Inflació desbocada

França dona un mes a les empreses energètiques perquè adoptin mesures d’estalvi

El Govern de Macron vol disminuir en un 10% el consum d’energia en els dos anys vinents

França dona un mes a les empreses energètiques perquè adoptin mesures d’estalvi

EFE / ERIC PIERMONT / POOL (Efe)

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Certa autonomia a les empreses perquè s’adaptin a la sobrietat energètica. El Govern francès donarà un mes de marge als grups privats perquè prenguin les seves pròpies mesures d’estalvi energètic. Així ho ha anunciat la primera ministra Élisabeth Borne aquest dilluns a la tarda en el discurs d’obertura de la universitat de l’estiu del MEDEF (la patronal). La cap de l’Executiu ha demanat a les empreses que presentin un pla de sobrietat energètica durant el mes de setembre. L’objectiu: reduir en un 10% el consum d’electricitat en els dos anys vinents.

«Cadascú ha de col·laborar com pugui. Ens endinsem en l’època de la responsabilitat col·lectiva. […] La nostra primera urgència és evitar tota mena de consum que no sigui indispensable», ha assegurat Borne a l’hipòdrom de Longchamp en el Bois de Boulogne (oest de París), en un dels barris més rics de la capital. Malgrat els discursos en les últimes setmanes del president Emmanuel Macron en què augurava «sang, suor i llàgrimes,» la realitat és que França ha adoptat més aviat poques mesures de sobrietat. Als edificis públics s’hi va limitar l’aire condicionat a 26 graus i la calefacció a 19 graus. Aquestes restriccions, però, no s’apliquen en comerços, oficines de les empreses ni en els transports públics. 

Certa màniga ampla per a les empreses

Certa màniga ampla per a les empresesDe moment, l’Executiu centrista dona certa màniga ampla a les empreses perquè s’adaptin a la nova conjuntura, provocada per la crisi energètica i la guerra a Ucraïna. Una aposta semblant a la de França durant la pandèmia de la covid-19, que no va prendre mesures nacionals sobre el teletreball i va deixar que cada empresa el gestionés a la seva manera. 

No obstant, Borne ha posat com a data límit principis d’octubre per examinar els plans de sobrietat del sector privat. En el cas que siguin insuficients, ha amenaçat amb exigències més coercitives. «Si cadascú no assumeix la seva part de responsabilitat, en un futur pròxim podrien produir-se talls de gas amb greus conseqüències econòmiques i socials», ha advertit. També ha anunciat una campanya d’informació governamental sobre els gestos individuals que cada ciutadà pot fer per reduir-ne el consum. Com que depèn menys del gas rus, França afronta la crisi actual amb una posició de menys urgència que alguns dels seus veïns, com Alemanya o Itàlia.

Malgrat això, com ha recordat Borne, «no està fora de perill» tenint en compte que la meitat dels reactors nuclears no funcionen actualment i que el preu de l’electricitat va superar la setmana passada a França els 1.000 euros per megawatt, el rècord anual. El Govern francès discrepa dels seus veïns –sobre tot Alemanya, però també d’Espanya i Itàlia– en l’estratègia energètica, tant per la predilecció per l’energia nuclear com per l’oposició al gasoducte Midcat. Una infraestructura a què s’oposa pel cost econòmic i l’impacte mediambiental, però també per la seva aposta per les terminals de gas, «la capacitat d’emmagatzematge de les quals hem augmentat en els últims mesos», ha dit Borne.

Mesures de planificació ecològica a partir de la tardor

Mesures de planificació ecològica a partir de la tardorA més de reivindicar la sobrietat energètica, la primera ministra ha anunciat que a partir de la tardor començaran a preparar mesures de «planificació ecològica» –l’equivalent gal del Green New Deal– sobre el bosc, l’aigua i la producció d’energia que no emeti emissions de CO2. «La transició ecològica ha de ser un criteri central en cada inversió del sector privat i del públic», ha assegurat. 

Notícies relacionades

«Hem d’inventar un altre model de producció i de consum que ens permeti assolir els nostres objectius de reducció d’emissions de CO2», ha afirmat uns minuts abans el president del MEDEF, Geoffroy Roux de Bézieux, que ha fet de teloner de la cap del Govern. Tot i que el responsable de la patronal ha reconegut que «hem de reformar les nostres mentalitats acostumades a una globalització feliç», ha dedicat bona part del seu discurs a reivindicar les clàssiques reformes neoliberals –disminució d’impostos a les empreses, desregulació del mercat laboral, etc.– que solen abundar en aquestes reunions del MEDEF. Algunes formen part de l’agenda governamental per a la rentrée, com una llei que disminuirà les indemnitzacions als aturats.

A més de Borne, també han assistit a l’obertura de la universitat d’estiu del MEDEF el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, i la de Tunísia, Najla Bouden. També s’ha retransmès un discurs del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. I el president de la Generalitat, Pere Aragonès, participarà dimarts en un col·loqui sobre els moviments independentistes a Catalunya i Còrsega en el marc d’aquesta mateixa trobada estiuenca de la patronal.

Temes:

França