Final del colonialisme

Partició de l’Índia: claus per entendre la seva separació del Pakistan 75 anys després

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Índia i el Pakistan han celebrat aquest diumenge i dilluns els seus respectius 75 aniversaris de la independència britànica. Tots dos països van ser en el seu dia colònies britàniques i el 1947 van aconseguir la independència i es van separar en dos territoris amb diferent religió. El Pakistan, de majoria musulmana, i l’Índia, de majoria hindú, han continuat camins diversos des d’aleshores i no sempre pacífics entre si.

Tres claus per entendre la partició índia:

El Raj britànic (1858-1947)

La colonització britànica del que avui dia coneixem com l’Índia va començar a partir de la batalla de Plassey el 1757 després de la qual els britànics van ocupar la regió de Bengala. Aquesta regió es va constituir en un protectorat sota l’administració de la Companyia. Des d’aquest estat els britànics van expandir la seva influència cap a altres regions de l’Índia al punt que el 1850 tenien sota el seu domini gran part del subcontinent indi.

El 1857 la rebel·lió dels sipais —soldats indis al servei dels britànics— al nord i centre de l’Índia i la seva posterior derrota, va causar que el Parlament britànic transferís el poder polític i administratiu de la Companyia a la Corona, sent aquesta l’administradora directa de les colònies britàniques en aquella regió fins a la seva independència.

Entre les dècades de 1870 i 1890, gairebé quaranta milions d’indis van morir a causa de successives fams, però els britànics llavors no van assumir cap responsabilitat directa, ja que l’administració colonial simplement es va mantenir passiva. Al final del segle XIX l’Índia va fer els primers passos cap a la independència amb la designació de consellers natius al virrei de l’Índia i la creació dels consells provincials els membres dels quals eren indis en un context empobrit i de tensió social.

Després de la Primera Guerra Mundial, la tensió anava en augment a causa dels impostos i els préstecs de guerra de cent milions de lliures que van sortir de l’Índia per recolzar l’economia britànica. Una onada de disturbis es va estendre per tot el subcontinent el 1918-1920 i es van produir disturbis per la falta d’aliments a Bombai, Madràs, Calcuta i Bengala. Gran part del país es va veure afectat per manifestacions massives, vagues o disturbis.

El paper de Gandhi en el moviment independentista

El descontentament amb l’imperi britànic va ocasionar la rebel·lió de 1857. Aquesta lluita per la independència, liderada pel Congrés Nacional Indi, va ser recolzada i complementada per organitzacions com la liderada per Gandhi. Mahatma Gandhi va ser el dirigent hindú més destacat del Moviment d’Independència Indi contra el Raj britànic i va saltar al panorama internacional per la seva estratègia de desobediència civil no-violenta que el va convertir en tota una icona a nivell mundial.

Des de 1919 va pertànyer obertament al front del moviment nacionalista indi. Va instaurar mètodes de lluita social nous com la vaga de fam i en els seus programes rebutjava la lluita armada i realitzava una predicació de l’ahimsa (no-violència) com a mitjà per resistir al domini britànic. Defensava i promovia àmpliament la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va bregar pel retorn a les velles tradicions hindús. Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. 

El Pakistan i l’Índia, dos països, dues religions

El Pakistan es va separar de la resta de l’Índia el 15 d’agost de 1947, enmig de tumults religiosos que van costar la vida a centenars de milers de persones. Amb aquesta partició, els dos nous països es van formar entorn de dues identitats religioses diferents, el Pakistan, de majoria musulmana, i l’Índia, de població hindú.

Aquesta separació territorial va causar grans èxodes de ciutadans per motius religiosos i va començar també un període d’inestabilitat política entre els dos països acabats d’independitzar que s’allargaria anys. Pocs dies després de fer-se oficial la independència i la partició de l’Índia en la República de l’Índia i el Pakistan, els hindús, sikhs i musulmans han lluitat entre ells en acarnissades batalles que van deixar més de 200.000 morts. Des d’aleshores, l’Índia ha intervingut en quatre guerres contra el Pakistan.

Temes:

Índia