Canvi climàtic

L’estiu tòrrid i l’escassetat de pluja assequen Europa

  • Alguns rius com el Po o el Rin registren els nivells més baixos en gairebé un segle i el Regne Unit imposa restriccions d’aigua almenys fins a l’octubre

  • Les altes temperatures atien els incendis, que ja han cremat més de 660.000 hectàrees des del gener

11
Es llegeix en minuts
Begoña González
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +
Andreu Jerez
Andreu Jerez

Periodista

ver +

Europa es mor de set. La calor inusual i la falta de precipitacions estan portant una gran part dels països del continent a patir una escassetat hídrica perillosa. Segons l’informe ‘Sequera a Europa-juliol del 2022’, publicat per la Comissió Europea, una «part preocupant del territori de la Unió Europea (UE) es troba en risc de sequera, algunes zones en nivells d’avís (46%) i altres en alerta (11% de la UE)». El problema s’ha aguditzat durant les dues primeres setmanes d’agost, amb el termòmetre registrant rècords en països com el Regne Unit, poc acostumats als 40 graus centígrads.

La conseqüència més directa s’observa ja en els nivells d’aigua als rius, llacs i embassaments de tot Europa occidental, que s’estan reduint alarmantment i fins i tot assecant. A Itàlia, la conca del riu Po s’enfronta al nivell més baix en 70 anys a causa de la sequera, i una situació similar asseca el llit de rius com el Lek, als Països Baixos, cosa que dificulta la circulació d’embarcacions. En la mateixa línia, els nivells mínims d’aigua al Rin al seu pas per Colònia amenacen la indústria d’Alemanya, ja que cada vegada més barcos no poden travessar aquesta via fluvial clau.

Notícies relacionades

S’ha declarat emergència per sequera a cinc regions italianes i la disponibilitat insuficient d’aigua ha portat a múltiples restriccions d’ús en els municipis. A França, per exemple, s’han pres mesures per restringir l’ús de l’aigua i les reserves espanyoles han caigut aquesta setmana al 39,2%, el nivell més baix en aquestes dates des del 1995.

Rècord d’incendis

La falta de precipitacions i les altes temperatures té una altra conseqüència preocupant: els incendis. El balanç provisional d’hectàrees cremades a Europa ja supera les 660.000 des del gener, un rècord a aquestes alçades de l’any des que es van començar a obtenir dades per satèl·lit el 2006. Espanya, amb 246.278 hectàrees calcinades, ocupa la primera posició. Per darrere hi ha Romania (150.528 hectàrees), Portugal (75.277 hectàrees) i França (61.289 hectàrees).

El Regne Unit: Prohibides les mangueres

«¡Just what the garden needs!» («¡Justament el que necessita el jardí!»). Aquesta és la frase típica d’alguns anglesos quan inesperadament comença a ploure i s’estan xopant fins i tot els ossos. Si el jardí és verd i l’herba resplendeix, tots contents. Aquests dies milions de jardiners, orgull d’Anglaterra, lluiten un combat amb la sequera que pateix bona part del país. Companyies de subministrament d’aigua, a Gal·les, Hampshire i a l’illa de Wight han prohibit des de fa uns dies l’ús de mangueres per regar les plantes, rentar el cotxe o omplir la piscina. A Gal·les, Sussex i Kent ho van fer a partir de divendres, quan el Govern britànic va declarar l’estat de sequera en bona part d’Anglaterra, colpejada per una onada de calor que assola igualment bona part d’Europa i del nord de l’Àfrica.

La mesura, declarada per primera vegada des del 2018, inclou les àrees de Londres, la vall del Tàmesi i parts del sud, el centre i l’est d’Anglaterra. Les restriccions duraran almenys fins a l’octubre. Thames Water, que subministra aigua a 15 milions de persones al sud-est d’Anglaterra, inclosa la població de Londres, adoptarà una prohibició similar al llarg d’aquest mes, en una data que encara s’ha de fixar. «Mentrestant demanem als nostres clients que només utilitzin [l’aigua] que necessitin per a comeses essencials», pregaven en un comunicat. Cathryn Ross, la directora d’Assumptes Estratègics i Regulatoris de la companyia, reconeix que aquestes onades de calor i sequera poden ser cada vegada més habituals. «El nivell tan baix d’aigua emmagatzemada que estem veient no té precedents. Parlem de menys d’un 75% de les nostres reserves respecte al que hauríem d’esperar. Hem tingut menys del 75% de la pluja que esperàvem tenir al desembre per omplir els rius, els pantans i els aqüífers». Les subministradores observen contínuament els nivells d’ús i emmagatzematge d’aigua disponibles, així com la predicció de pluja, de moment inexistent, tot i que la situació pot canviar ràpidament a principis de la tardor.

