La influència russa a Espanya

De Vox a Societat Civil Catalana: els vincles espanyols amb Aleksandr Duguin, ideòleg de la guerra a Ucraïna

Les idees antiliberals i imperialistes de l’intel·lectual feixista rus, vinculat a Putin, calen entre sectors reduïts de l’extrema dreta, però també entre cercles ‘roig-i-bruns’

De Vox a Societat Civil Catalana: els vincles espanyols amb Aleksandr Duguin, ideòleg de la guerra a Ucraïna

Reuters

6
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Dissabte a la nit un atemptat amb bomba va fer esclatar el cotxe en què anava Daria Dúguina, filla del pensador rus Aleksandr Duguin, a qui s’ha anomenat «el Rasputin de Putin». Tot i que la seva influència sobre el Kremlin ha sigut sobredimensionada, les idees traçades per aquest filòsof han calat en part de les elits de Rússia, però també han viatjat més enllà del Kremlin fins a convertir-lo en una espècie de guru per a part de l’extrema dreta global, teixint aliances també a Espanya.

Duguin és conegut per ser el promotor de la coneguda com a quarta teoria política, un moviment populista reaccionari que fusiona una economia comunista amb valors identitaris ultraconservadors. La seva visió diu que busca un «camí antioccidental» que superi el liberalisme, el socialisme i el feixisme, teories polítiques que considera fallides. Admirador de Stalin i del lideratge d’Adolf Hitler, Duguin va contribuir a fundar el Partit Nacional Bolxevic i, després de la seva il·legalització, va liderar una escissió més agressiva, el Front Nacional Bolxevic. Totes dues fan bandera d’una espècie de feixisme vermell que repudia la democràcia liberal.

Un adorador de Duguin a Vox

Part d’aquesta visió casa amb membres de Vox. És el cas de Jordi de la Fuente, antic membre destacat del ja dissolt partit nazi-feixista Moviment Social Republicà (MSR) i actual vice secretari d’organització de Vox a Barcelona, on opera com a home de confiança d’Ignacio Garriga, líder del partit al Parlament de Catalunya. «Descansa en pau, guerrera», va tuitejar diumenge al matí en una clara referència a Dúguina. Poc després va esborrar el tuit.

Els vincles de De la Fuente amb Duguin, que lloa com un «mestre», van molt més enllà dels tuits esborrats, ja que ha escrit els pròlegs en espanyol de tres llibres del filòsof rus. En un s’exposa el neoeurasianisme, visió geopolítica que advoca per l’imperialisme revengista rus i la reconquesta dels territoris «perduts» de la dissolta Unió Soviètica, que sí que ha influït, en accions militars del Kremlin, com la invasió d’Ucraïna, país del qual Duguin va demanar «destruir la seva identitat». El 2014, De la Fuente va col·laborar com a «expert» al canal RT, controlat per l’Estat rus, per parlar sobre les revoltes contra el govern de Kíiv i acusar-ne Occident.

Rebuig de la democràcia liberal

De la Fuente és una figura incòmoda i atípica dins de Vox. I no pel seu passat neonazi, sinó perquè mentre que el partit beu de la influència de l’alt-right dels Estats Units i recolza el sionisme d’Israel, l’assessor de Garriga ha defensat l’expansionisme rus i, com va destapar ‘La Marea’, l’organització xiïta libanesa Hezbol·là, considerada terrorista per part de Washington i Jerusalem. Tot i que la cúpula de Vox s’alinea amb les tesis atlantistes i otanistes contràries a Rússia, «la seva indefinició en política exterior deixa un cert marge de penetració de les idees eurasianistes», segons assenyala l’exhaustiu informe ‘De los neocon a los neonazis: la derecha radical en el Estado español’, coordinat per Miquel Ramos.

El rebuig de Duguin de les idees liberals –des de negar els drets humans fins a criminalitzar el multiculturalisme i la diversitat sexual– ha seduït especialment l’extrema dreta nacionalista. L’ideòleg rus va descriure aquestes societats obertes com un ‘pantà’, terme que va recollir i va popularitzar Donald Trump i a què també ha recorregut Hermann Tertsch, eurodiputat de Vox. Malgrat les seves marcades diferències, Duguin i la cúpula del partit ultraconservador coincideixen en la conspiració que veu la mà negra del magnat jueu George Soros en l’acollida de migrants. El 2019, De la Fuente va participar activament en l’atac xenòfob a un centre de menors migrants al Masnou pel qual la Fiscalia va demanar dos anys i dos mesos de presó.

