Arrenca la peregrinació a la Meca després de dos anys de parèntesi per la covid

Milers de pelegrins musulmans presents a la Meca per primera vegada després de la pandèmia de covid han començat aquest dijous al matí a dirigir-se cap a Mina, per celebrar un dels rituals més grans del Hajj. En aquest ritual, nombrosos fidels efectuen el viatge a peu fins a Mina, a set quilòmetres de distància de la Gran Mesquita, el lloc més sagrat de l’islam situat a l’oest de l’Aràbia Saudita. «Em sento molt bé. Tot això és per ser més a prop de Déu», ha dit el pelegrí tunisià Khaled Bin Jomaa, de 44 anys, mentre entrava al campament a peu, amb un paraigua per protegir-se del sol i una alfombra d’oració.

Amb els seus abillaments lleugers, els fidels passaran la nit en tendes blanques climatitzades, ja que el lloc es troba en una estreta vall envoltada de muntanyes. Divendres, punt culminant del Hajj, els fidels iniciaran la pujada a la muntanya Arafat, on el profeta Mahoma hauria pronunciat el seu últim sermó. Els pelegrins pregaran i recitaran l’Alcorà durant diverses hores a la muntanya.

Dissabte, realitzaran la lapidació simbòlica de Satanàs, llançant pedres contra llocs que representen al diable.

Mesures sanitàries

A causa del coronavirus, el nombre de pelegrins que podran assistir a la festivitat s’ha limitat a un milió, dues vegades menys que el 2019, però molt més que en els dos últims anys, quan els participants van quedar reduïts a algunes desenes de milers, i els estrangers, exclosos.

En aquesta ocasió, uns 850.000 musulmans del món han sigut autoritzats, a condició d’estar vacunats i de presentar un test PCR negatiu. Així mateix, les autoritats han anunciat que s’han implementat 4 hospitals i 26 centres de salut a Mina.

Alta seguretat

El Hajj, habitualment una de les congregacions religioses més grans del món, figura entre els cinc pilars de l’islam i ha de ser portat a terme almenys una vegada en la vida de cada musulmà que tingui els mitjans.

Els rituals es porten a terme amb mesures d’alta seguretat, i punts de control policials en diversos llocs de la Meca, per evitar una repetició de les tragèdies que han ensagnat la història de la peregrinació musulmana més important. El 1979, homes armats es van tancar a l’interior de la Gran Mesquita durant un assalt que va causar 153 morts, segons el balanç oficial. El 2015, una estampida a Mina va provocar la mort de fins a 2.300 persones.

Pugen els preus

Amb el retorn de milers de fidels, s’ha reprès l’activitat, però els costos són més elevats enmig de les tensions econòmiques mundials. Heba Baixer, una pelegrina egípcia, ha dit que la lliura egípcia era molt feble davant el rial saudita, que està vinculat al dòlar, cosa que ha fet pujar els preus en el regne per als pelegrins pobres. «En comparació amb Jordània, els preus aquí són més cars. Notem grans diferències, però el problema és a tot arreu i no només en el regne», ha dit Adnan Hassan, un pelegrí sirià que viu a Amman.

Notícies relacionades

Arrenca la peregrinació a la Meca després de dos anys de parèntesi per la covid

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Però, lloat sigui Déu, ens hem salvat d’una pandèmia mundial i dels tancaments... Un s’alegra que el Hajj torni a la normalitat, sense restriccions ni màscares», ha rematat Hassan.

Abans que la pandèmia imposés el distanciament social arreu del món, les dades oficials mostraven que el regne guanyava uns 12.000 milions de dòlars anuals gràcies als 2,6 milions de pelegrins que solien visitar la Meca i Medina per al Hajj, d’una setmana de durada, i uns 19 milions de visitants per a la Umrah, una altra forma de peregrinació que pot realitzar-se en qualsevol moment de l’any.