Assetjament de la dissidència a l’estranger
L’estrany cas de les «comissaries secretes» xineses a Itàlia
El país transalpí és l’Estat amb més centres d’aquest tipus, acusats de perseguir els dissidents i forçar la seva repatriació a la Xina
És un misteri. Encara irresolt. La informació procedeix de la Fundació Safeguard Defenders, una organització no governamental amb seu a Madrid, que recentment ha denunciat que la Xina ha instal·lat un centenar de «comissaries secretes» per perseguir opositors a Europa i els Estats Units. Peculiaritat: 11 d’aquests centres són a Itàlia, la nació amb més nombre d’aquestes estructures segons el que se sap fins ara, seguida d’Espanya amb 9.
Les dades provenen de les investigacions de Safeguard Defenders, que des del setembre ha anat denunciant aquesta desconeguda xarxa xinesa a través de diversos documents i informes. L’últim, publicat aquests dies, ha revelat la presència d’aquests centres a Roma, Milà, Bolzano, Venècia, Florència, Prato, on viu la comunitat xinesa més nombrosa d’Itàlia, i a l’illa de Sicília.
Encara més: Itàlia també hauria sigut una mena de país laboratori. Tant és així que és aquí on es va obrir la primera de les estructures identificades al món. Va ser el 2016, quan el departament policial de la jurisdicció de Wenzhou va obrir un centre a la ciutat de Milà. Després, les jurisdiccions de Qingtian i Fuzhou seguirien els passos de Wenzhou.
Actitud ambigua
Fins ara, el comportament de les autoritats italianes ha sigut ambigu. Al setembre, el Ministeri de l’Interior italià del Govern de Mario Draghi (llavors en el poder) va dir que les activitats d’aquestes oficines no tenien «particular rellevància». ¿Tema resolt? No. Almenys per alguns parlamentaris italians, signants fa uns mesos d’una pregunta parlamentària en què han demanat explicacions sobre la qüestió.
Una incògnita és si les autoritats italianes coneixien «plenament» l’abast de les operacions portades a terme per la Xina, afirma Laura Harth, directora de Safeguard Defenders, preguntada per EL PERIÓDICO. Finalment, només després que les últimes denúncies es fessin públiques, el Govern italià ha informat de l’obertura d’una investigació. «Estem verificant. Si hi ha irregularitats, no excloem sancions», va dir l’actual ministre d’Interior, Matteo Piantedosi.
Les acusacions contra Pequín són greus. D’acord amb Safeguard Defenders, una de les principals tasques d’aquests centres seria intimidar i provocar la repatriació forçosa de dissidents. Safeguard Defenders ha afirmat fins i tot que té proves d’alguns casos específics, com el d’un obrer acusat de malversació que va tornar a la Xina després de 13 anys a Itàlia i el rastre del qual després es va perdre.
Risc per a la seguretat
Pequín ha rebutjat totes les acusacions des que les primeres notícies passessin a ser de coneixement públic. A l’octubre, Mao Ning, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, va assegurar que «les autoritats de seguretat pública xineses observen estrictament el dret internacional i respecten plenament la sobirania judicial d’altres països». Altres portaveus també han fet declaracions similars.
Notícies relacionadesLa qüestió no és fútil perquè la comunitat xinesa a Itàlia és d’un nombre gens menyspreable. Segons el centre d’estadístiques ISTAT, està integrada per 330.000 persones. A més, Itàlia ha firmat durant aquests anys diversos acords amb Pequín, entre els quals el pacte per entrar el 2019 en l’anomenada Nova Ruta de la Seda, cosa que en el seu moment va ser rebuda amb recels per Brussel·les. A més, Giulio Terzi, exministre de Relacions Exteriors, ha suggerit que l’existència d’aquests centres xinesos en territori italià podria representar un risc per a la seguretat.
La raó és que, aquests anys, el país transalpí també ha donat senyals d’obertura a les forces de l’ordre xineses, cosa que va ser elogiada per Pequín. D’aquí surten, per exemple, les patrulles conjuntes italoxineses de Roma, Milà i Nàpols, posades en marxa el 2016, suposadament per lluitar contra el crim organitzat. En altres casos, el contingut dels acords firmats entre els dos països no es va fer públic, prova que els misteris del cas en són encara molts.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Cita electoral Horaris per votar a les eleccions municipals 2023
- ¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Salut Els metges parlen clar: no consumeixis aquestes quatre llaunes de conserva