Juliol més sec des del 1836

La sequera i el baix cabal dels rius tindrà conseqüències en l’agricultura, adverteixen des del Centre d’Ecologia i Hidrologia del Regne Unit. Amb la terra massa seca serà molt difícil sembrar a l’octubre les collites de l’any vinent. Tampoc hi ha pastura per als animals, que estan menjat el pinso emmagatzemat per a l’hivern. Al sud-est d’Anglaterra, una de les zones més afectades, fa gairebé 150 dies que amb prou feines ha plogut. En aquesta regió, el període que va des del mes de novembre passat fins al juliol ha sigut el tercer més sec registrat pels hidrògrafs des de 1836. La situació va empitjorar fa un mes quan es van sobrepassar per primera vegada en la història del país els 40 graus. L’herba seca va provocar diversos incendis, fet que va destruir 41 cases a la perifèria de Londres. La setmana passada les temperatures van arribar als 37 graus. L’Oficina de Meteorologia va posar en marxa fins dissabte l’alerta taronja, en un dels estius més tòrrids i llargs que es recorden.

Des dels mitjans de comunicació es fan crides i recomanacions al públic per millorar l’ús de l’aigua. Cada britànic consumeix al dia 150 litres, davant dels 120 dels alemanys i els 100 dels danesos. Se suggereix no utilitzar la banyera o el jacuzzi i dutxar-se el més ràpidament possible tenint en compte que al rentar-se el cabell i fregar-se la pell se’n van pel desaigüe 10 litres cada minut. Cal assegurar-se que les aixetes no degotin i s’aconsella fer la bugada en programes de curta durada amb la màquina ben plena.

L’escàndol de les fugues

Als ciutadans se’ls demana responsabilitat, però el sector de l’aigua, privatitzat des de l’època de Margaret Thatcher, ha sigut acusat de buscar els beneficis més elevats sense invertir el que calia en el manteniment. Una cinquena part de tot el subministrament d’aigua es perd per la ruptura de canonades i la mala conservació de la xarxa. Gairebé 3.000 milions de litres es malgasten d’aquesta manera cada dia. Aquest mes dos adults i dos nens van haver de ser rescatats pels bombers, després que una canonada rebentés al barri londinenc d’Islington. La inundació va fer malbé mig centenar de vivendes. És «inacceptable que les companyies de subministrament d’aigua imposin restriccions als seus clients quan no aconsegueixen contenir les fugues», ha declarat el conservador Rishi Sunak, en campanya per la successió de Boris Johnson. 

Alemanya: «Si em veus, posa’t a plorar»

«Si em veus, posa’t a plorar». Aquesta mena de frases apareixen escrites a les anomenades ‘pedres de la famen rius centreeuropeus, com el Rin o l’Elba. Mariners o habitants d’aquestes riberes les van gravar en segles passats quan les sequeres van ser tan severes que el nivell dels rius baixava fins a fer-los innavegables en alguns dels trams. Les sequeres no només eren demolidores per a les collites d’aquells anys, sinó també per al transport fluvial de mercaderies –fonamental per a països com Alemanya, amb una sortida la mar limitada al nord–, cosa que generava desproveïment i fam.

La sequera que assola aquest estiu algunes regions d’Alemanya, sumada a les altes temperatures, està fent aparèixer una altra vegada aquestes ‘pedres de la fam’ en alguns trams del Rin, com informa el General Anzeiger Bonn. «Es poden veure des de fa aproximadament un mes», va declarar recentment al diari regional Udo Scholl, director general d’una de les companyies de ferris que operen en un dels rius més grans d’Alemanya.

Continuarà baixant

Un cop d’ull a les estadístiques de l’Administració Federal de Vies Fluvials i Navegació no deixa lloc a dubtes: en alguns trams del Rin, com a la ciutat de Coblença, el nivell de l’aigua ja està per sota dels 50 centímetres. Això ja genera limitacions per a la navegació i que els vaixells de transport hagin de reduir la càrrega. Les autoritats alemanyes donen per fet que aquest nivell es continuarà reduint almenys fins a finals d’aquesta setmana, quan podria tornar a ploure, si es compleixen les previsions meteorològiques.

