Escàndol masclista

El ‘Me too’ tomba l’autoproclamat padrí del cine a la Xina

Durant 15 anys, l’autoproclamat padrí del cine a Xina Du Yingzhe va assetjar psíquicament i sexualment, va abusar i va violar almenys 19 estudiants, que ara han destapat el cas

El ‘Me too’ tomba l’autoproclamat padrí del cine a la Xina

Weibo

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Es presentava com el padrí del cine xinès i presumia d’haver-se ficat al llit amb centenars d’estudiants. El cas del professor d’actuació Du Yingzhe, fins i tot descomptades les hipèrboles, és un dels escàndols més grans en la indústria del cine a la Xina i la seva detenció certifica una altra fita del moviment feministaMe Too’. Una vintena d’aspirants han denunciat abusos i violacions ja i, si aquells comptes del prestigiós formador d’actrius voregen la realitat, l’enrenou només ha començat.

Du, un ventrut de 40 anys, era el director i professor de Ingluzhantai, un institut d’art i assaig que serveix de trampolí a l’Acadèmia de Cine de Pequín (BFA, per les seves sigles angleses) i altres rutilants centres. Havia rebut els seus màsters en la BFA i la influència se li pressuposava. Shi Ziyi, antiga estudiant i actual ‘influencer’ amb gairebé dos milions de seguidors, va revelar fa una setmana que Du no només atenia a criteris artístics. Va denunciar en un extens text en el seu compte de Weibo, el Twitter xinès, que havia patit assetjament sexual quan tenia 17 anys i que entre les seves tasques assignades figuraven guions sobre la seva primera masturbació i fantasies sexuals. Va afegir que una altra estudiant de la seva mateixa edat va deixar l’escola després de ser violada i quedar embarassada. Els seus excessos, segons el professor, es van allargar durant 15 anys.

Du sotmetia a un assetjament psicològic les estudiants que l’atreien i subjugava les més tímides i febles, ha revelat Shi. Aprofitava les seves pors en l’època més decisiva de les seves vides i suggeria que a través del sexe arribarien a les seves metes, ha afegit. «Ens intentava convèncer que el sexe era el mateix que l’art, que no hi havia art sense sexe i que cap escola d’art ens acceptaria», ha afirmat una altra presumpta víctima. No hi ha sexe en el cine ni la televisió a la Xina, que ha censurat fins i tot escots esplèndids en sèries d’època, així que costa entendre la tossuderia de Du en la formació sexual.

Fins a 19 víctimes

L’escola s’ha desvinculat del seu antic director i promès controls més rigorosos. Du ha balbucejat una cosa semblant a una disculpa a totes les dones que ha pogut ferir. També ha desdenyat les acusacions com a «exagerades i falses» i justificat els seus mètodes «controvertits però eficaços» com la millor via per «canviar el destí» dels seus estudiants i ajudar-les a «aconseguir els seus objectius».

La denúncia va circular sense brides a les xarxes, sumant testimonis de víctimes –ja en són 19– i milions de comentaris fins a elevar Du al quart assumpte més esmentat a Weibo. El cas va ser recollit per la premsa nacional, va activar la investigació policial i Du va ser finalment detingut. També ha sigut detingut un altre tipus de l’escola, Zhao Weixian, per haver fotografiat estudiants mentre es canviaven de vestuari.

Internet, espai de denúncia

Notícies relacionades

Internet és una de les millors notícies que li ha passat a la Xina en les últimes dècades, freqüentment minimitzada des d’Occident amb al·lusions a una censura que qualsevol xinès sap com regatejar. Internet ha liquidat la impunitat de corrupteles i altres excessos de poder que el Partit Comunista va heretar del mandarinat. Ara n’hi ha prou amb una denúncia, potser la foto d’un funcionari local amb un rellotge de luxe o l’agressió sexual d’un professor, per formar un tsunami que es carrega el subjecte. La fiscalització no arriba a la cúpula del partit però no és un avenç irrellevant si el comparem amb la barra lliure anterior.

El moviment ‘Me too’ va arribar tard a la Xina i apaivagat per la mentalitat tradicional i masclista. El balanç permet lectures oposades. Ha minvat la por de la denúncia, almenys a les xarxes, i han caigut prestigioses personalitats en camps com la televisió, la universitat, la religió o l’esport. La Xina ha remarcat la seva tolerància zero cap als abusos sexuals i aprovat ambicioses lleis contra un problema que abans s’escombrava sota l’alfombra. Però molts casos no arriben als tribunals per l’estigma i la dificultat de provar l’assetjament, que pot ser fatal si l’agressor demanda la víctima per difamació.

Temes:

Xina Feminisme