Tensió entre potències

Biden insisteix en el seu compromís de defensar Taiwan d’un atac de la Xina

El president dels EUA assegura que acudiria al rescat de l’illa, però la Casa Blanca nega girs en la política oficial de Washington, cosa de què Pequín desconfia

Biden insisteix en el seu compromís de defensar Taiwan d’un atac de la Xina

EFE

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El quart torpede de Joe Biden al principi d’«ambigüitat estratègica», un pilar de la pau a l’estret de Formosa, ha rebut la immediata repulsa de la Xina. El Ministeri xinès d’Exteriors ha alertat que el compromís del president dels Estats Units d’enviar tropes a Taiwan en cas d’invasió xinesa és «un senyal terriblement equivocat» cap a l’independentisme illenc i ha emfatitzat el seu «extrem descontentament i decidida oposició» a les seves últimes declaracions.

«Estem desitjant esforçar-nos per aconseguir una pacífica reunificació amb tots la nostra força i sinceritat», va afirmar Mao Ning, portaveu ministerial. «Però alhora no tolerarem cap activitat que condueixi a la secessió i prendrem totes les mesures necessàries», va concloure.

L’última puntada de peu de Biden a l’‘statu quo’ de l’estret va arribar en una entrevista emesa diumenge al programa «60 minuts». Preguntat per si acudiria al rescat de l’illa, va contestar que ho faria en cas d’«un atac sense precedents». Instat aclarir si estava pensant en l’enviament de tropes, va assentir de nou, però es va afanyar a aclarir que no recolzava l’independentisme i que continuava fidel al principi d’una sola Xina. Poques hores després, complint la litúrgia, la Casa Blanca va negar girs en la política oficial. Pequín està convençut del contrari.

«Ambigüitat estratègica»

Tres vegades en un any, tres, Biden havia afirmat que defensaria Taiwan si era atacada per la Xina. El compromís és inèdit perquè l’Acta de Relacions amb Taiwan del 1979 contempla la gasosa declaració que Washington li subministrarà els mitjans per defensar-se. Si això implica la intervenció militar és una cosa que cap president nord-americà havia aclarit en quatre dècades. I tres vegades en un any, tres, va sortir l’equip de premsa de la Casa Blanca per corregir el seu president, responsabilitzar la premsa de malinterpretar les seves paraules i establir la vigència de l’«ambigüitat estratègica».

Notícies relacionades

Aquest principi ha garantit la pau en una de les zones més erògenes d’Àsia. D’una banda, desincentiva l’atac xinès per la possibilitat que els EUA hi intervinguin. I, de l’altra, frena els excessos de l’illa per la possibilitat que no hi intervingui. La línia vermella és la declaració unilateral d’independència que Pequín ha promès contestar per la via militar. La presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, sublima la sensatesa, però l’han precedit tipus tan incendiaris com Chen Shui-Bian, qui es despertava cada dia cavil·lant com irritar la Xina. Espanta pensar on hauria arribat Chen amb la certesa del suport militar nord-americà o què podria passar si un dirigent populista governés a Taiwan en el futur. La quarta intervenció de Biden en contra del principi d’«ambigüitat estratègica» certifica una estratègia de demolició i qüestiona les promeses nord-americanes que cap política rellevant ha canviat sobre Taiwan.

Xi Jinping, president xinès, va aclarir en una recent xerrada telefònica al seu homòleg nord-americà que Taiwan era el principal escull en la salut de la relacions bilaterals. Més que les guerres comercials o tecnològiques de Trump o que les denúncies de violacions de drets humans a Xinjiang. Taiwan afecta la sobirania i la integritat territorial, assumptes sagrats per a la Xina perquè entronquen amb el colonialisme i altres traumes històrics. Biden no només ha continuat les vendes d’armes i les visites oficials de l’administració Trump sinó que les augmentat. A la Xina s’escolta amb inquietud l’aparent jubilació de l’«ambigüitat estratègica», el febril desembarcament a l’illa de polítics nord-americans de tot pelatge o les veus que demanen jubilar el principi d’«una sola Xina».