Aquesta situació té un impacte directe en l’economia alemanya, per a la qual el transport de mercaderies fluvial és molt important. Les centrals d’energia alimentades per carbó que continuen funcionant podrien haver, per exemple, de reduir la producció. Les empreses que depenen dels vaixells fluvials per donar sortida als productes ja estan pagant més per aquest transport. Tot això, sumat a la crisi energètica i la inflació generada per la guerra a Ucraïna, alimenta les projeccions d’economistes que col·loquen l’economia alemanya ja en recessió a finals d’aquest 2022.

Portugal: Llogarrets que ressorgeixen dels pantans

Portugal viu el segon any més sec des del 1931, quan hi va començar a haver registres. La falta de precipitacions durant l’hivern va obligar el Govern a limitar la producció d’energia hidroelèctrica en alguns embassaments del país a principis d’any, una fet a què s’han sumat restriccions recents a les regions més afectades. A l’Algarve, el Govern va acordar a finals de juliol limitar l’ús d’aigua per regar zones verdes i camps de golf en allotjaments turístics, mentre que els ajuntaments de la regió van decidir tancar les piscines públiques durant tot l’estiu.

La sequera també és especialment greu al nord i nord-est del país, on desenes de localitats estan rebent aigua a través de camions cisterna. Una situació que podria empitjorar en els pròxims dies, segons els alcaldes de la regió. «De moment hem aconseguit donar-hi una resposta, tot i que encara és possible que hàgim d’implementar mesurades més severes», va assegurar la setmana passada el president de la Comunitat Intermunicipal d’Alto Minho, Manoel Batista, amb referència a possibles limitacions al consum humà aquest mateix mes.

Sequera severa

La situació dramàtica que es viu arreu del país ha provocat fenòmens insòlits, com l’aparició de llogarrets que van ser inundats pels embassaments fa dècades. Segons l’últim informe de l’Institut Portuguès del Mar i de l’Atmosfera (IPMA), en les últimes dues dècades tan sols ha plogut en els nivells esperats en sis ocasions. L’última actualització de l’organització assenyala que un 55% del territori es troba en situació de sequera severa, mentre que el 45% restant està en sequera extrema, els dos nivells més alts d’alerta.

La sequera també està afectant la producció agrícola, que en molts casos s’ha vist perjudicada per l’accés escàs a l’aigua. El Govern lusità ha anunciat un suport excepcional per als agricultors per valor de 500 milions d’euros, així com un paquet de 25 milions d’euros destinat a millorar l’eficiència hidrològica de les plantacions.

França: Els Camps Elisis es tenyeixen de groc

Cauen les fulles dels arbres dels Camps Elisis en ple agost. Qualsevol turista que es passegi amb els ulls mínimament oberts, en lloc de petrificats al telèfon mòbil, s’adonarà d’una de les principals novetats d’aquest estiu a la famosíssima avinguda parisenca: les fulles dels arbres s’han tenyit de groc. I es desprenen de les branques. Si no fos per les temperatures superiors a 35 graus, qualsevol pensaria que la tardor ha arribat amb dos mesos d’antelació a París. Un trastorn en el tradicional canvi de fullatge de tardor que exemplifica la sequera històrica que sacseja França.

Després d’un mes de juliol històricament calorós i sec, l’agost segueix la mateixa tendència. El conjunt dels departaments (províncies) de la França continental estan en una situació de vigilància per sequera. 22 estan en un estat d’alerta reforçada i 68 (d’un total de 96) en crisi hídrica, el més elevat dels diferents nivells per falta d’aigua. Segons Météo-France, al juliol només van caure 9,7 mil·límetres de pluja, cosa que representa el setè mes de l’any més sec des que van començar a mesurar-se les precipitacions el 1959. Des del març de 1961, no s’observava un període amb tan poca pluja al país veí.

Restriccions d’ús

Aquesta sequera ha provocat ja restriccions en l’ús d’aigua, tant en agricultors com en particulars. En més de dos terços del territori gal –als 68 departaments en una situació de crisi–, està prohibit regar la gespa i només s’autoritza el regadiu d’horts i cultius. Tampoc es permet canviar l’aigua de la piscina, rentar el vehicle al domicili o netejar la façana d’una vivenda amb aigua.

Malgrat aquestes restriccions, aquest any tan calorós ha desembocat en situacions surrealistes a França, com una proliferació de la construcció de piscines en cases de particulars al nord del país, on aquestes infraestructures eren molt poc habituals pel mal temps i les baixes temperatures, inclòs l’estiu. Sens dubte, un exemple paradigmàtic de les contradiccions de les societats humanes en la seva adaptació a l’escalfament global.