L’extrema dreta continua sent la principal amenaça per a l’estabilitat interna del país

Canvia el color del Govern a Alemanya, però no l’opinió de les seves autoritats sobre quin és la principal amenaça per a l’ordre constitucional i l’estabilitat interna del país. «L’amenaça extremista més gran per a la nostra democràcia continua sent l’extremisme ultradretà», ha dit aquest dimarts la ministra federal d’Interior, la socialdemòcrata Nancy Faeser, en la presentació de l’informe anual elaborat per l’Oficina Federal de la Defensa de la Constitució (BfV, en les sigles en alemany). El seu missatge és idèntic al llançat l’any passat pel socialcristià Horst Seehofer, el ministre d’Interior de l’últim Govern d’Angela Merkel.

L’argumentació de Faeser és la mateixa que la dels que fa anys que adverteixen que el terrorisme ultradretà és una amenaça constant des de fa dècades a Alemanya: és en aquest espectre ideològic on s’observa una disposició més gran a utilitzar la violència contra enemics polítics, minories o el mateix Estat i els seus representants –diputats, alcaldes, policies, etcètera–.

Les estadístiques de l’actual informe així ho confirmen: del total de 33.476 crims amb rerefons ideològic registrats al llarg del 2021 per la BfV, més de 20.357 van ser classificats d’ultradretans, 6.142 d’ultraesquerra, 409 de motivació religiosa –amb el salafisme o l’islamisme radical com les principals amenaces– i 776 d’ideologies estrangeres –entre les quals es troben serveis secrets o d’intel·ligència de tercers països–. La resta dels crims ideològics registrats no es va poder classificar en cap ideologia.

 Guerra i pandèmia

La BfV calcula que hi ha unes 33.900 persones adscrites ideològicament a l’espectre de l’extrema dreta, 13.500 de les quals són violentes. Les autoritats insisteixen que l’estratègia d’aquests sectors és guanyar recolzament entre segments de la població no radicalitzats. Per a això, utilitzen esdeveniments com l’arribada de centenars de milers immigrants del 2015 –en la coneguda popularment com a ‘crisi dels refugiats’– o les catastròfiques riuades sofertes a l’oest d’Alemanya l’estiu passat. L’actual augment dels preus podria ser el nou escenari utilitzat per l’extrema dreta extraparlamentària per capitalitzar el descontentament social.

El clima de tensió generat en determinats sectors d’Alemanya per la guerra a Ucraïna, sumat a les restriccions de la vida pública adoptades durant els dos últims anys, sembla haver accelerat a més un fenomen que ja s’anava observant en informes anteriors: la radicalització dels anomenats ‘llops solitaris’ –atacants sense una estructura de recolzament coneguda– a través d’internet. Dos dels dos últims atemptats ultradretans registrats a Alemanya –contra una sinagoga de Halle i contra ciutadans d’arrels migrants a Hanau– van ser comesos aparentment per ‘llops solitaris’. 

Ideologia ‘siege’

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

La paraula ‘siege’ –‘setge’ en anglès– ocupa un lloc destacat a l’últim informe de la BfV. «L’anomenada escena siege juga cada vegada un rol més important. Sobre la base d’una ideologia racista i antisemita, propaga l’enderrocament del sistema a través d’una resistència sense líders i fomenta atacs terroristes contra minories i representants del sistema», ha explicat aquest dimarts Thomas Haldenwang, el president de la BfV.

Aquest moviment, que té el seu origen als EUA i està lligat a la teoria de l’acceleracionisme –una acceleració de les contradiccions del sistema capitalista que l’acabi enfonsant–, està especialment actiu en el món digital i té en la població jove un dels seus principals objectius, assegura Haldenwang.