals va obtenir menys del 5% dels vots en les últimes presidencials. Entre el 2017 i el 2022, només va fer marxa enrere en dues ocasions: amb la inesperada revolta dels armilles grogues i amb la pandèmia, que el va obligar a retirar la seva primera reforma de les pensions.

El president havia proposat durant la campanya presidencial allargar l’edat legal de jubilació fins als 65 anys. L’aposta final pels 64 anys es va deure a un acord amb ER, els vots dels quals necessita el macronisme per tirar endavant la mesura a l’Assemblea Nacional, on no disposa de majoria absoluta. Però aquest primer retoc redueix ara el marge de maniobra de Macron. Davant la pressió social, una de les possibles concessions seria ajornar l’entrada en vigor fins al 2027, una vegada conclòs el segon mandat del president. Segons el text actual, s’aplicarà des de setembre, i retardarà tres mesos l’edat mínima cada any, fins a arribar als 64 anys el 2030. Això obligarà unes 50.000 persones a ajornar uns mesos la seva jubilació des d’aquest any, segons estimacions.

Baixa la popularitat de Macron

Baixa la popularitat de MacronDesprés de la vaga de la setmana passada, l’Executiu va reaccionar relativitzant la importància d’aquesta mobilització, tot i que la mida va sorprendre les mateixes autoritats. Un informe dels serveis d’intel·ligència, filtrat a la premsa, preveia entre 550.000 i 700.000 manifestants. Al final n’hi va haver el doble. Això no només va reflectir l’àmplia contestació de la reforma, sinó una indignació més general per una situació econòmica degradada per la inflació i la crisi energètica, així com la voluntat de l’Executiu de mantenir una agenda de reformes que retallin el model social gal, des de les pensions fins a les ajudes als aturats, la durada màxima de les quals es veurà reduïda en un 25%, segons una mesura aprovada recentment.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Malgrat aquest malestar creixent, Macron es manté ferm. «Crec que ara hem de poder avançar (amb la reforma de les pensions) i comprometre’ns», va declarar diumenge durant una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz. «No podem fer com si no hi hagués hagut unes eleccions fa uns mesos», ja havia afirmat dijous des de Barcelona. Unes declaracions que van obviar que va ser elegit per evitar l’arribada al poder de la ultradretana Marine Le Pen. És a dir, molts francesos d’esquerres el van votar en la segona volta «no en suport a les idees, sinó per frenar l’extrema dreta», com va reconèixer el mateix president la nit dels comicis.

Des de l’Elisi, defensen que aquesta posició inflexible servirà per desmotivar els manifestants. Però comporta el risc de reforçar la imatge d’un president «arrogant», una opinió compartida per molts francesos. La seva popularitat ja s’ha vist afectada pel pols actual amb els sindicats. Un 65% dels francesos asseguren estar descontents amb la seva acció de govern, tres punts més que fa un mes, segons un sondeig recent publicat pel ‘Journal du Dimanche’. I això que la batalla per les pensions acaba de començar. Els sindicats ja preparen una nova vaga general per al 31 de gener.