Normalitzar relacions

Biden inicia la seva gira per l’Orient Mitjà per acostar Israel i l’Aràbia Saudita

El president dels Estats Units ha sigut criticat fins i tot per membres del seu partit per reunir-se amb el príncep saudita Mohamed Bin Salman, acusat d’orquestrar l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi

Biden inicia la seva gira per l’Orient Mitjà per acostar Israel i l’Aràbia Saudita

EFE / SHAWN THEW (Efe)

4
Es llegeix en minuts

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha iniciat avui el seu viatge a l’Orient Mitjà amb la missió d’enfortir els llaços d’Israel amb el món àrab, especialment amb l’Aràbia Saudita, i enmig de grans expectatives per la seva reunió amb el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman.

Es tracta del primer viatge a l’Orient Mitjà de Biden, que sortirà cap a Israel aquesta nit. Després d'estar a Israel dimecres i dijous, es traslladarà divendres a Cisjordània i marxarà aquell mateix dia cap a l’Aràbia Saudita. Biden serà el primer president nord-americà a fer el trajecte amb avió d’Israel a l’Aràbia Saudita, en un gest que reflecteix l’acostament dels últims anys entre l’Estat hebreu i els seus veïns àrabs. El seu antecessor Donald Trump (2017-2021) va haver de fer el viatge al revés.

La Casa Blanca ha deixat clar que el principal objectiu és aprofundir en la integració d’Israel en l’Orient Mitjà aprofitant l’impuls dels «Acords d’Abraham», orquestrats per Trump i amb els quals Israel va normalitzar relacions amb els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Sudan i el Marroc.

No s’espera que Israel i l’Aràbia Saudita anunciïn l’establiment de relacions diplomàtiques durant el viatge de Biden, però sí que podrien fer-se certs passos com l’obertura de l’espai aeri saudita a vols israelians perquè puguin escurçar el temps de vol a la Xina, l’Índia o Tailàndia.

A més, els EUA podrien intercedir en la transferència d’Egipte a l’Aràbia Saudita de dues estratègiques illes del mar Roig amb l’objectiu de garantir el dret a la lliure navegació d’Israel, va explicar a Efe una font nord-americana familiaritzada amb les negociacions regionals.

Segons aquesta font, el viatge també podria posar els fonaments per a una cooperació militar més gran entre l’Aràbia Saudita i Israel amb la mediació del Comando Central (Centcom) de les Forces Armades dels EUA, centrat en l’Orient Mitjà i que des de l’any passat inclou Israel en la seva àrea de cobertura. En concret, diverses nacions àrabs estan conversant amb Israel sobre la possibilitat de coordinar els seus sistemes de defensa antimíssils per fer front a l’Iran.

Alguns països estan especialment interessats en un nou sistema làser desenvolupat per Israel per interceptar míssils i que les autoritats israelianes tenen previst mostrar a Biden durant el seu viatge, en un intent per aconseguir suport econòmic de Washington per al projecte.

Trobada entre Biden i Bin Salman

No obstant, malgrat els esforços de la Casa Blanca per posar l’èmfasi en Israel, bona part de l’atenció se centrarà en la reunió bilateral que mantindrà Biden amb el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salmán, que la mateixa CIA responsabilitza de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi.

La trobada ha generat una allau de crítiques d’organitzacions defensores dels drets humans i de legisladors del Congrés, inclosos demòcrates. Davant les crítiques, Biden va publicar aquest cap de setmana una columna a ‘The Washington Post’ on va assegurar que ha complert l’objectiu que es va marcar a l’inici del seu mandat: «reorientar» però no trencar els llaços amb una nació que ha sigut un soci estratègic de Washington durant 80 anys.

L’Aràbia Saudita, a més, lidera l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i just a finals de juny va arribar a un acord amb un altre grup de països productors de cru liderat per Rússia per augmentar la producció al juliol i agost, cosa que podria rebaixar el cost del cru.

Amb els preus de la gasolina disparats als EUA i la inflació en màxims no vistos en 40 anys, Biden ja ha avançat que demanarà als països del Golf que augmentin la producció.

Israel i Palestina

A un segon pla quedarà relegat el conflicte palestinoisraelià. En el seu any i mig en el càrrec, Biden ha reprès els llaços amb l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), que es van trencar amb Trump, i ha reprès l’ajuda a l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (Unrwa). No ha donat, tanmateix, senyals de voler fer marxa enrere en la decisió del seu antecessor de declarar Jerusalem com a capital Israeliana.

Notícies relacionades

Sí que es va comprometre a reobrir el consolat per a assumptes palestins de Jerusalem que Trump va tancar el 2019, però de moment no hi ha hagut avenços i això ha generat cert escepticisme entre els palestins.

La poca importància de la qüestió palestina contrasta amb visites en dècades prèvies d’altres presidents nord-americans, quan els assumptes vinculats al conflicte eren centrals. Ara semblen ser cada vegada menys prioritaris en un context en el qual els EUA han deixat enrere les seves guerres a l’Iraq i l’Afganistan i, de la mà de Biden, prefereix concentrar-se en la seva competició amb els grans poders: Xina a Àsia i Rússia a Europa.