Espanya rebutja el pla de França de portar pel H2Med hidrogen produït amb nuclears

Espanya, França i Portugal preparen el primer gran corredor d’hidrogen de la Unió Europea. El futur hidroducte, que està previst que sigui operatiu el 2030, travessarà la península Ibèrica des de Portugal a Espanya abans de submergir-se en les aigües del Mediterrani a Barcelona per tornar a emergir a Marsella. El projecte de gran canonada, denominat H2Med i presentat pels tres països aquest divendres en una cimera a Alacant, tindrà un cost entorn de 2.850 milions d’euros i els impulsors pretenen que la UE subvencioni la meitat del pressupost. Però el que no està clar del tot clar és quin tipus d’hidrogen podrà finalment transportar.

Espanya vol que es limiti exclusivament a l’hidrogen verd, és a dir, al produït amb energies renovables, segons confirmen fonts de la Moncloa. Però França pretén que pugui portar també l’hidrogen produït amb energia procedent dels seus reactors nuclears (hidrogen rosa), energia en la qual és la potència europea més gran. S’anticipen així les primeres desavinences entre Madrid i París sobre aquesta infraestructura a les primeres de canvi. 

Per donar els detalls del pla han comparegut davant la premsa –sense acceptar preguntes– el president espanyol, Pedro Sánchez; el francès, Emmanuel Macron; i el primer ministre portuguès, l’altre país participant, António Costa. Al seu costat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha apadrinat la idea i ha donat un reconeixement al projecte mostrant el suport comunitari.

És allà on Macron ha deixat clara la seva intenció: «La voluntat és que porti hidrogen baix en carboni, hidrogen net que pot aconseguir-se bé amb renovables, bé amb nuclear». Una idea amb què discrepa el Govern de Sánchez, que aspira que el pla que es presenti a Brussel·les serveixi per transportar hidrogen renovable.

Per a la producció d’hidrogen com a font d’energia fa falta electricitat. Amb ella es produeix l’electròlisi de l’aigua, que separa l’hidrogen (H2) de l’oxigen (O). Es considera «hidrogen verd» aquell en el qual aquesta electricitat necessària s’ha obtingut de fonts renovables d’energia, com l’eòlica o la solar. L’«hidrogen rosa» és aquell en el qual l’electròlisi es fa amb energia provinent de centrals nuclears. Aquest és el que França vol introduir en el projecte. 

Segons fonts del Govern espanyol, la decisió final dependrà de la Unió Europea, que haurà de definir quin tipus d’hidrogen serà susceptible de passar per l’hidroducte. El H2Med o compta amb finançament de la UE o no tirarà endavant, segons han deixat clar les parts. La tríada de països que el volen desenvolupar el presentaran a Brussel·les com a projecte d’interès comú (PIC) abans de dijous vinent, per poder acollir-se als plans de la Unió per finançar fins a la meitat de l’import. 

La UE ja va incloure a principis d’any, i malgrat l’oposició d’Espanya, l’energia nuclear i el gas dins de la categoria d’inversions «verdes». Van considerar, després de la pressió d’Alemanya i França, que són necessàries per a la fase de transició cap a energies més netes. I això va ser abans que comencés el període d’escassetat de gas provocat pel forrellat de Rússia als seus gasoductes després de la invasió d’Ucraïna. 

Portugal i Espanya eliminen el gas

França ja va guanyar Espanya (i Alemanya) una altra batalla a compte de la interconnexió energètica. París va avortar el projecte Midcat, que pretenia transportar a través del Pirineu gas natural i, més endavant, hidrogen verd. Macron va utilitzar llavors la carta mediambiental. Europa està en plena batalla contra el canvi climàtic i no tenia sentit invertir en projectes d’hidrocarburs, al·legava. Espanya i Alemanya insistien que el projecte Midcat es plantejava com una cosa versàtil: primer gas per esmorteir els efectes en el proveïment d’energia d’una guerra a Ucraïna que pot ser llarga; després, reutilitzar-lo per portar hidrogen verd una vegada que aquest sigui una realitat rendible a Espanya, una cosa que pot trigar més d’un lustre. 

La tensió va arribar al seu màxim a finals de l’estiu. Si un dia el Ministeri de Transició Ecològica gal telegrafiava als mitjans que s’estudiaria la proposta tècnica de Madrid i Berlín per al Midcat, al següent el president gal llançava una galleda d’aigua freda sobre les aspiracions hispanogermàniques. Macron va arribar a dir que és França la que en realitat envia gas a Espanya, i que els gasoductes actuals ni tan sols operen a plena capacitat. 

Finalment, el 20 d’octubre passat, Sánchez va acordar amb Macron i Costas abandonar aquest projecte i llançar aquest altre: un hidroducte submarí entre Espanya i França, de Barcelona a Marsella (BarMar), al costat d’un altre hidroducte terrestre entre Portugal i Espanya, des de Celorico da Beira a Zamora (CelZa). Aquest segon tram entre Portugal i Espanya també ha tingut canvis. En un primer moment es considerava que podria ser de doble ús, com el Midcat, però finalment el pla presentat exclou aquesta possibilitat també.

Aval de la UE

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Ursula von der Leyen ha sigut molt optimista en la presentació d’aquest divendres a Alacant. La presidenta de la Comissió Europea ha dit que la península Ibèrica està «cridada a convertir-se en un dels principals centres energètics d’Europa». El pla del H2Med «va absolutament en la direcció correcta» perquè «té potencial d’ajudar-nos a construir una veritable xarxa troncal europea d’hidrogen». Les seves paraules anticipen un possible vistiplau de la Comissió a l’entrega de fons. Amb la guerra energètica de Rússia i les seves «greus repercussions en els nostres sistemes i mercats energètics», ha afegit l’alemanya, la transició cap a una energia neta «s’ha tornat no només urgent sinó vital».

La Comissió diu que també apostarà per noves aliances amb els països del sud del Mediterrani, una «Associació d’Hidrogen Verd» més àmplia, i ha recordat que la UE ja té aquesta aliança amb Egipte i n’està ara negociant una altra amb el Marroc. L’objectiu de la Comissió és produir deu milions de tones d’hidrogen renovable a la UE per al 2030, i planeja importar, a més, d’altres deu milions de tones, que arribaran a la indústria europea.