L’ONU condemna amb una majoria rotunda les annexions russes a Ucraïna

L’Assemblea General de l’ONU va aprovar aquest dimecres amb una contundent majoria una resolució per condemnar els «referèndums il·legals» portats a terme a quatre regions ucraïneses i els intents de Rússia d’annexionar-se aquests territoris.

El text va rebre 143 vots a favor, 35 abstencions (entre altres de la Xina, Sud-àfrica, l’Índia i Cuba) i únicament cinc vots en contra (Rússia, Bielorússia, Corea del Nord, Nicaragua i Síria) i va il·lustrar el contundent rebuig internacional de les accions del Kremlin.

La resolució, que es va presentar després que Rússia en va vetar una de similar en el Consell de Seguretat de Nacions, demana a Moscou fer marxa enrere a les seves accions sobre l’estatus de les regions de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson i li exigeix que retiri les seves tropes immediatament i sense condicions d’Ucraïna.

Segons la decisió de l’Assemblea General, els referèndums i les posteriors declaracions d’annexió «no tenen cap validesa segons el dret internacional ni serveixen de base per modificar de cap manera l’estatus d’aquestes regions d’Ucraïna».

Crítiques de Rússia

Rússia va qualificar la resolució com un instrument «polititzat i obertament provocador» i va assegurar que suposa un missatge de confrontació que «podria destruir tots els esforços en favor d’una solució diplomàtica a la crisi».

«No té res a veure amb la protecció de la llei internacional i els principis de la Carta de les Nacions Unides. Presentant aquest esborrany, els països occidentals estan perseguint els seus propis objectius geopolítics i una vegada més miren d’utilitzar els membres de l’Assemblea General com a figurants», va denunciar l’ambaixador rus, Vasili Nebenzia.

La votació va suposar un clar triomf per a Ucraïna i els seus aliats, ja que el text va rebre fins i tot més suport que quan el març passat aquest mateix òrgan va condemnar l’inici de la invasió russa, amb una resolució que va tenir 141 vots a favor, 35 abstencions i cinc vots en contra, un resultat, que diplomàtics de diferents països veien complicat repetir.

El 2014, quan l’Assemblea General de l’ONU va condemnar l’annexió russa de Crimea, la resolució va tenir el suport de 100 països, mentre que 11 hi van votar en contra i 58 es van abstenir.

Lluitant per vots

El vot d’aquest dimecres va posar fi a dies d’intenses converses a les Nacions Unides, amb diplomàtics europeus i nord-americans mirant de sumar el major nombre de suports possible i amb Rússia buscant vots negatius o, almenys, abstencions.

La baralla es va centrar sobretot als països de l’anomenat «sud global» i, en concret, en estats africans, asiàtics i llatinoamericans que no han pres una posició clara davant la guerra.

A ells es van dirigir els discursos de les dues parts, amb Rússia denunciant la «hipocresia» de les potències occidentals per precedents com el de Kosovo, recordant el passat colonial europeu i acusant els EUA i els seus aliats de portar a terme una forta campanya de pressió per obtenir vots.

De l’altre costat, els EUA o França van remarcar que qualsevol país pot ser la pròxima víctima d’una invasió i que hi ha d’haver un missatge clar de rebuig, sense lloc per a les abstencions. «No es tracta d’elegir un bàndol, sinó de protegir l’ordre internacional», va assenyalar l’ambaixador francès, Nicolas de Rivière.

Espanya, per la seva banda, va denunciar una «violació continuada i flagrant del Dret Internacional» per part russa i va deixar clar que mai es reconeixeran aquests «intents d’annexió il·legal».

Com buscar la pau

Un dels arguments russos per demanar el «no» va ser la idea que aquesta resolució dificulta una possible sortida negociada al conflicte, postura que van utilitzar països com la Xina per justificar la seva abstenció.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

La Xina, que ha evitat criticar obertament la invasió, va insistir que la prioritat internacional ha de ser aconseguir un acostament de postures entre Rússia i Ucraïna i promoure una solució diplomàtica, una cosa a què, segons el parer de Pequín, no contribueix aquest text.

«L’única via per aconseguir la pau és aturar aquesta agressió, exigir rendició de comptes i unir-nos amb convicció per mostrar el que no tolerarem», va respondre a aquest argument l’ambaixadora nord-americana, Linda Thomas-Greenfield.