Malgrat la seva aposta atlantista, es pot remarcar que Vox està estretament vinculat a l’organització conservadora Hazte Oír i la seva sucursal global CitizenGo, conegudes per la seva defensa de la família tradicional cristiana i per la seva criminalització de la comunitat LGTBI. Aquests laboratoris de pensament estan presidits per Ignacio Arsuaga, amic de Santiago Abascal, i connectats amb el Kremlin a través del magnat Konstantin Malofeev, sancionat per recolzar els separatistes prorussos a Ucraïna.

Vincles ultres

Un dels màxims divulgadors de Duguin a Espanya és Josep Alsina, activista neofeixista impulsor del col·lectiu ultradretà Somatemps, que, segons les investigacions del fotoperiodista Jordi Borràs, va figurar al principi com a cofundador de la plataforma Societat Civil Catalana (SCC). Tot i que l’entitat hi nega qualsevol relació, Alsina va assegurar a Catalunya Ràdio haver format part de les reunions gestacionals. «Però després no em van agradar i ho vaig deixar», va afirmar. Fa anys que Alsina defensa l’eurasianisme russòfil i antioccidental i «ha publicat un llibre que tradueix aquest pensament a l’extrema dreta espanyola», assenyala Arsenio Cuenca, doctorand a l’EPHE (París) que investiga aquests moviments. Després de la invasió russa d’Ucraïna, Vox va organitzar una xerrada per a les seves joventuts a Barcelona a càrrec d’Alsina.

Una altra figura clau en la difusió de la ideologia reaccionària de Duguin és Juan Antonio Llopart, exlíder del nazi-feixista MSR i condemnat a presó el 2009 per propagar idees genocides –tot i que després el Tribunal Suprem en va anul·lar la condemna– que en els últims anys ha redirigit el seu activisme polític a través de la publicació d’aquestes teories a Ediciones Fides. Aquesta editorial, que controla, organitza anualment unes jornades d’exaltació ultra en què participen formacions com ara la Falange. Una de les últimes visites de Duguin a Espanya, el novembre del 2018, va ser en aquest acte. Llopart s’ha referit a l’assassinada Dúguina com a «heroïna» i «màrtir».

Difusió mediàtica ultra

Més enllà de la política de partit, aquest corrent ideològic està sent difós des d’esferes mediàtiques de la dreta reaccionària, com l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, patró de Disenso, la fundació de Vox. El maig passat, va demanar als seus seguidors «considerar les opinions d’un filòsof lúcid i serè», compartint una entrevista en què advocava per una conquesta sobre Ucraïna com a condició indispensable per a l’existència de Rússia, i veia l’avenç dels drets LGBTQ com a símbol de la «decadència» d’Europa.

Notícies relacionades

Tanmateix, l’ambigüitat de les idees de l’intel·lectual rus «faciliten la seva creixent difusió i adaptació entre [...] grups de dreta i esquerra radicals que comparteixen animadversió cap a la democràcia liberal», segons una anàlisi dels investigadors Quique Badía i Nicolás de Pedro.

Així, a Espanya Duguin desperta interès entre posicions roig-i-brunes com la Fundació Gustavo Bueno, l’ideòleg de la qual, ja traspassat, ha sigut un reconegut referent en el pensament d’Abascal. Malgrat no compartir el seu ideari, els deixebles d’aquest corrent marxista tradicionalista i nacionalista espanyol sí que utilitzen la figura de Duguin amb oportunisme per carregar contra la democràcia liberal i Occident, un discurs que amplifiquen des de les xarxes socials a nous mitjans digitals per mirar de seduir gent d’esquerres. «Aquesta gent guanya cada cop més influència en el terreny polític, però més enllà de la seva activitat ‘online’ i les conferències que organitzen no són gaire rellevants», conclou Cuenca.